Benvinguts al web del
Centre Cívic El Sortidor
El Centre Cívic El Sortidor és un equipament sociocultural situat al barri del Poble-sec. Oferim una programació anual d’activitats culturals, d’espectacles infantils, itineraris i tallers.
El nostre projecte singular és A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia. Un espai per a gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.
Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 22 h, dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 21 h i diumenges de 10 a 14h. Agost tancat.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Crònica de la conversa a Instagram Live
Per escriure i narrar la nostra historia gastronòmica sovint s’ha prescindit de l’àmbit domèstic com a font d’informació. Però Carmen Alcaraz del Blanco posa al centre de la seva recerca el que ha estat als marges de la cultura alimentària. Amb mirada al passat i des de la perspectiva de gènere, aquesta periodista, escriptora i gastrònoma ens parla de tot el que s’havia ignorat fins ara.
Un dels projectes on treballa és "Los Recetarios", que va començar fa menys d’un any i ja ha reunit una gran quantitat de receptaris ben diversos. Però què hi trobem? En primer lloc, les receptes que han estat prou significatives com per deixar-ne constància i ser transmeses de generació en generació. Segons Alcaraz “normalmente en un recetario no vemos cómo hacer un huevo frito o una ensalada verde, sino platos más festivos, de domingo…” és a dir, elaboracions que necessiten temps als fogons i que tenen més significat.
Però quan s’aprèn a llegir entre línies, el que hi ha en un segon terme és tant o més interessant. El que hi trobem és “memoria personal, familiar y comunitaria”. Hi podem trobar històries de migracions i la voluntat de conservar els plats propis del lloc d’origen, sovint adaptats als ingredients disponibles a l’entorn del territori d’acollida, testimonis d’èpoques de gana i escassetat...
Així com el contingut dels receptaris és una font d’informació imprescindible, també ho és el receptari en si mateix. On s’escriuen aquestes joies de la gastronomia domèstica? “Nos han llegado desde recetarios preciosos con una caligrafía impecable hasta recetas escritas en sobres del banco porque es lo que tenían a mano en ese momento”. Alcaraz explica també que les receptes són l’únic que van escriure moltes dones espanyoles del S.XX i, per tant, molts receptaris tenen faltes d’ortografia o lletres tremoloses. Quan les autores o les familiars d’aquestes dubten del seu valor, Alcaraz afirma que “donde ellas ven vergüenza, nosotras vemos empeño y esfuerzo”.
També ens adverteix de la importància de deixar de donar l’esquena a la que sovint s’ha anomenat “la otra cocina”: “no me gusta hablar de la otra cocina porque lo cierto es que la cocina que ha tenido lugar en los espacios domésticos, en los hogares, no ha estado muy alejada de las técnicas y los conocimientos propias de las cocinas profesionales”. Perquè si bé es cert que l’alta cuina, la cuina professional, ens fa avançar pel que fa a innovacions, la cuina domèstica ens sosté. És la cuina de les cures, la necessària per mantenir la vida.
Però d’entre tots els elements sobre els que val la pena reflexionar, ella destaca la possibilitat de començar a posar nom a les dones. “A menudo cuando hablamos de mujeres lo hacemos como grupo, como colectivo: las abuelas, las madres, las tías, las cocineras... Pero todas ellas tienen nombres propios y con los recetarios podemos empezar a tratarlas como autoras”.
Això ens porta a parlar del projecte “Gastrónomas”, que va néixer per alçar la veu contra el masclisme el dia abans d’un 8 de març. Malgrat ser una iniciativa improvisada, va obtenir un gran ressò periodístic i un notable impacte a les xarxes socials. Segons Alcaraz “es sorprendente ver cómo en un mundo que ha sido tan femenino no conocemos a casi ninguna mujer autora”. Tothom coneix Josep Pla, Vázquez Montalbán o Néstor Luján, però... On són les dones?
