No soy un robot (Anagrama, 2024) és una reflexió sobre com el fet digital transforma les nostres vides i la nostra relació amb la lectura.

Ja som éssers digitals. Hem passat de la galàxia Gutenberg de McLuhan a la galàxia digital. Com afecta a la nostra percepció de la realitat? Quines derives polítiques suscita aquesta revolució tecnològica? Com influeix en l’exercici del periodisme? Quin és el paper del llibre i la lectura en aquesta nova era? Juan Villoro respon a aquestes i altres preguntes en un assaig que fuig de l’academicisme i combina les pinzellades autobiogràfiques amb la reflexió i la prospecció especulativa.

Juan Villoro (Ciutat de Mèxic, 1956) té una extraordinària reputació com a novel·lista, contista, assagista i cronista. Ha publicat els assajos literaris Efectos personales, De eso se trata i La utilidad del deseo, les cròniques de futbol Dios es redondo i les novel·les El testigo, guardonada amb el Premi Herralde, El disparo de argón i Arrecife. També el llibre de contes Los culpables, guardonat a França amb el Premi Antonin Artaud, la recopilació d’articles ¿Hay vida en la Tierra?, el volum de converses amb Ilan Stavans El ojo en la nuca i el llibre sobre Ciutat de Mèxic El vértigo horizontal. La seva obra més recent és No soy un robot, una reflexió sobre la lectura en la societat digital.

Joaquín Rodríguez és doctor en Sociologia i ha treballat en institucions culturals, museus, centres de recerca, universitats i, en els últims quinze anys, en diferents grups editorials. Dirigeix el Màster en Edició de la Universitat de Salamanca i el Grupo Santillana d’edicions, i és director de la revista “Archipiélago. Cuadernos de crítica de la cultura”. Dirigeix, així mateix, el projecte de digitalització i edició digital de revistes culturals per a ARCE i l’Instituto Cervantes.

Hi col·labora: Anagrama