Centre Cívic Vil·la Florida

V Concurs de Microrelats de Sant Jordi VIL·LA FLORIDA 2024

GUANYADORS 

Categoria 1r i 2n d’ESO

Jurat Professional

Títol: El camí per arribar a la pau. 

Nom: Noel Torrent

Jo vaig intentar defensar-me de l’atac, però no vaig ser prou ràpid i els meus reflexos no van poder reaccionar davant el soroll del vent, que semblava ferit amb el pas de la llança. La punxada va ser fina, i el dolor, aliè a paraules que el poguessin definir, però va ser un dolor efímer. Va durar segons, abans de portar-me a la calma. Només, abans de tancar els ulls, vaig veure de la meva sang germinar una rosa, del mateix to carmí, que el cavaller Sant Jordi li va oferir a la princesa. Li prometia la pau, la tranquil·litat, i un món sense mals. Un món sense mi. Jo era l'oposat. Jo era qui els trencava l’harmonia. Era el malvat, que s’havia d’alimentar, i no li importava només fer mal. Però ignoraven que era capaç de raonar. Entenc que jo era el dolent, el suposat diable, el clar antagonista, però no ho podríem haver parlat? M’havien de matar? No és irònic que per poder arribar a la pau, ens haguéssim de barallar?

Pseudònim: Midnights

Jurat Popular:

Títol: Falso Villano

Nom: Elorn Daquinta

Habían pasado varios días desde el incidente, aunque yo había conseguido librarme  del sacrificio. Conocido por su crueldad, el monarca había sacrificado a niños y ancianos para dárselos al dragón.

Yo, Jordi, estaba cansado. Mi interior decía que actuara, pero no era el momento. Pasaban los días, la población estaba cada vez más devastada y su número se reducía drásticamente. El rey decidió, pues, encerrar al dragón en la fosa. Ese era mi momento.

En una de las visitas semanales  a la fosa, me hice pasar por guardia real. Al llegar a la fosa oscura, el rey se acercó a esta. Con pasos firmes y rápidos, corrí hasta donde estaba, para empujarlo hacia la fosa con mi mayor fuerza. El dragón devoró al rey, entre llamaradas que quemaron los alrededores. Todo el mundo huyó, menos yo, que me dispuse a bajar a la fosa, a liberarlo. Tras hacerlo, voló hacia el horizonte para no volver. Mientras lo miraba, sentía un dolor palpitante, me miré el brazo, estaba ardiendo y sangrando.

El obstáculo en el camino de la paz no era el dragón, sino su amo, el rey. De ahora en adelante ya no soy Jordi, sino Sant Jordi.

Pseudònim: T-90M

Categoria 3r i 4t d’ESO

Jurat Professional

Títol: VERMELLS

Nom : Ariadna Gallego

No ens parlem des de fa més de tres anys, i em sembla que cap de les dues no recorda ni la raó per la qual ens vam discutir. Però el que sí que sé és que, des de llavors, sense demanar-me permís, un drac es va instal·lar a dins meu.

Vaig intentar de tot per fer-lo fora i un d’aquests remeis consistia a crear un jardí. Quan tinc temps, vaig a la floristeria, compro un roser i el planto en el meu trosset de terra. Ja tinc flors de color carmí, granat, corall, fúcsia… Avui n’he agafat un de robí i m’he dirigit cap a l’hort. Trec el roser del test i faig un forat a la terra humida. Un cop plantat, el rego amb cura i després m’aixeco per veure el meu jardí vermell, però em sobta trobar una rosa blanca. M’apropo per veure-la millor. És perfecta, preciosa, però blanca. La meva mirada es queda clavada en una petita etiqueta recolzada en una fulla. L’agafo i llegeixo el que posa. “Tomba’t” Li faig cas i, allà, davant de mi està ella amb aquell somriure que tant he enyorat. Sant Jordi ha salvat una altra història.

