Partint de la idea que el més important a la nostra escola és el benestar de l’infant, considerem les portes obertes i els ambients d’aprenentatge com la línia pedagògica a seguir amb nens i nenes d’aquesta etapa.
La metodologia de les portes obertes respecta la individualitat de cada infant, els seus interessos i les seves necessitats en funció del seu moment evolutiu. A l’escola, tots els espais esdevenen agents educatius. Estan pensats, organitzats i preparats amb una clara intencionalitat educativa: que els nens i les nenes puguin desenvolupar les seves capacitats afectives, cognitives i de relació, assumint la concepció d’un infant competent, capaç, actiu i curiós.
Els ambients són espais estimulants i d’autoaprenentatge, que respecten la diversitat i el ritme individual de cada nen/a. Els infants es mouen lliurement, trien i es desenvolupen de forma natural en relació als seus interessos i motivacions. D’aquesta manera esdevenen protagonistes actius del seu procés d’aprenentatge. En aquests espais l’infant troba propostes educatives que desperten el seu interès i curiositat per explorar, descobrir i experimentar.
Considerem que amb la pedagogia dels ambients d’aprenentatge i les portes obertes:
- Es fomenta l’autonomia en el joc, així com la creativitat i la presa de decisions.
- L’oferta de materials és acurada, rica i variada.
- S’amplien les possibilitats de joc i investigació.
- L’equip docent té cura de tots els espais de l’escola perquè esdevinguin atractius, ordenats, enriquidors i motivadors.
- Es genera un ambient més tranquil i relaxat, perquè no hi ha tanta concentració d’infants en un mateix espai. D’aquesta manera es redueix el nombre de conflictes.
- Les oportunitats de relacionar-se es multipliquen, tant amb adults com amb altres infants.
- Més mestres intervenen en l’observació d’un mateix infant, enriquint l’acció educativa amb diferents punts de vista.
Les educadores acompanyem els infants en el seu procés de descoberta i aprenentatge, donant-los amb la nostra presència seguretat i confiança. Observem què fan aquests i quines necessitats tenen, amb la finalitat de proposar espais i materials que en donin resposta i reptes que enriqueixin el seu joc autònom.
Per altra banda, donem molta importància als moments de cura, l’hora del dinar o del descans, que els infants sempre fan amb la seva educadora de referència. L’autonomia que oferim als nens i les nenes no treu moments de vincle afectiu i d’acostament cap als infants.
