NICANOR LÓPEZ RUANO. (Gajates, Alba de Tormes, Salamanca, 1940). És poeta i veí del barri de la Marina, on va arribar amb la seva dona María Ángeles López després del seu casament al 1966, i te tres fills.

Aquí va continuar amb la seva passió per les lletres de manera autodidacta, doncs, com tants nens de la postguerra, Nicanor no va poder anar a l’escola a l’haver de contribuir a l’economia familiar treballant al camp i després de ferrer. Malgrat tot, mai no oblidà les rimes apreses als pocs llibres il·lustrats que havien caigut a les seves mans de nen, i mai ha deixar d’escriure.

Nicanor, membre primerenc de l’Agrupació Cultural Montjuïc Poètic, ha publicat, entre d’altres, Veus i crits del silenci i Un crit a la boira, promptuaris sentimentals, tardorals, vivencials, bucòlics i maternals. Poesia de circumstàncies, cerimoniosa i brillant.

Aquest 9 de desembre, els seus companys de Montjuïc Poètic, juntament amb l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), li reten aquest merescut homenatge.