Us informem que per tasques de millora en les infraestructures tecnològiques de l'Ajuntament de Barcelona, aquest cap de setmana la Seu Electrònica, Guia BCN, l'Oficina Virtual de Tràmits, el Servei d'Atenció en Línia al Ciutadà i l'Agenda 500 estaran fora de servei. També es poden veure afectats altres serveis d'aquest web.

L'horari previst d'aquesta actuació és des de dissabte, a les 15.00 hores, fins dilluns, a les 00.00 hores.

Disculpeu les molèsties que us puguem ocasionar.

52 centres cívics amb propostes culturals que no et pots perdre!

52 centres cívics amb propostes culturals que no et pots perdre!

El cicle d'exposicions 'Temporals' torna aquest 2022

Xarxa de Centres Cívics de Barcelona
2022
  • Art i exposicions

Noves exposicions que faran que l'art continuï transitant pels barris durant tot l'any

L'art continuarà transitant pels barris durant el 2022 amb el cicle Temporals, un circuit d'exposicions on podrem gaudir de diferents arts visuals als espais expositius dels diferents Centres Cívics de Barcelona.

Temporals és un programa itinerant de projectes d’art contemporani als barris de Barcelona. El seu objectiu és crear accions i experiències artístiques que interpel·lin la ciutadania i hi dialoguin. En aquest context, els projectes esdevenen processos de creació que adopten formes diverses segons el territori des d’on se situen.

Vols saber quines exposicions podràs visitar durant tot l'any?

'Pasado - Mañana' del Col·lectiu Juan Nadie
Juan Nadie proposa un projecte d'autoria compartida en el qual la fotografia, encara que parteix de la mirada individual, acaba formant un nou territori en allò comunitari. Com en una exploració arqueològica, el col·lectiu acumula imatges d'un territori de manera impulsiva, que en confrontar-les amb les dels altres membres creen diferents significats i noves lectures. Aquestes imatges recullen la simbologia heretada de l'imaginari col·lectiu que habitem i reflexionen sobre la manera en què els símbols travessen el temps. Les fotografies són elements que formen una gran narració sobre la violència urbanística, la fragilitat del nostre sistema de vida i la incertesa dels temps que vivim.

'Memòria Roja' d'Àurea Estellé Alsina
“Quan apressaven les roges, els rapaven el cap, els feien beure grans quantitats d’oli de ricí, poderós laxant, i les passejaven pels carrers.”
Durant la Guerra Civil i la postguerra, les dones van ser perseguides i humiliades amb especial violència. Aquest projecte busca recuperar vincles amb un passat silenciat des de la transició, centrant-se en un col·lectiu doblement invisibilitzat: les dones republicanes.  
“Memòria roja” crea, en un exercici de memòria històrica als barris, noves narratives per a un relat que ara és reescrit pels perdedors de la història. En un moment d’auge de l’extrema dreta a Occident, aquest tipus de relats semblen cabdals per repensar el món en què vivim.

'Firma' de Paula Artés
Què arriba a saber l’Estat de nosaltres? Quant de temps heu passat a les administracions registrant documents, omplint una i altra vegada el vostre nom, número d’identificació i signatura?
El poder no només s'exerceix des de les grans institucions, també l’Estat controla i organitza la societat a partir d’altres mecanismes més quotidians, per exemple les estructures administratives, que amb la burocràcia i amb la seva arquitectura —física i virtual— contribueixen a crear una societat disciplinada.
L'artista es qüestiona, en el seu treball fotogràfic, aquests mecanismes de control i tracta de desvelar les estructures de poder, les entranyes de les quals romanen ocultes als ciutadans. 

'Our Garden' de Roman Yñán
Per a Roman Yñán, la fotografia és un procés obert que dialoga amb la realitat a través del que és quotidià. Després de dotze anys visitant tota mena de jardins i fotografiant-hi el creixement dels seus fills, Our Garden desplega una gran metàfora. El cicle de la vida, el fet de sembrar, regar, esperar... són processos que es donen en la formació tant d'una família com d'un jardí.
El jardí i el que és familiar creen una realitat unida per la mirada de l'artista i que origina reflexions sobre la nostra espècie i la nostra relació amb la natura. Plantar una llavor, fer brotar els barris, que cada centre cívic sigui un jardí en potència, són respostes crítiques i positives des de l'art a la crisi mediambiental en què vivim.

