Barcelona Societat 27

La pandèmia de la Covid-19 és una crisi de crisis. És una emergència sanitària que ha provocat una gravíssima crisi econòmica i social, i l’OMS ja ha advertit que la destrucció del medi ambient i la globalització faciliten la propagació de virus com el que provoca la Covid-19. Per tant, l’emergència sanitària no ha de fer-nos oblidar l’emergència climàtica, amb la qual està molt relacionada. Superar la pandèmia i els seus efectes econòmics i socials és la tasca més urgent per als governs de tot el món, però l’emergència climàtica segueix sent el desafiament més gran al qual fa front la humanitat. L’evidència científica és aclaparadora. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6 °C des del 1950 i l’augment serà molt més ràpid durant les properes dècades si no s’aturen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El grup d’experts de les Nacions Unides que fa dècades que estudia el canvi climàtic ens adverteix que hem d’assolir emissions zero el 2050 per tal de mantenir l’augment de la temperatura global a 1,5 °C a finals de segle, cosa que provocaria un canvi climàtic greu però controlable amb mesures d’adaptació.

La necessitat d’una transició ecològica ja és admesa per gairebé tots els actors polítics seriosos, sobretot gràcies a la feina de sensibilització realitzada per les organitzacions ecologistes del moviment global per la justícia climàtica que hem vist néixer des de fa uns anys. Ara ens juguem l’orientació d’aquesta transició, i qui surt guanyant i qui surt perdent en aquesta gran transformació. La crisi climàtica afecta més a les dones i els grups de rendes baixes (tant a escala global com a dins de cada país), que són justament els que menys gasos amb efecte hivernacle emeten. Davant aquesta injustícia, és necessari construir una transició ecològica amb justícia social i de gènere. I sobre això les ciutats tenim moltes coses a dir.

Aquest número de Barcelona Societat vol contribuir a aquesta tasca, amb una sèrie de reflexions sobre els diversos aspectes de la relació entre la crisi climàtica i les desigualtats, i explicant algunes experiències concretes de polítiques de transició ecològica justa, que combinen els esforços per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i la protecció dels drets socials. Barcelona, amb eines construïdes de manera col·laborativa com el Pla clima i la Declaració d’emergència climàtica, és capdavantera en aquestes polítiques. Les diferents edicions del Pla calor, les polítiques de mobilitat orientades a reduir la contaminació que tant perjudica la salut, la xarxa de refugis climàtics, els punts d’assessorament energètic, les polítiques de rehabilitació d’habitatge o les iniciatives de transformació de les escoles, són exemples d’actuacions on la perspectiva ecològica s’entrecreua amb la perspectiva social i de gènere.

La crisi provocada per la Covid-19 ens ha colpejat amb força, però també ens ha obligat a replantejar-nos moltes coses que donàvem per fetes. S’ha posat de manifest la importància de les cures, la nostra vulnerabilitat, la necessitat de teixir xarxes veïnals i comunitàries més fortes, etc. Aprofitem aquest moment de reflexió col·lectiva per donar una empenta a la gran transformació que les nostres societats han de dur a terme durant les properes dècades: la transició ecològica amb perspectiva social i de gènere. Aquest número de Barcelona Societat vol ser una contribució modesta, des de la perspectiva municipal, a l’esforç de reflexió col·lectiva que exigeix aquesta transformació.

Laura Pérez

Tinenta d'alcaldia de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI

Editorial

Editorial

Autor

Bru Laín i Albert Sales

Resum

Quan fa uns mesos vam començar a preparar aquest número 27 de la revista Barcelona Societat que teniu a les mans, treballàvem amb un títol provisional que feia referència al binomi o la relació entre “canvi climàtic” i “ciutats”. Va ser llavors que una de les persones col·laboradores de la revista ens va suggerir molt intel·ligentment modificar el títol. La idea, ens comentava, no era tan sols destacar que s’estava donant un “canvi” climàtic, sinó que aquest canvi constituïa ja una autèntica “emergència”. Tenia tota la raó, ja que aquest canvi constitueix una vertadera emergència tant pel que fa a la rapidesa vertiginosa amb què se succeeixen les transformacions en el clima, la biodiversitat, l’exhauriment de recursos, etc., com pel que fa a la dimensió de les transformacions i la profunditat de les conseqüències que aquestes tenen i tindran sobre àmplies capes de la població de tot el planeta. Quedava clar que el tema que ens ocupava i que calia identificar no era tan sols el d’un canvi, sinó el d’una vertadera emergència.

