Barcelona Societat 25

Tal com s’afirma en aquest monogràfic, “La revolució de la longevitat”, el procés d’envelliment de la nostra societat representa un dels principals desafiaments als quals ens enfrontem, la importància del qual no farà més que créixer en el futur. Els mercats laborals i les polítiques públiques, el sector de l’habitatge, la mobilitat, la salut, la participació social, els usos de les tecnologies, etc., són tan sols alguns dels àmbits que cal repensar d’acord amb aquesta nova realitat. En efecte, l’envelliment generat pel canvi demogràfic és un fenomen estructural de llarg abast motivat per diversos i complexos motius, les conseqüències del qual tenen i tindran una repercussió sense precedents sobre la realitat social, econòmica, política i cultural dels països i, en especial, de les ciutats. Sens dubte, Barcelona s’està envellint. Les previsions indiquen que, abans d’acabar la dècada del 2030, hi haurà prop de 375.000 persones empadronades més grans de 65 anys, el 25% de la població total.

Degut a les conseqüències que això suposa per a la ciutat, el present monogràfic de Barcelona Societat ofereix una mirada àmplia i diversa sobre aquesta revolució de la longevitat, tot presentant i  discutint alguns dels debats i de les problemàtiques més destacades que aquesta suscita. En aquest sentit, per exemple, l’article de l’apartat de tribuna tracta sobre la participació social en l’etapa de l’envelliment i discuteix críticament la proposta de l’“envelliment actiu” defensada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) contraposant-la a la perspectiva de l’“amigabilitat”, una mirada més adequada a la nova realitat de l’era urbana. El segon article inicia la secció d’estudi en profunditat, abordant l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment aprovada per l’Ajuntament de Barcelona el 2018, de la qual en fa un diagnòstic d’acord amb les principals línies d’actuació que s’hi recullen: l’àmbit de l’habitatge, les cures, el suport social, la participació i les relacions intergeneracionals. El tercer article aprofundeix en una d’aquestes línies d’actuació que, a la vegada, representa un tema d’importància cabdal: les cures de persones grans en situació de dependència a Barcelona. El text utilitza l’Enquesta de persones en situació de dependència funcional feta a la ciutat el 2018 per identificar diversos col·lectius de persones grans dependents i analitzar les seves situacions i necessitats diferenciades. D’altra banda, el quart article discuteix una qüestió a vegades invisibilitzada però sempre dramàtica: el maltractament a les persones grans. L’article es pregunta quins són els principals contextos, dinàmiques i patrons familiars en els quals es dona aquest fenomen i proposa algunes actuacions per tal d’erradicar-lo. El cinquè article analitza una altra de les problemàtiques associades a l’envelliment: la bretxa digital deguda a l’edat, i en particular, al gènere. Les dones grans constitueixen un dels col·lectius socials que més impediments han sofert a l’hora de socialitzar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, uns impediments resultat de les desigualtats estructurals que històricament han sofert. El text utilitza algunes entrevistes en profunditat i destaca com l’apropiació de les tecnologies per part d’aquest col·lectiu pot suposar una transformació i una millora en les seves vides. Seguidament, s’aborda un altre fenomen vinculat a l’envelliment: la soledat viscuda de manera no voluntàriaper moltes persones grans. Aquest sisè text utilitza un estudi elaborat per l’Observatori de la Soledat que explora les vivències sobre la soledat de persones en diferents etapes biogràfiques: l’adolescència, l’adultesa jove, l’adultesa i la vellesa. El seu objectiu és entendre quines són les estratègies que aquests col·lectius utilitzen per respondre a la seva soledat no desitjada i quines actuacions es poden desenvolupar per donar-hi resposta a la ciutat.