'La criatura de l'Illa de Jekyll' de Daniel Gasol, Laura Llaneli, Rafael Arocha i Violeta Mayoral
The creature from Jekyll Island és un pamflet conspiranoic en el qual es desvelen les preteses trames del Sistema de Reserva Federal dels EUA a principis del segle XX per tal d’endeutar la població. Com en totes les fantasies conspiracionistes, combina dades verídiques amb especulacions personals en un relat en què és impossible distingir allò real.
Actualment, el negacionisme, la postveritat i els arguments anticientífics estan cada cop més estesos. Aquesta visió ens parla del malestar i la decepció davant un món amb desigualtat d'oportunitats. Aquesta exposició col·lectiva ens oferirà reflexions sobre les cruïlles entre la ficció i la no-ficció, els fakes o el mateix concepte de veritat.

'Bon dia / Bona nit' del Col·lectiu Pluja Àcida
“Bon dia, bona nit, abraçades.” Aquest projecte parteix d’una recopilació d’imatges i salutacions que circulen per WhatsApp, en grups majoritàriament de dones. Pluja Àcida entén el fet de desitjar bon dia o bon descans com un gest improductiu que col·loca l’amor i l’amistat per sobre de la tendència de la societat de consum que ens demana ser sempre productius.
Aquest és un reconeixement al col·lectiu de senyores que componen i transmeten representacions visuals de les relacions afectives i són, al cap i a la fi, creadores i emissores de narratives i comunitats feministes. Elles són agents actius, reivindicades pel seu domini i capacitat d’apropiar-se i crear nous espais cibernètics de cures en un context pandèmic, creuant els mitjans de comunicació amb la sororitat.

'On van elles II' del Col·lectiu Venecia Flúor
Quina forma té la feminitat avui dia? Venecia Flúor ha creat una metodologia a partir del folklore per obtenir poemes entorn dels arquetips de la dona, que han plasmat en formats musicals d’estructura popular, però amb ritmes electrònics.
La segona part del projecte consisteix a obrir un imaginari audiovisual de possibilitats per extreure una idea mutable i fluida d’allò que s'entén com a femení. Es basaran en diàlegs al voltant d’històries de cada zona o derives sonores dels trajectes quotidians que fan les dones dels barris. On van elles aposta per la tecnologia digital i la intel·ligència artificial, associades a la generació d’un altre tipus de coneixement, per emfasitzar la idea d’autoria col·lectiva en el folklore i revalorar les seves formes de transmissió.

'Rizomes' de Gil Gelpi i Bárbara Puigventós
Gil Gelpi i Bárbara Puigventós han unit dues disciplines a priori difícils de relacionar, com són la fotografia i l'escultura, per reflexionar sobre el cos i el ser. Si un cos està format d’òrgans i cèl·lules que alberguen sentiments, emocions i desitjos, les persones són les cèl·lules que componen un altre tipus de cos: el barri. En aquesta exposició, Bárbara Puigventós i Gil Gelpi faran una petita dissecció de cada barri on el projecte es desenvolupi. Així, retrataran l’ànima de cada lloc, intentant endinsar-se en el complex entramat d'arrels, experiències i memòries en transformació constant que mantenen l'organisme viu i polsant gràcies als seus components més importants, les persones.

'Tengui, tengui, tengui... falti' d'Albert Gusi
Albert Gusi desenvolupa els seus projectes a partir del territori i d'una idea expandida de paisatge, mirant-ne la fragilitat i transformació des d’una complicitat lúdica i poètica. La fotografia és l’eix vertebrador que serveix com a excusa i mitjà per implicar els agents del territori, en aquest cas el veïnat, que s’implicarà en l’obra física a partir d’una sèrie d’accions o gestos convocats per l’artista. Així, imatge i acció efímera s’entrecreuen en un continu viatge d’anada i tornada. Ens trobarem com l’obra surt al carrer o el carrer entrarà a formar part de la proposta artística, que es transitarà i es formarà en aquesta interlocució participativa entre el lloc i la fotografia.

'Cave canem' de Fernando Cremades, Mireia Pons, Azahara Cerezo, Levi Orta i Jordi Ferreiro
L’exposició parteix del concepte de “foc amic” i de la idea d'alguns filòsofs que tot ésser humà es trobava en unes condicions naturals d'igualtat: la mateixa capacitat de fer malbé l'altre. La por estaria a la base d'allò polític i en la distinció entre amic i enemic. Entre allò que resulta propi i ens uneix en congregació, i allò que apareix com a amenaça, de forma disgregadora.
Cave canem es concep com un espai de reflexió sobre la por i sobre allò que ens congrega o ens disgrega dels altres. El punt de partida són les relacions de confrontació dels projectes artístics amb l'espai expositiu: els perills d'exposar-se a l'altre, les mesures de seguretat i les possibilitats de ser ferit. Però també la seva capacitat de generar comunitat, i les possibilitats d'obertura.

Programa digital #TEMPORALS 2022

Activitats relacionades