Tribuna

De l’economia ecològica a l’ecologia política

Autor

Joan Martínez Alier

Resum

L’economia ecològica estudia els conflictes entre la sostenibilitat ambiental i el creixement econòmic. L’economia industrial no és circular, és entròpica. Per tant, l’economia cerca nous recursos naturals a les “fronteres de l’extracció”. Normalment, en aquests llocs hi ha habitants de població pobra o indígena. Hi ha, per tant, molts “conflictes ecologicodistributius”, que són estudiats per l’ecologia política i que es registren a l’Atles de Justícia Ambiental (www.ejatlas.org). Diversos valors socials (econòmics, culturals, ecològics) apareixen en aquests conflictes.

En profunditat

El funcionament socioecològic del territori metropolità de BCN en deu indicadors

Autors

Joan Marull, Roc Padró, Javier Gordillo, Tarik Serrano, Pau Guzmán, María José La Rota-Aguilera i Joan Pino

Resum

Els sistemes metropolitans estan introduint en el seu planejament un nou paradigma: que els seus espais oberts constitueixen una infraestructura verda proveïdora de tot un seguit de serveis ecosistèmics dels quals en depèn tant la qualitat de vida de la gent que habita l’espai construït com la possibilitat de desenvolupar una economia més circular i sostenible que el model econòmic actual. Tanmateix, el debat que s’ha dut a terme per concretar aquest nou enfocament de la interdependència entre l’espai construït i l’espai obert també ha posat de manifest la necessitat de conèixer i avaluar les interaccions que es donen, o es podrien donar, entre els dos subsistemes. L’objectiu d’aquest article és presentar una avaluació de les dinàmiques socioecològiques recents ocorregudes a la metròpolis de Barcelona, mitjançant una selecció de deu indicadors socioambientals. Finalment, se n’extreuen conclusions i implicacions per a la gestió i la planificació metropolitana.

En profunditat

La incidència del canvi climàtic sobre les ciutats en un context de crisi sistèmica

Autor

Luis González Reyes

Resum

Les grans urbs depenen de l’entrada i el tràfec diari de grans quantitats d’aliments, aigua, energia i altres materials. També d’una complexa gestió dels seus residus. Tot això requereix una mobilitat massiva. Aquests factors, imprescindibles per al funcionament dels grans nuclis urbans, es veuran compromesos fruit del canvi climàtic en curs en un context de crisi sistèmica més global. Això fa inviables les grans ciutats com Barcelona i imprescindibles les polítiques de ruralització social i econòmica.

En profunditat

La precarietat energètica des d’una perspectiva ecofeminista

Autora

Irene González Pijuan

Resum

La precariedad energética es un problema complejo y multidimensional que no se puede tratar de forma aislada sin llevar a cabo un análisis global del modelo energético y sus consecuencias sobre las personas y el medio ambiente. Así, es preciso impulsar el discurso más allá de la capacidad de pago de los hogares y cuestionarse regulaciones, contexto político, asunciones sociales y, sobre todo, la visión mercantilista de la energía. La precariedad energética tiene fuertes impactos sobre la salud física y mental de las familias, e incide de manera diferencial durante la infancia y la adolescencia. Igualmente, el actual modelo energético impacta de manera diferencial sobre las mujeres a través del extractivismo, la falta de acceso a servicios energéticos para desarrollar las tareas de cuidados y reproducción social, y su exclusión del proceso de toma de decisiones. Así pues, es imprescindible revisar este modelo desde una perspectiva ecofeminista y con criterios de justicia social que garanticen un control público y comunitario de la energía que obedezca al interés general, minimice los impactos sobre los territorios y considere la energía como un derecho esencial para disfrutar de unas condiciones de vida dignas.

En profunditat

L’impacte social del canvi climàtic: entre el col·lapse i la metamorfosi social

Autora

Mercedes Pardo-Buendía

Resum

El canvi climàtic ha estat considerat com el risc més important a què s’enfronten les societats contemporànies. En aquest treball duem a terme una reflexió sobre l’impacte social del canvi climàtic, incloent-hi l’arquitectura institucional i les polítiques, així com la conceptualització de la vulnerabilitat, resiliència, mitigació i adaptació, que són aspectes clau en la lluita contra el canvi climàtic. Les ciutats tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic; tanmateix, s’han estudiat menys que l’àmbit estat nació. Aquesta anàlisi tindrà el format d’una espècie d’assaig reflexiu sobre alguns dels aspectes d’interès per analitzar l’impacte social del canvi climàtic, i es concretarà, allà on sigui possible, a la ciutat de Barcelona.

En profunditat

Reduir desigualtats amb una política energètica social

Autors

Pablo Cotarelo i Ekona Sebastià Riutort

Resum

La política energètica ofereix un marc valuós per contribuir a reduir les desigualtats; tot i que els marges de possibilitat depenguin dels condicionants biofísics i de les metodologies d’intervenció que han prevalgut a escala internacional, estatal i local d’ençà de la constatació de la crisi climàtica. Avançar en la garantia del dret a l’energia, des del costat de la demanda i de l’oferta, és una via que s’articula des de diferents arranjaments institucionals (des del cooperativisme i el municipalisme, per exemple), però que obliga a reconèixer el rol central de l’Administració pública. L’article aborda aquesta qüestió, així com l’espai estratègic a activar que hi hauria entre la política energètica i la política social, tot fent referència a exemples com el bo social elèctric, els punts d’assessorament energètic i d’altres dissenys i programes potencials que són útils per pensar en una política energètica social. La lluita contra les desigualtats no és ni pot ser funció exclusiva de la política social; i així com ocorre en altres àmbits de la política pública, la política energètica té també un potencial destacable.

