Torna Interior Maconda, el programa d’entrevistes de Ràdio Maconda, que s’enregistra a l’estudi de ràdio de la Biblioteca Gabriel García Márquez.

A Interior Maconda, un cop al mes, el periodista i escriptor Albert Lladó conversa amb referents de la literatura, l’art, la ciència i el pensament, en un diàleg que es podrà seguir en directe a l’estudi de la ràdio.
A la primera temporada van passar pels nostres micròfons: Joan-Carles Mèlich, Mercè Ibarz Ibarz, Frederic Amat, Clara Serra i Tortell Poltrona (Jaume Mateu Bullich).

Aquestes són les veus de la segona temporada de l’Interior Maconda 2024-2025:

Paula Bonet: pintora i escriptora.
Dissabte 26 d’octubre, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions
Escolta’l

Rafael Argullol: narrador, poeta i assagista.
Dissabte 16 de novembre, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions
Escolta’l

Brigitte Vasallo: escriptora, investigadora i activista.
Dissabte 14 de desembre, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions

Joan Fontcuberta: fotògraf, artista conceptual i assagista.
Dissabte 18 de gener, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions

Sergio Vila-Sanjuán: escriptor i periodista.
Dissabte 15 de febrer, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions

Luna Miguel: escriptora, editora i periodista.
Dissabte 15 de març, a les 12.30 h
Més informació i inscripcions

Per assistir-hi de públic cal fer inscripció prèvia. Les inscripcions s’obriran 15 dies abans de l’enregistrament del programa.

Interior Maconda forma part del projecte radiofònic Ràdio Maconda de Biblioteques de Barcelona que pertany a la plataforma de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.

Persones convidades d’Interior Maconda 2024/2025:

Paula Bonet (Vila-real, 1980), és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València en l’especialitat de pintura. Va completar la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino, i ha centrat el seu treball en la pintura a l’oli, el gravat, així com l’escriptura. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic. Entre altres premis i reconeixements se’n destaca l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que va rebre el 2018, i va ser guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural. Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End (Lunwerg, 2014), 813: Truffau (La Galera, 2014) i La sed (Lunwerg, 2016) són les seves primeres publicacions editorials, les quals ràpidament van adquirir una enorme acceptació. El 2017 es va distanciar de la il·lustració preciosista en publicar Quema la memoria (Lunwerg), un cançoner il·lustrat on el seu univers es fon amb l’imaginari del respectat compositor musical The New Raemon; i, just un any després, el 2018, va publicar Roedores | Cuerpo de embarazada sin embrión: diario de dos abortos (Literatura Random House), en què dona veu al silenci, trenca un tabú i normalitza una realitat tan comuna com la de l’avortament espontani. El 2021 va publicar La anguila, la seva primera novel·la amb Anagrama i, aquell mateix any, la va presentar. El 2022 va complementar el projecte amb la publicació Los diarios de la anguila (Anagrama), un llibre híbrid en el qual dialoguen la immediatesa de l’apunt al natural i la reflexió entorn del procés creatiu del projecte. Aquest octubre Bonet revisa i amplia tota aquesta obra pictòrica amb una nova exposició a la Fundació Vila Cases de Barcelona, en la qual també actua com a comissària i que, amb el títol “L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall“, suma peces inèdites, interactua amb sons, textos i espais performatius i convida a la reflexió.
Programa: dissabte 26 d’octubre, a les 12.30 h 
Cal inscripció prèvia

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Les seves últimes publicacions són Danza humana (2023), Las pasiones según Rafael Argullol (2020) i Poema (2017). Va estudiar Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín, i es va doctorar en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit classes en universitats europees i americanes i ha donat conferències en ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat, amb freqüència, la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el premi Nadal amb la seva novel·la La razón del mal (1993), el premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educación sensorial (2002), els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visión desde el fondo del mar, i el premi Alicia per la Millor Creació 2019 amb El enigma de Lea. Cuento mítico para una ópera (2019).
Programa: dissabte 16 de novembre, a les 12.30 h
Cal inscripció prèvia

Brigitte Vasallo (Barcelona, 1973) filla d’una família pagesa gallega expulsada del camp. Sense estudis universitaris, ha treballat de netejadora, de cambrera, de periodista, de marinera… Actualment es dedica a l’escriptura i a la recerca, centrada en els mecanismes de pertinença i alteritat, amb especial interès en la diferència sexual i en la memòria de la diàspora rural.
Ha ocupat la càtedra Mercè Rodoreda d’Estudis Catalans a la Universitat de Nova York (CUNY) i ha rebut la beca de literatura de l’Academia d’Espanya a Roma 2023-2024. Ha publicat PornoBurka (2013), Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (2017), Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (2021) i Tríptic del silenci: la condició txarnega (2023). Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha presentat, com a dramaturga, Naxos, també Un cos (possible) i lesbià, amb l’artista visual Alba G. Corral sobre l’obra de Monique Wittig, i la conferència escènica Queixa [Roma o morte]. Va dirigir i comissionar el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona. La seva obra s’ha traduït a nombrosos idiomes i fa classes com a professora convidada en universitats que no l’acceptarien com a alumna.
Programa: dissabte 14 de desembre, a les 12.30 h
Cal inscripció prèvia

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és artista, assagista, docent i comissari d’exposicions. El seu treball de creació s’ocupa dels conflictes entre natura, tecnologia, fotografia i veritat, i ha estat objecte, durant quatre dècades, de nombroses mostres personals i publicacions monogràfiques. Destaquen les que ha fet en institucions com el MoMA de Nova York (1988); el Musée Cantini de Marsella (1990); l’Art Institute de Chicago (1990); l’IVAM de València (1992); el MNAC de Barcelona (1999); el MUA d’Alacant (2001); el Palazzo delle Esposizioni de Roma (2001), o ARTIUM de Vitòria (2003). Entre les exposicions personals més recents es troben les del Hasselblad Center, de Göteborg (2013); la Maison Européenne de la Photographie de París (2014); el Science Museum de Londres (2014); el Cosmocaixa, de Barcelona (2015); el Canal de Isabel II, de Madrid (2015); el Museo de la Universidad de Navarra, de Pamplona (2016); el Museo de Arte del Banco de la República de Bogotá (2016); el Palazzo Boncompagni / Bienal Fotografia e Industria, Fundazione Mast de Bolonya (2017), el Barlach Halle d’Hamburg (2018), Can Framis, Fundació Vila Casas de Barcelona (2021), La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2021), la Fundación Madariaga de Sevilla (2023), la Galeria Àngels Barcelona (2023) o la Sala Verónicas, de Múrcia (2024).
Textos teòrics destacats: Estètica fotogràfica: una selecció de textos (Blume, 1984); El petó de Judes. Fotografia i veritat (Gustavo Gili, 1997); Ciència i fricció. Fotografia, natura, artifici (Mestizo, 1998); La cámara de Pandora: La fotografí@ después de la fotografía (Gustavo Gili, 2010); La furia de las imágenes: notas sobre la postfotografía (Galaxia Gutenberg, 2016), i Desbordar el espejo. La fotografía, de la alquimia al algoritmo (Galaxia Gutenberg, 2024).
Programa: dissabte 18 de gener, a les 12.30 h
Cal inscripció prèvia

Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957). Periodista, novel·lista i dramaturg, dirigeix el suplement “Cultura/s”, de La Vanguardia. És autor de la trilogia narrativa formada per Una heredera de Barcelona, Estaba en el aire (premi Nadal 2013) i El informe Casabona, que combina la memòria familiar i la crònica d’època. Ha escrit també les obres de teatre El club de la escalera i La agente literaria, estrenada a l’abril del 2024 al Teatre Akadèmia de Barcelona.
Ha publicat diversos títols sobre temes literaris, editorials i artístics, com Pasando página, Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats, Código best seller o Vargas Llosa sube al escenario, i la biografia El joven Porcel. El seu últim llibre és Cultura española en democracia. Una crónica breve de 50 años 1975-2024 (editorial Destino).
Va ser comissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005 i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Premi Nacional de Periodisme Cultural 2020. Premi Giménez Frontín de l’ACEC al diàleg entre cultures.
Programa: dissabte 15 de febrer, a les 12.30 h
Cal inscripció prèvia

Luna Miguel (Alcalá de Henares, 1990) llegeix, escriu i edita. Ha publicat vuit llibres de poemes, els últims són Poesía masculina (2021) i Un amor español (2023). També és autora dels assajos El coloquio de las perras (2019), Caliente (2021) i Leer mata (2022), de la novel·la El funeral de Lolita (2018) i del monòleg teatral Ternura y derrota (2021). En xarxes socials és @lunamonelle.
Programa: dissabte 15 de març, a les 12.30 h
Cal inscripció prèvia