Cada mes destacarem un petit fragment, una frase potser, una idea original, una petita troballa triada entre els documents del fons local de la biblioteca, centrat en el nostre districte d’Horta-Guinardó. En aquesta ocasió:

“Tots els arbres van riure. I les onades enfarfegades d’ escuma; la fulla no, és clar.
Va dir-se que el rossinyol era una persona malcriada; però, malgrat tot, què la feia no deixar de pensar-hi?
A poc a poc fugia l’estiu. Venia la tardor daurada. El vent s’ enfortia, xisclant per les afraus, car el canvi d’ estacions li preparava la gran feinada.”

Rodoreda, Mercè. Un cafè i altres narracions. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1999.
pàg. 171

*Il·lustració de “Tisner”