Economia Social i Solidària

Quin rol té l’Estratègia de Ciutat d’Economia Social i Solidària 2030 (Estratègia #ESSBCN2030) en la promoció i foment de l’Economia Social i Solidària (ESS) a la ciutat?

L’estratègia #ESSBCN2030 és un pas important en relació a la primera etapa on vam tenir una primera política explícita i concreta adreçada a impulsar l’ESS de la ciutat. Sobretot, es volia impulsar un tipus d’economia que permeti transformar els aspectes socials i econòmics per fer una ciutat més justa, equitativa i democràtica.

L’estratègia respon a un moment de conversa, debat i acord sobre quins han de ser els principals elements del full de ruta d’aquests propers anys. És un instrument que ens permet compartir les diferents estratègies, polítiques, accions de cada una de les entitats i l’Ajuntament, per sumar i empènyer cap a una mateixa direcció.

A la vegada és una oportunitat per avançar la visibilització, la conversa amb altres actors interns i externs. Alguns dels elements que surten a l’estratègia ens interpel·len per veure també el rol que pot tenir l’ESS en altres polítiques públiques com les polítiques de mobilitat, polítiques culturals, polítiques de drets socials o d’habitatge.

Per què consideres que aquesta estratègia és innovadora? Què aporta en comparació a d’altres estratègies de l’Ajuntament?

La principal innovació és el colideratge entre l’Ajuntament i l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) com entitat representativa del conjunt de l’ESS, el fet de ser una estratègia treballada conjuntament amb les entitats que en formen part així com amb altres iniciatives que formen part del teixit de l’ESS a la ciutat com les economies comunitàries o les economies col·laboratives o de plataforma que actuen amb principis de l’ESS .

El segon element clau és que no només definim una estratègia sinó que definim i activem un espai per desplegar-la junts. Un espai de col·laboració, de treball compartit, d’acords… per fer seguiment  dels projectes de ciutat que hem definit en l’estratègia, prioritzar-los i definir quin rol pot jugar cadascú.

En termes de contingut destacaria la part de identificació de sectors claus per l’impuls de l’ESS, per ser-ne més proclius i tenir-ne una presència important o bé per ser sectors claus per entomar els reptes socials i econòmics actuals com els vinculats a la necessària transició ecosocial, ecològica i energètica o el treball de les cures. El temps de pandèmia ha fet encara més evident la necessitat de trobar noves formes i nous models de fer economia, de respondre a les necessitats, de fer empresa. L’estratègia incorpora aquesta interpel·lació i aquest repte i reforça encara més aquest rol de l’ESS per construir una ciutat més sostenible, més equitativa i més inclusiva.

Aquesta estratègia és una continuació del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016- 2019. Quina valoració fas del seu impacte tangible i filosòfic? Com ha ajudat a canviar la forma de veure l’ESS a la Barcelona?

El Pla d’Impuls d’Economia Social i Solidària 2016-2019 (PIESS) és la primera vegada que des de l’Ajuntament hi ha una política explícita d’impuls de l’economia social i solidària amb tot el que això representa. El PIESS va suposar la creació d’equips específics dins de l’Ajuntament i de Barcelona Activa i la dotació d’un pressupost específic d’uns quatre milions d’euros anuals per l’impuls d’aquestes polítiques.

En el marc del primer pla d’impuls també es va crear l’Àmbit Participat de l’ESS, d’entrada com a espai de trobada no formalitzat i que ara l’hem formalitzat amb la creació de l’Acord de Ciutat per a l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària 2030. És un espai important de trobada amb el teixit de l’ESS de la ciutat on compartim informació, compartim debats i estem treballant per articular la col·laboració per l’impuls d’aquestes polítiques.

Són quatre anys de treball intens, de posar a l’agenda política local l’impuls de l’ESS i d’activació d’accions i polítiques concretes com els ajuts econòmics específics per l’enfortiment de l’ESS, com programes, accions, serveis de formació i acompanyament tenint en compte les especificitats de l’ESS o la organització de la Fira de Consum Responsable i ESS de plaça Catalunya com a espai de visualització d’aquest teixit ric i divers.. Aquest primer PIESS suposa un pas endavant en la visibilització i l’impuls de contribució a un camí que es fa des del propi àmbit, però el fet d’haver-hi una política pública facilita, interpel·la, i n’intenta ampliar l’impacte.

I com és el PIESS 2021-2023? Com incorpora els aprenentatges de l’anterior, els nous reptes i nou context?

Un dels aspectes claus que surt en la valoració del primer PIESS, és justament la necessitat de treballar conjuntament aquest full de ruta. Per tant, la primera novetat clau del Pla d’Impuls d’Economia Social i Solidària 2021-2023, és que és l’aterratge del full de ruta que ens marca l’estratègia, i de la pregunta que ens fem  de “com podem contribuir des de l’Ajuntament i en aquests propers tres anys, al desplegament dels projectes de ciutat”. La estratègia té un horitzó temporal: 2030 i és el marc inspirador per orientar els plans concrets d’actuació.

Una bona part dels programes impulsats i de les línies de treball iniciades durant el PIESS 2016-2019, constatem que són útils, que es valoren positivament i, per tant, el nou Pla d’Impuls, les manté,  i si escau les ajusta per fer un pas endavant I, sobretot, per posar-les al servei de l’estratègia.

Un exemple molt clar és la repensada profunda que fem amb la subvenció específica de l’Enfortim l’ESS, que ja s’ha treballat per la convocatòria del 2021, i que servirà sobretot pel 2022. Així, incorporem una modalitat específica pel suport a la digitalització, que és un dels elements claus que la pandèmia clarament posa en evidència i en primer pla, així com l’impuls de la intercooperació per a desenvolupar projectes que responguin a les línies estratègiques i projectes de ciutat apuntats per l’Estratègia.

L’altre novetat és que el primer Pla d’Impuls s’organitzava a partir de les nostres línies de treball, en canvi el nou PIESS ho fa a partir dels reptes i els objectius identificats. En el marc de l’Estratègia #ESSBCN2030 i del context que estem, ens vam identificar els principals reptes als que volíem donar resposta amb el Pla d’Impuls i ens en van aparèixer sis.: un repte clau i que té molta presència en el PIESS és contribuir a desplegar i a facilitar la sostenibilitat i resiliència de les organitzacions de l’ESS. No només fer-les més fortes i resilients, sinó fer-les créixer en tots els sentits

Un segon repte del nou PIESS, tal i com explicava, és la digitalització de l’economia social i solidària. L’ESS és un àmbit d’empresa petita, iniciatives petites i sovint poc digitalitzades. Pensem que un dels reptes dels propers anys és contribuir a avançar a donar resposta al que suposa a la vegada una necessitat i també una finestra d’oportunitats.

Després, tenim el desenvolupament de propostes i models que contribueixen a la transformació de les desigualtats socials de la ciutat. Aquí, hi ha aquesta interpel·lació sobre quin rol juga l’ESS en altres polítiques per contribuir a reduir en la mesura d’allò possible aquestes desigualtats.

Un altre repte és l’accés de les majories socials als béns i serveis i activitats de l’ESS de la ciutat. Entenem que les polítiques i la pròpia evolució de l’àmbit va desenvolupant una oferta de béns i serveis pel conjunt de la vida diària i que és capaç de donar resposta a moltes necessitats. Ara cal donar-nos a conèixer, que la ciutadania sàpiga que pot comptar amb l’ESS. Per tant, cal impulsar el consum conscient i responsable, el mercat social.

Com s’integra el PIESS amb les altres polítiques públiques municipals?

Em sembla important ser realista i compartir que tenim molt camí per fer, en aquest sentit. El treball transversal és necessari i indispensable i, sobre el paper, claríssimament desitjable, però no és fàcil.

Justament el fet de la major visibilització de l’ESS, el desenvolupament de polítiques públiques específiques, i sobretot l’articulació i incidència de les iniciatives d’ESS en sectors d’activitat concrets, comporta i facilita que hi hagin altres polítiques públiques que incorporin la ESS com a actor clau per treballar els seus propis objectius i tenir-los present a l’hora d’activar accions per donar-hi resposta.

Una política pública destacable on estem col·laborant és l’habitatge. Una política tant important per la ciutat de Barcelona, on hi ha una aposta des del departament d’impuls del model d’habitatge de cooperatives en cessió d’ús. En aquest cas, no només suposa donar resposta a necessitats, sinó que també és una oportunitat de desplegament de tot un sector, de dinamització socioeconòmica

Com dius, la col·laboració és clau per l’extensió del model socioeconòmic basat en valors i pràctiques de l’Economia Social i Solidària. Quin paper jugar la intercooperació en la implementació d’aquestes polítiques?

La intercooperació és fonamental en tots el sentits per aconseguir els objectius compartits que tenim de l’estratègia #ESSBCN2030 i del PIESS. És un principi cooperatiu de l’economia social i solidària fonamental i natural. A més, ajuda a arribar a molts llocs on de forma individual no s’arriba.

En una realitat d’iniciatives petites i algunes mitjanes, amb els recursos i equips que són, la intercooperació sempre demana un esforç important per treure temps i recursos i posar-los al servei d’aquest projecte compartit. Per això li donem suport amb una línia específica a l’Enfortim, perquè cal continuar potenciant la intercooperació.

Quines accions destacaries del nou PIESS?

Destacaria el conjunt de serveis i d’accions i programes específics per l’ESS i aquells que treballen amb visió sectorial. En segon lloc destacaria, en termes de, facilitar l’accés al finançament, el treball per contribuir a la creació de  fons d’inversió públic cooperatius i la continuïtat que donem als acords de Coop57 i Fiare com a instruments per facilitar l’accés al finançament d’iniciatives d’ESS

A més, un dels nostres projectes clau és la rehabilitació del bloc quatre de Can Batlló per impulsar un centre de referència del cooperativisme a la ciutat, que inclourà com element clau i fonamental l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona i que estem treballant també conjuntament amb la federació de cooperatives de treball i teixit cooperatiu i en el marc de l’Estratègia. Són quatre mil metres quadrats per realitzar activitats d’impuls de l’ESS des del propi àmbit.

En termes de digitalització, hem parlat de la modalitat específica de la subvenció, però també és remarcable el programa Matchimpulsa en que fem en col·laboració amb el Grup Dimmons i que arriba a més de cent entitats.

Finalment, destacaria tres coses: la importància de les accions de comunicació i visibilització i la contribució a la construcció del mercat social, la creació de demanda I consolidar InnoBa com a, com a equipament de referència d’innovació socioeconòmica a la ciutat. Hem d’aconseguir crear propostes, arribar a més gent, arribar a més empreses, organitzacions, entitats que comptin amb l’ESS com element clau d’enfortiment com a via per contribuir a una ciutat amb menys desigualtats, més sostenible i inclusiva.