La biblioteca rep el nom de J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987), poeta, periodista i assagista, considerat un dels grans mestres de les avantguardes literàries catalanes.

Les primeres obres de l’autor van ser Gertrudis (1927) i KRTU (1932). Però va ser amb el seu primer llibre de poemes, Sol, i de dol (escrit el 1936, però publicat el 1947), quan es va consolidar com un dels grans referents de la poesia moderna. Altres dels seus poemaris més destacats són Les irreals omegues (1949), On he deixat les claus… (1953) i Onze nadals i un cap d’any (1960).

Va ser guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d’Or de la Generalitat (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984).

Al llarg de la seva obra, l’escriptor evoluciona cap a una posició estètica que s’allunya de l’ortodòxia de l’avantguarda sense abandonar, però, el compromís amb l’esperit de recerca de la modernitat.

Per aquest motiu, la biblioteca integra, en el seu fons, un centre d’interès relacionat amb l’obra de J. V. Foix i les avantguardes artístiques i literàries, el conjunt de moviments literaris de principis del segle XX que volien trencar amb el passat i amb els moviments anteriors.

La recerca de la modernitat i l’experimentació de noves formes d’expressió artística són el centre de les avantguardes, que esclaten a Europa en el terreny pictòric, però que, de seguida, s’expandeixen a la resta de manifestacions artístiques i culturals, com la literatura, el cinema, la publicitat, el disseny i les arts plàstiques.

Entre els autors avantguardistes hi destaquen Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix o Joan Brossa.