José Quesada Herrerías, un treballador de la SEAT, a les portes de Mauthaussen, camp de concentració nazi. Parlarem amb el seu fill, Carles Quesada, divulgador de la memòria democràtica a través de la història de la seva família.

En José Quesada va nèixer a Esparreguera l’any 1928. La família estava instal·lada a la Colònia Sedó. El seu pare Ciríaco, militava a la CNT, per això l’any 39 tota la família es va haver d’exiliar a França. Un cop passada la frontera, els gendarmes francesos van separar la família en dos, la dona Encarnación Herrerías i els nens els van enviar a la localitat de Ruelle-sur-Touvre, mentre que a Ciriaco el van internar al camp d’Argelers-sur-Mer. Passat un any la família es va retrobar gràcies a les gestions fetes per la Creu Roja, i es van instal·lar al camp de refugiats de Les Alliers,  al costat de la ciutat d’Angulema, que per pocs quilòmetres va quedar dins la zona ocupada pels nazis. Centenars de famílies d’exiliats republicans foren obligades a fer ràpidament les maletes i foren traslladats a l’estació de ferrocarril d’Angulema. El tren d’Angulema o el comboi dels 927 va ser el primer tren de deportats civils de la Segona Guerra Mundial, i allà van anar a parar la família Quesada. Després d’un angoixant viatge de quatre dies, el tren va parar a Matahusen on només s’hi quedarien els homes.  José, de 12 anys, va seguir al seu pare i al seu germà gran, però un soldat de la SS el va tornar a dalt del vagó. El tren va reprendre el trajecte durant 17 interminables dies i nits. Van estar viatjant per part d’Alemanya i França, ja que els governs espanyol i alemany no sabien que fer amb ells. Finalment els van tornar a Espanya per la frontera d’Irun, on hi van arribar amb unes condicions lamentables.