En el marc del Festival de Narració Oral de Barcelona un Munt de Mots, Ana Griott, Jordina Biosca i Antonio Rodríguez Almodóvar ens parlaran sobre els contes tradicionals i tradició oral.

A càrrec de: Ana Cristina Herreros,  Jordina Biosca, Antonio Rodríguez Almodóvar
Dia: divendres 18 d’octubre de 2024
Hora: de 10:00 a 13:45 h
Lloc: Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta – Carmen Laforet
Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil  i Munt de Mots
Amb la col·laboració de: Alianza Editorial
Llibreria convidada: Abracadabra
Aforament limitat. Requereix inscripció prèvia al formulari

Programa

Ana Cristina Herreros,“Ana Griott”. Literatura i inclusió: el contes tradicionals. D 10 a 11 h
Tenim una literatura infantil i juvenil, sobretot el llibre àlbum, en la qual la majoria de les infàncies es troben excloses. Els protagonistes són nens i nenes amb qui els nostres fills i filles es poden reconèixer, però hi ha un munt d’infàncies al món que no són protagonistes de la nostra literatura. En aquest context, construir biblioteques a l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica o l’Oceania és crear llocs d’exclusió on la colonització cultural opera sobre l’imaginari d’aquestes infàncies. És urgent, doncs, pensar altres llibres i una altra literatura. Potser són els contes tradicionals un espai d’inclusió.

Ana Cristina Herreros (León, Espanya, 1965) ha estat editora de Siruela durant 25 anys i va ser allà on ha dirigit la col·lecció ‘Biblioteca de Cuentos Populares’. Ha publicat més d’una desena de llibres: Cuentos populares del Mediterráneo, Libro de monstruos españoles, Libro de brujas españolas, La asombrosa y verdadera historia de un ratón llamado Pérez, 25 Cuentos populares de miedo, Geografía mágica i Cuentos populares de la Madre Muerte, todos ellos amb l’editorial Siruela.
Ha estat traduïda al català, francès, a l’anglès, al japonès, al polonès, al coreà i al mexicà. També li han donat algun premi, un d’ells el va compartir en 2012 amb Michelle Obama, i tres vegades (2009, 2011 i 2021) ha merescut el premi nacional que concedeix el Ministeri de Cultura d’Espanya al millor llibre editat. En 2022 The New York Times va elegir el seu llibre, La verdadera historia de una rata que nunca fue presumida, com un dels 25 millors llibres del món.

Jordina Biosca. Tradició oral catalana: llegendes i mites. De 11:15 h a 12:15 h
Una xerrada sobre la riquesa i la varietat de la tradició oral catalana. Les llegendes, ancorades profundament als llocs, ajuden a conformar la identitat de la seva gent. L’ànima d’un poble es pot dibuixar a partir dels mites, les històries -reals o no-, i la manera d’explicar-se a si mateixa.

Jordina Biosca (Vilafranca del Penedès, 1971) és creadora, narradora, guionista i directora des del 1998. Ha presentat els seus espectacles en diversos festivals, cicles de narració, poesia i teatre d’arreu del país i de l’Estat espanyol a part d’actuacions continuades en programacions estables per tot Catalunya. Combina els espectacles íntegrament de text amb les actuacions amb acompanyament musical, tant amb músics de formació clàssica com contemporània.
Des del 2005 dirigeix el Festival EN VEU ALTA (EVA), Festival Internacional de Narració i Tradició Oral al Penedès. Des del 2014 gestiona el servei de voluntariat cultural lector EVA354 per acostar la lectura en veu alta als col·lectius més desafavorits i potenciar-ne l’acte.
Compagina els espectacles amb la formació per a adults i joves en el món de la narració i la lectura en veu alta. Imparteix classes dins l’àmbit de professionals o de públic general.

Antonio Rodríguez Almodóvar. El conte tradicional. Nous estudis i noves miopies. De 12:15h a 13:45 h
En aquesta intervenció abordarem les causes d’un cert desprestigi que tenen darrerament els “contes tradicionals”. Una etiqueta ambigua que utilitzen corrents culturalistes, que es recolzen més en els estereotips que no pas en els contes de tradició oral autèntica.
Es tracta de delimitar bé els conceptes que s’engloben en “conte tradicional”, i que donen lloc a perillosos equívocs. Així doncs, primerament, cal que delimitem bé conceptes diferents: tradició oral, popular, popularitzat, tradició lletrada, lletrada, culte, adaptat, local, universal, etcètera.
En segon lloc, exposarem algunes de les últimes aportacions teòriques, com la dels filogenetistes, que apliquen matemàtiques probabilístiques i estadístiques, i les neoindoeuropeistes, que remunten l’origen de contes molt coneguts al Neolític avançat o al Calcolític, dins la fragmentada cultura indoeuropea. I algunes altres tendències.

Antonio Rodríguez Almodóvar (Alcalá de Guadaíra, Sevilla, 1941) és escriptor i filòleg, va ser professor de Literatura a la Universitat de Sevilla, i al Col·legi Universitari de Cádiz, entre 1969 i 1974. Doctor en Filologia Moderna (1973) amb una tesi sobre l’estructura de la novel·la.
Dues vegades Premi Nacional de Literatura: en 1995 per Cuentos al amor de la lumbre (al millor conjunt d’elements en un llibre). L’any 2005 per El bosque de los sueños (Infantil-Juvenil). En 2015 va ser elegit com a Académico Correspondiente de la Real Academia Española en Andalucía.
Autor de més de cinquanta llibres, entre assaig, novel·les, poesia i teatre. Reconegut per la seva intensa dedicació al rescat, anàlisi i divulgació als contes populars espanyols (Cuentos al amor de la lumbre, I i II, Cuentos de la Media Lunita -70 títols-), ha aplicat a aquest camp d’estudis una nova metodologia, de base estructural-semiològica, derivada del formalisme i l’estructuralisme.
Per aquesta tasca, Ana María Matute el va citar com a “El tercer germà Grimm” en el seu discurs d’acceptació del Premi Cervantes 2010.