THE RISE OF SYNTHS
Divendres, 12 de novembre, a les 19 h
- A les 19.00 h: L’art del sintetitzador
Mostra-taller sobre què és, com funciona i quines sonoritats es poden aconseguir amb els sintetitzadors. Amb Alfonso Pardo, músic.
- A les 19.30 h: The Rise of Synths
Iván Castell // Espanya, 2019 // 90 min. // VOSE
Que aixequi la mà qui no hagi vist o sentit parlar de Stranger Things. El fenomen que ha suposat aquesta sèrie respon a una nostàlgia pels anys vuitanta que es veu reflectida actualment i de manera continuada al cinema, la televisió i fins i tot els videojocs. I, és clar, també a la música.
El film The Rise Of The Synths, ens porta a viatjar als orígens de l’escena Synthwave (també anomenada Outrun o Retrowave): una barreja de música electrònica moderna amb la nostàlgia per la cultura pop dels vuitanta, les bandes sonores de pel·lícules, sèries i videojocs d’aquesta dècada. Va començar a Myspace a mitjan anys 2000 de manera molt discreta i en els darrers anys s’ha convertit en una escena amb milions de reproduccions a les xarxes socials i una presència creixent al mainstream, com podem veure a Drive, Thor: Ragnarok, It Follows, Ready Player One, American History Horror 1984 o Cobra Kai, entre altres films i sèries.
Més enllà dels sintetitzadors o la músic dels anys vuitanta, el documental explora, a través d’un grup de compositors, el procés de creació artística en l’era moderna. L’accés a la informació i a les eines en línia facilita la creació en molts àmbits, així com les vies per mostrar aquestes obres al món a través d’internet.
D’això parla el narrador de la història, l’icònic John Carpenter, la veu i l’obra del qual està present al llarg de tot el metratge com a referent unànime per artistes synthwave de totes les edats, autor de films com Rescate en Nueva York, Están vivos o El príncipe de las tinieblas. El film d’Iván Castell il·lustra àgilment aquesta estètica visual de fons de geometries sintètiques, tons liles degradats, neons roses i omnipresents skylines urbans nocturns. El sorgiment del synthwave s’atribueix al cansament d’alguns creadors amb el panorama musical que els ha tocat viure i els ha fet reapropiar-se del passat. També formulen interessants reflexions sobre el seu rebuig a la indústria musical tradicional, la seva inclinació per l’anonimat, la nostàlgia per una època que molts no van viure, el sentiment de comunitat i el perill que el synthwave mori d’èxit.
Activitat combinada gratuïta i presencial amb reserva prèvia al web.
.png)
