Entre les novel·les més conegudes de Xavier Benguerel destaquen les de fons autobiogràfic, siguin inspirades en la seva infantesa i adolescència, el seu barri de naixement, el Poblenou i/o l’entorn social i polític del moment, com “El Testament“(1955), “La Família Rouquier” (1953), Premi Joanot Martorell o l’evocadora “Sempre és demà“(1978). En la mateixa línia biogràfica trobem la sèrie de novel·les sobre l’exili iniciada amb “Els Fugitius” (1956), edició revisada i ampliada a “Els Vençuts” (1969) i posteriorment en la també novel·la “1939” (1973). La publicació de l’obra a Espanya durant el règim franquista, a més de convertir Xavier Benguerel en un dels primers escriptors a descriure els efectes dels qui van marxar del país després de la desfeta, el van popularitzar i referenciar com a un dels escriptors que testimoniaren l’exili del 39.

L’any 1974 va guanyar el premi Planeta amb la novel·la Icària, Icària… (1974), que recrea l’efervescència anarquista del seu barri de joventut. El 1978 va obtenir el premi Crítica Serra d’Or amb Llibre del retorn (1977). L’any 1984 va guanyar la Lletra d’Or per Apassionata i, finalment, el 1988 va obtenir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Va ser traductor d’obres de Poe, Mallarmé, Rimbaud i Neruda, però la seva tasca en aquest camp va ser especialment reconeguda per la traducció íntegra dels dotze llibres de les Faules de La Fontaine, i per Les flors del mal, de Baudelaire, versions elogiades per la crítica.