D’altra banda, en la secció d’experiències d’aquest número de la revista, es discuteixen sis propostes d’actuacions o programes concrets que s’estan desplegant actualment a la ciutat de Barcelona, el disseny i l’aplicació dels quals destaquen pel grau d’innovació que suposen per a les polítiques públiques municipals i per a les organitzacions de la societat civil. En aquest sentit, el setè article destaca el programa “Baixem al carrer”, el qual busca reduir la soledat i l’aïllament i millorar la qualitat de vida i de salut de les persones grans que pateixen dificultats per sortir de casa degut a barreres arquitectòniques i, per tant, per socialitzar-se de manera autònoma. Iniciat fa anys al barri del Poble Sec, actualment s’aplica a 38 barris de la ciutat i ofereix a aquestes persones la possibilitat de sortir de casa per així incrementar-ne la xarxa social i la vinculació amb el teixit comunitari. De manera similar, el vuitè article presenta el programa Vincles Barcelona, iniciat el 2014 com a prova pilot, i que busca combatre les situacions de soledat que poden experimentar moltes persones grans de la ciutat reforçant-ne les xarxes i relacions socials i comunitàries, i que actualment s’ha convertit en un servei consolidat amb prop de dues mil persones usuàries. En relació amb el programa Vincles, el novè article explica i analitza el programa Radars. Aquest projecte es va impulsar per primera vegada l’any 2008 al districte de Gràcia i ha anat ampliant el seu radi d’acció. En un escenari marcat per l’emergència de nous models residencials, els canvis en les estructures familiars, l’augment dels divorcis i les separacions, o els canvis en l’edat dels moviments migratoris, Radars és una iniciativa de caràcter comunitari impulsada per l’Àrea de Drets Socials Bàsics que tracta d’integrar la comunitat per tal de millorar la detecció i la prevenció de situacions de risc i pal·liar la solitud que les persones grans puguin sentir. Amb un objectiu similar, el desè text aborda les anomenades “superilles socials” o de “superilles de cures” creades degut a la necessitat de millorar el model d’atenció domiciliària. Aquest programa tracta de convertir l’habitatge de la persona dependent en receptor de serveis residencials en els quals el mateix teixit associatiu i veïnal del barri subministra part dels serveis. L’onzè article posa la mirada sobre una iniciativa relativament poc explorada a casa nostra i que sorgeix de la societat civil. El col·lectiu de gent gran Can 70 defensa i proposa el cohabitatge sènior com a model habitacional per viure la vellesa, en el qual el model de tinença i d’ús del sòl i de l’habitatge, les normes de convivència i la distribució dels espais i els serveis es decideixen de manera cooperativa. El dotzè i darrer article tracta l’experiència d’èxit de l’Escola de Salut i Envelliment Actiu del Casc Antic. Creada l’any 2010 per combatre les situacions d’aïllament i solitud experimentades per la gent gran, l’escola neix impulsada pels serveis socials municipals conjuntament amb la Taula de Gent Gran del Casc Antic i el conjunt d’agents implicats del Casc Antic.

Tal com també es defensa en aquestes pàgines, l’envelliment representa una contribució inigualable a la nostra societat. L’experiència i els coneixements que  les persones grans poden aportar són, sens dubte, un actiu incalculable. Alhora, però, també pot comportar certes situacions d’exclusió o desigualtat que cal afrontar. Aquest número de la revista Barcelona Societat aporta algunes reflexions, anàlisis i diagnòstics del que fem, de com ho fem i de què hauríem de fer des de les ciutats i l’àmbit metropolità. Esperem contribuir a un debat que emergeix com un dels més transcendents per a l’actualitat i el futur de les nostres societats.

Bru Laín i Albert Sales

Editorial

Editorial

Autora

Natalia Rosetti

Resum

El 2018, a Barcelona vivien 1.169 persones de 99 o més anys, el 84% dones. Alguns càlculs estimen que s’incrementa la vida cinc hores cada dia, prop de tres mesos cada any. L’esperança de vida a Catalunya, 83 anys, s de les més altes d’Europa i les projeccions indiquen que el 2050 la població de més de 65 anys arribarà al 30% del total. El procés d’envelliment, l’anomenada revolució de la longevitat, és un dels principals desafiaments de les nostres societats. L’envelliment representa un avenç per a la contribució i els coneixements que les persones grans poden aportar, però també genera riscos i situacions d’exclusió i desigualtat. L’“edatisme”, la discriminació per raó d’edat, existeix al mateix temps que les situacions de solitud no volguda entre les persones grans. A voltant del 22% de les persones de més de 65 anys a Catalunya viuen soles, de les que tres de cada quatre són dones. La soledat no ha de ser cap problema si es viu positivament, però segons l’associació Amics de la Gent Gran, prop del 58% de les persones grans que viuen soles declaren patir solitud no desitjada.

Tribuna

Envelliment i rutes de participació en l’era urbana: cal impulsar nous paisatges?

Autora

Mercè Pérez Salanova

Resum

L’article presenta, en primer lloc, la concepció de la participació oferint, d’una banda, la perspectiva de les persones grans a través de les seves veus i, de l’altra, la corresponent als marcs polítics. Per a això es presenta com a marc de referència la proposta d’“envelliment actiu” elaborada per l’OMS i, alhora, s’introdueix el context internacional en el qual sorgeix aquesta proposta. L’anàlisi de diversos principis bàsics i la reflexió sobre la seva aplicació posen de manifest la distància entre les coordenades de participació formulades en la proposta i la seva aplicació. Posteriorment, s’analitzen les aportacions que la perspectiva de l’“amigabilitat” proporciona i la seva contribució en un context d’importància creixent de les ciutats, l’era urbana. Per acabar, s’exposen diferents consideracions i criteris teòrics i pràctics per avançar en la participació.

En profunditat

Barcelona davant del repte del canvi demogràfic

Autors

Marc Martí-Costa i Sergio Porcel

Resum

L’envelliment de la població és un dels reptes principals que hem d’entomar com a societat. A Barcelona, un de cada cinc residents té més de 65 anys, i segons les previsions, l’any 2040 un de cada quatre tindrà aquesta edat. Actualment a la ciutat ja hi viuen més d’un miler de veïns, i sobretot veïnes, centenàries. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’any 2018 l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment per tal de donar resposta a aquest repte des d’un nou enfocament. En l’article  s’analitzen els desafiaments que suposa l’envelliment per a la metròpoli en l’àmbit de l’habitatge, les cures, el suport social, la participació i les relacions intergeneracionals, i es destaquen les actuacions més innovadores que l’Estratègia preveu en aquests àmbits.

En profunditat

La diversitat de la cura de les persones grans en situació de dependència funcional a Barcelona

Autors

Albert Julià i Annel Rojas

Resum

Cada vegada hi ha una proporció més considerable de persones grans amb edats més avançades i en situació de dependència funcional a la ciutat de Barcelona. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar-ne les característiques i les formes de cura que s’estableixen segons els diferents perfils. Per això es duu a terme una explotació de l’Enquesta de persones en situació de dependència funcional (EPSD) de Barcelona duta a terme el 2018. Els resultats mostren certes desigualtats segons les característiques individuals de la persona dependent (grau de dependència, sexe i edat), les característiques de les persones cuidadores (sector àmpliament feminitzat), les característiques de la llar (formes de convivència i nivells d’ingressos) i les característiques territorials (segons el nivell de renda del barri). Els resultats mostren un escenari molt allunyat del que seria l’ideal i que exigiria més atenció als decisors públics per ampliar la cobertura de serveis i prestacions d’aquest col·lectiu.

En profunditat

Context relacional i dinàmiques familiars: maltractament a les persones grans

Autores

Àngels Campos, Carmina Català i Anna Vilaregut

Resum

Aquest article presenta els resultats d’una recerca aplicada col·laborativa que pretén aprofundir en elcontext relacional, les dinàmiques i els patrons familiars en què es dona el maltractament a les persones grans.
Malgrat que aquesta àrea és especialment rellevant, atès que bona part d’aquestes situacions es donen dins l’entorn familiar, hi ha pocs estudis que estableixin quins factors de l’àmbit familiar incideixen en l’aparició d’una situació de MPG, d’aquí l’interès de dur a terme una investigació que contribuís a millorar aquest buit de coneixement. La recerca ha permès identificar les situacions tipus de famílies en les quals emergeix el MPG, i alhora ha definit cinc dimensions relacionals bàsiques que contribueixen a valorar el grau de funcionalitat o disfuncionalitat familiar, presents en l’emergència del maltractament. Finalment, i fruit dels resultats, s’ha desenvolupat una guia per al diagnòstic relacional i familiar en casos de MPG, en què es recullen orientacions per a l’abordatge psicosocial, adreçades als i les professionals dels serveis socials bàsics (SSB).

En profunditat

La bretxa digital de gènere en l’experiència vital de les dones grans

Autora

Gabriela del Valle Gómez

Resum

Malgrat les dificultats en l’adaptació a les competències digitals, cada vegada més persones grans interactuen en el ciberespai; tanmateix, la doble bretxa digital, de gènere i d’edat, continua sent un desafiament per a la seva e-inclusió. Les dones grans han tingut més impediments per socialitzar-se en les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) com a conseqüència de la conjunció de desigualtats que han configurat les seves biografies. L’ús i l’apropiació de les TIC pot implicar autèntiques transformacions en la seva vida quotidiana, i pot generar l’oportunitat de desenvolupar altres rols, ocupar altres espais, crear altres formes de relació personal, etcètera, la qual cosa milloraria la seva qualitat de vida. Aquest article ofereix una interpretació de la relació de les dones grans i les TIC a través del relat vital de dones catalanes que se’n van convertir en usuàries transitant l’etapa vital de la vellesa.

En profunditat

La soledat en persones grans: com fer-hi front des de la seva complexitat

Autores

Montserrat Celdrán i Regina Martínez

Resum

“La soledat no té edat. Explorant vivències multigeneracionals” és el primer estudi publicat per l’Observatori de la Soledat. L’Observatori neix com a iniciativa de la Fundació Amics de la Gent Gran per a crear un fòrum de coneixement i uns espais de reflexió entorn de la soledat no desitjada, especialment en la soledat que afecta les persones grans. Aquest primer estudi té com a objectiu explorar les vivències de diferents persones que en el seu moment vital (adolescència, adults joves, adultesa i vellesa) hagin pogut sentir-se soles; quines estratègies d’afrontament fan servir quan tenen aquest sentiment i quines accions es podrien dur a terme per a poder intervenir en aquesta soledat no desitjada. En aquest document destacarem alguns dels elements de l’estudi que es refereixen a la soledat no desitjada en processos d’envelliment i les accions i els programes per fer-hi front que es fan a la ciutat de Barcelona.

Experiències

“Baixem al carrer”: deu anys treballant per millorar la salut de les persones aïllades per barreres arquitectòniques

Autors

Pilar Ramos, Ferran Daban, Irene García, Olga Juárez, Elia Díez, Esther Andrés, Pilar Solanes i Victoria Porthé

Resum

El programa “Baixem al carrer” pretén reduir la soledat i l’aïllament i millorar la qualitat de vida, la salut mental i l’estat de salut física de les persones grans amb dificultats per sortir de casa degut a barreres arquitectòniques. Ofereix a aquestes persones la possibilitat de sortir de casa i recuperar la vida social mitjançant l’ajuda del voluntariat i d’una cadira pujaescales i, a escala comunitària, d’incrementar la xarxa social, la relació veïnal i la participació ciutadana. La intervenció es va dissenyar comunitàriament l’any 2009 en el marc del programa “Barcelona, salut als barris” al Poble Sec, i en els últims anys s’ha estès a tota la ciutat. Aquest article presenta, en primer lloc, el desenvolupament i l’avaluació del programa en el període 2009-2015, i a continuació la situació l’any 2019. Els resultats del primer període mostren la millora de l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones usuàries després de sis mesos de participació en el programa. Després d’una extensió progressiva, el 2019 “Baixem al carrer” s’implementa a tota la ciutat amb finançament municipal mitjançant tres proveïdors. L’any 2019, s’han atès 279 persones de 38 barris de la ciutat, que han fet un total de 4.031 sortides al carrer. Els reptes actuals són consolidar l’extensió, garantir l’atenció a totes les persones que ho necessitin i aprofundir en la qualitat de la prestació.

Experiències

VinclesBCN: la lluita contra la soledat a Barcelona

Autors

Enrique Cano i Magda Orozco

Resum

Davant del procés ineludible de l’envelliment de la població i de les conseqüències que aquest fet comporta, l’Ajuntament de Barcelona posà en marxa el 2014 una prova pilot d’un projecte —VinclesBCN— amb l’objectiu principal de combatre el sentiment de soledat de les persones grans. Cinc anys després, aquell projecte que va néixer gràcies a la Fundació Bloomberg i pel qual el Govern municipal va rebre el premi Mayors Challenge, s’ha convertit en un servei consolidat que ja té 2.000 persones usuàries.

Experiències

El projecte Radars: abordar la solitud de manera comunitària

Autors

Rosa Rubio, Clara Costas i dinamitzadors comunitaris

Resum

Radars és un projecte pensat per possibilitar que els veïns i veïnes, les entitats, els serveis i els comerços tinguin cura de les persones grans, des d’una mirada sensible i respectuosa, que es duu a terme des de la proximitat, des de l’entorn immediat i quotidià de les persones grans que habiten els barris de la ciutat.

Experiències

Barcelona per a la gent gran. Les superilles socials

Autor

Lluís Torrens

Resum

Barcelona s’està envellint. Les previsions són que abans del 2030 hi hagi prop de 375.000 persones majors de 65 anys empadronades, gairebé el 25% de la població total. La superilla social neix de la confluència de dues idees: la necessitat de millorar el model d’atenció domiciliària, i la necessitat d’afrontar la sostenibilitat social de l’envelliment de la nostra ciutat. La idea és l’anomenada “residència distribuïda” o “virtual”, segons la qual l’habitatge d’una persona dependent rep els serveis d’una habitació d’un centre residencial, mentre que el barri subministra tots els serveis comuns que es rebrien en un parc residencial per a gent gran.

Experiències

Can 70, un projecte d’envelliment en comunitat

Autors

Autoria col·lectiva de Can 70 (grup llavor de Sostre Cívic)

Resum

A Can 70, les experiències vitals ens han portat a creure que, a partir d’una certa edat, la soledat no desitjada és la pitjor malaltia, que les cures necessàries no les ha de dispensar la família i que les experiències cooperatives faciliten la convivència. També sabem que volem continuar sent veïnes de la nostra ciutat. Per això, hem decidit que passarem la darrera fase de la vida en comunitat, en un cohabitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, amb pautes de convivència participades i decidides entre totes, amb ajuda mútua i, quan calgui, amb col·laboració professional per part d’entitats cooperatives. Al final del 2015, vam presentar-nos a l’Administració municipal per aconseguir espai i suport i, des de llavors, hem pogut treballar en valors, visió, processos de governança, projectes arquitectònics i cures en comunitat. Hem trobat oportunitats i traves per aconseguir un espai disponible, però tenim el convenciment de ser un model vàlid i reproduïble.

Experiències

L’Escola de Salut i Envelliment Actiu del Casc Antic

Autor

Jordi Bautista

Resum

L’any 2010 es va crear l’Escola de Salut de Gent Gran de Casc Antic per tal de combatre les situacions d’aïllament i solitud de la gent gran. L’Escola és un projecte impulsat pels serveis socials municipals en el qual també participen, lideren i impulsen la Taula de Gent Gran de Casc Antic, un espai de participació comunitària amb institucions, serveis públics i privats i alguns veïns i veïnes amb l’objectiu de vetllar pel benestar, la millora de la qualitat de vida i l’envelliment actiu de les persones grans del Casc Antic.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de VidaContactaAvís legal Accessibilitat