Pseudònim: Oca

Jurat Popular

Títol: Caminos Cruzados

Nom: Hugo Sanz

Sant Jordi, el invicto, antiguo guerrero de las cruzadas, perteneciente a la orden de los Templarios. Mlaurung, antiguo padre de dragones, hablante de numerosas lenguas, originario de la montaña Gangkhar Puensum. En la playa, los dos se miran, cada uno en un lado. Ninguno quiere la guerra, ni este combate, pero sus acciones respectivas les han conducido por este enfrentamiento. Sant Jordi, en su afán por ayudar a la gente, pensando que de esta manera limpiaba sus pecados y los remordimientos no le dejaban de acechar por los sueños. Mlaurung que, desde que abandono sus montañas, donde nadie lo intentaba matar y donde no había preocupaciones. 

Sant Jordi prepara su espada, mientras piensa en la cantidad de daño que hizo en las cruzadas, la cantidad de familiares que mató en Tierra Santa. Las grandes ejecuciones que aprobó en nombre de un dios, el cual le cegó la razón. Su único deseo actual es alejarse a las montañas y vivir sin preocupaciones. 

Mlaurung quema el fuego en su interior mientras piensa en como ha destruido las vidas de incontables humanos. El terror que ha sembrado desde que se alejó de sus montañas. Ahora su único deseo es volver a Gangkhar Puensum y pasar sus últimos momentos de su vida en paz. 

Después de un encarnizado combate, San Jordi y Mlaurung mueren al cabo de poco tiempo. Esa noche hay un gran temporal donde el mar los guarda en su regazo para que puedan descansar.

Psudònim: Señor del pan

Categoria Adulta

Jurat Professional

Títol: Metamorfosi amorosa

Nom: Laia Botey

Tinc el pare en una Unitat de Convalescència, recuperant-se i desmillorant, alhora, a parts iguals, per l’avenç d’unes malalties que ja patia abans de caure. Dues forces contràries en una cursa vital que ja sembla perduda, però en la que desitjo que encara siguin possibles estones de benestar i, fins i tot, d’alegria. Aquí, amb aquest temps que passa tant més lent que a fora, penso que hem tingut unes diferències tan immenses que a vegades han semblat insalvables. Tot i això, per fi, em sento en pau. I jo? Com t’ajudaré a tenir-ne, pare, amb el que t’està venint a sobre? Aviat serà Sant Jordi….et llegiré un llibre en veu alta. Potser no seguiràs el fil de la novel.la, però desitjo que la meva veu et faci companyia al llarg dels dies. Em reconforta cuidar-te. Necessitava compartir amb tu l’amor tal i com jo l’entenc, i aquí el tinc. Finalment. I amb la lectura, per uns moments, sortirem d’aquestes quatre parets. O millor encara…. et llegiré al jardí. I gaudirem del sol i de l’ombra, de la brisa quan n’hi hagi i del so dels ocells, mentre ens transportem i trasmutem junts… Gràcies per aquests moments, pare.  

Pseudònim: Alyssum

Jurat Popular

Títol: ELS DOS DRACS

Nom: Elisa D’errico

En el Dia De L’Amor els rosers ja havien florit, quan dos dracs enfrontats, anomenats Pau i Guerra, arribaren al poble per enunciar que les roses tenien un gran poder! —explicà la donzella als seus nets. En Guerra exclamà: —amb aquestes roses podreu acabar amb pobles sencers i quedar-vos amb les seves terres! En Pau s'oposà dient:—no l'escolteu! El veritable poder d'aquestes roses és… Però abans d’anunciar-ho en Guerra malferí de mort a en Pau. —continuà la donzella. —Quin era el poder, àvia? Volgueren saber els petits Jordi i Abril. —Quan vaig córrer per intentar salvar-lo les meves llàgrimes van caure sobre la seva sang, la ferida es va tancar, i el drac retornà màgicament a la vida! Davant tots els presents incrèduls, el drac Pau digué: —Noble donzella, tu has revelat el meu secret. A la batalla entre el poder de la guerra i el de la pau el veritable poder resideix en l'amor i la compassió del teu cor. — El poder és—digué la donzella— que no importa els conflictes que enfrontem, el poder de l'amor sempre prevaldrà per guarir i restaurar el que està trencat.  

 Pseudònim: Libèl·lula