En profunditat

Ciutats, emergència climàtica i transició ecosocial. Un balanç després del curt estiu del municipalisme

Autor

Emilio Santiago Muíño

Resum

L’experiència transformadora que van inaugurar els1 Ajuntaments del Canvi el 2015 es pot interpretar des d’angles molt diferents. Han aconseguit molts objectius, però també han tingut les seves ombres, començant per la més evident, que és la pèrdua majoritària del poder municipal el 2019. En aquest procés, les polítiques públiques de transició ecosocial i lluita contra l’emergència climàtica mereixen una anàlisi detallada. A les conclusions que es puguin extreure de la trajectòria general del municipalisme s’hi suma la dificultat de fer política ecologista a l’altura de les transformacions que exigeix la urgència de la nostra situació d’insostenibilitat. Aquest text aporta una panoràmica reflexiva a aquest procés, posant l’èmfasi en l’aspecte ecosocial, i s’ajuda de l’ús neogramscià de la noció d’hegemonia per interpretar-ne els límits i extreure lliçons útils de cara als cicles polítics que venen.

Experiències

Salut als carrers: avaluar els efectes en la salut de les superilles

Autors

Laia Palència, Brenda Biaani León-Gómez, Katherine Pérez i grup de treball de “Salut als carrers”

Resum

L’Agència de Salut Pública de Barcelona està avaluant els efectes mediambientals i en la salut del programa Superilles a través del projecte "Salut als carrers". S’està duent a terme en tres barris de la ciutat: el Poblenou, Sant Antoni i Horta, utilitzant mètodes qualitatius i quantitatius. En aquest article es descriu el projecte i es presenten alguns resultats preliminars.

Experiències

Dones, mobilitat, salut i sostenibilitat. Un nou paradigma en la mobilitat quotidiana

Autores

Núria Pérez Sans i Maite Pérez Pérez

Resum

Tenint en compte l’actual situació de crisi climàtica, aquest article vol posar en relleu les principals diferències en el comportament de les dones enfront dels homes, des del punt de vista de les seves pautes de mobilitat i externalitats derivades. Es posen en context respecte del seu paper en la societat (en el mercat laboral, en el rol familiar o en les relacions socials) i es relacionen amb desigualtats de gènere estructurals, alhora que s’indiquen algunes qüestions per abordar des d’aquest punt de vista de les polítiques de mobilitat a Catalunya i en l’àmbit metropolità de Barcelona.

Experiències

Els punts d’assessorament energètic de Barcelona i l’emergència climàtica

Autors

María Málaga Sanagustín i Patrici Hernández Claret

Resum

“Passar fred/calor a casa no és normal”. “Perquè no et tallin la llum, posem tota l’energia”. És possible que en els darrers anys hàgiu pogut veure aquestes frases al metro, a l’autobús, pel carrer, al diari, en un fullet o en algun web. Què hi ha darrere d’aquests missatges? Presentem un jove servei públic que s’ha creat amb vocació de fer front a situacions de vulnerabilitat per motius energètics, per garantir-ne els drets en aquest àmbit, però també per donar respostes globals des de l’acció local a la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem immersos. Reptes i accions des del que és quotidià, però amb voluntat d’incidir en un problema d’abast planetari.

Experiències

Adaptant les escoles als efectes del canvi climàtic

Autors

Marta Vilar i Jaume Barnada

Resum

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut el finançament de l’Urban Innovation Action (UIA), un programa de la Comissió Europea, per al projecte “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”, que planteja intervencions en onze escoles amb un paquet de mesures de natura, d’aigua i d’arquitectura. D’aquestes millores en podrà gaudir l’alumnat de les escoles i la ciutadania, ja que els patis romandran oberts durant l’estiu i en els moments d’emergència per altes temperatures funcionaran com a refugis climàtics. El projecte també tindrà un vessant pedagògic, atès que els nens i les nenes participaran en el disseny de solucions climàtiques i en l’avaluació de les accions. Paral·lelament, diversos centres de recerca avaluaran científicament els resultats de les intervencions en termes de salut i confort climàtic. En aquest projecte hi participen l’Ajuntament de Barcelona —a través de l’Àrea d’Ecologia Urbana—, el Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Cicle de l’Aigua, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona de la UB, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i les onze escoles.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBIContactaAvís legal Accessibilitat