Els motius de que no les coneguem són ben diversos, i un d’ells és la barrera de l’autoria. “Como decía Virginia Woolf: en la mayor parte de la historia, anónimo era una mujer”. No només trobem els documents publicats des de l’anonimat, sinó també l’ús de pseudònims, l’adopció del cognom del marit a l’hora de signar, o fer-ho directament com a “filla de” o “esposa de” per fer constar que es tenia el consentiment masculí per publicar un llibre de cuina.
Però fins i tot quan es signa amb un nom propi es fa palesa la manca de reconeixement de les dones en el món de la gastronomia. Alcaraz utilitza un exemple molt clar per evidenciar-ho: “Hasta las mujeres que han escrito un best seller son sistemáticamente invisibilizadas. En España los tres libros más vendidos de la historia son la Biblia, el Quijote, y el libro de cocina de Simone Ortega. Todas las abuelas lo tienen en sus cocinas pero nunca se la menciona cuando hablamos de grandes exponentes de la cocina española”.
“Gastrónomas” no només vol reivindicar referents històrics sinò que també vol parlar del masclisme que impera encara ara. “La cocina profesional es muy patriarcal, aunque a algunos les escueza esta palabra. Parece que haya pocas mujeres pero lo cierto es que ellas representan un 50%”. Tot i la notable presència de dones en aquests espais, a mesura que la cuina es va professionalitzant les dones tenen el sostre de vidre cada vegada més a prop. “Los horarios y las dinámicas del mundo de la restauración no son precisamente women friendly”, i això impedeix ascendir laboralment i donar-se a conèixer públicament.
En aquest context de manca de visibilitat de les dones gastrònomes i de la poca valorització dels sabers domèstics, Carmen Alcaraz segueix treballant colze a colze amb les companyes del sector perquè no ens oblidem d’elles. No només de les gastrònomes i les cuineres, sinó també de totes les dones que treballen en el sector:; agricultores, ramaderes, pescadores, cambreres, treballadores domèstiques, “y las amas de casa, porque las tareas que desempeñan también son trabajo!”.
LOS RECETARIOS
No deixem que els receptaris i les històries que els envolten es perdin mai. És l'objectiu de Los Recetarios, un projecte itinerant per recopilar, digitalitzar i publicar a les xarxes tot tipus de receptaris familiars. Les seves impulsores són les periodistes i divulgadores gastronòmiques Ana Vega i Carmen Alcaraz del Blanco, i s'han afegit ara al projecte dues comunicadores més: Gabriela Lendo i Helena Vaello.
Amb una mirada humanística sobre la gastronomia, rescaten de l'oblit i visibilitzen el treball de les dones cuineres que no han tingut el reconeixement que mereixien preservant així la memòria culinària i el patrimoni cultural.
Més informació:
GASTRÓNOMAS
"Volem reivindicar el nom propi d'àvies, mares, cuineres, autores de receptaris i tantes altres gastrònomes que han transmès i millorat el patrimoni culinari a través del coneixement, creativitat, temps, ciència i innovació". Així es presentava Gastrónomas, una iniciativa que reivindicava a les xarxes socials la importància de les dones en el coneixement gastronòmic, tradicionalment menyspreada pel sexisme.
I és que els obstacles que han patit històricament les dones per accedir al terreny laboral i acadèmic, o perquè es reconeguessin els seus mèrits en l'àmbit intel·lectual han fet que les aportacions femenines a la gastronomia fossin silenciades.
Més informació:
ALTRES ENTREVISTES
On són les dones gastrònomes? I les dones xef? Al programa de ràdio Un restaurant caníbal a Berlín entrevisten a la Carmen a la biblioteca de l'Institut Català de la Dona, que és on fa recerca pel seu llibre sobre gastrònomes. Entre altres temes, li pregunten per què al món de la gastronomia i de la cuina hi ha tant poques dones ocupant càrrecs de responsabilitat:
