Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Tot l'arbrat viari de la ciutat es revisa com a mínim un cop cada dos anys per valorar el seu estat i evitar possibles riscos per a persones o bens. I en general, si no suposa cap risc, els arbres es poden amb una freqüència mitjana de 5 anys, si és necessari.

La norma general és la poda de manteniment, que respecta la biologia de l’arbre i la seva estructura, i que sovint passa desapercebuda pel ciutadà perquè s’eliminen les branques seques, les perilloses amb risc de fracturar-se, o les que van en direcció a les façanes.

Abans de podar es té en compte: les característiques de l’espècie: port, moment de floració, etc.; l’etapa de desenvolupament en què es troba l’arbre; l’època de l’any, i l’estructura i l’estat general de cada arbre.

Podar menys els arbres i deixar-los créixer respectant la seva forma natural vol dir augmentar el verd de la ciutat.

• Les fulles dels arbres contribueixen a netejar l’aire de la ciutat ja que ens ajuden a eliminar contaminants.
• Ofereixen ombra i absorbeixen soroll com el que provoquen els vehicles a la calçada.
• Són espai de refugi per ocells i insectes fet que indica la bona salut ambiental de la ciutat.

El fet que els arbres siguin grans en cap cas ha de ser una molèstia, un carrer amb bona cobertura verda és sinònim de bona qualitat de vida. Una poda excessiva a l’arbrat produiria una major brotació la propera primavera, provocant més incomoditats als ciutadans.

Per tant, deixem créixer els arbres perquè afavoreix la salut de les persones, contribueix a la reducció de la contaminació i als efectes del canvi climàtic.

Però, sempre tenint en compte que les branques massa llargues no puguin ser perilloses o impedeixin el correcte desenvolupament de qualsevol activitat. En aquest cas es podarà per garantir la seguretat de les persones i el bon desenvolupament de l’arbre.