Espais oberts, espais compartits.
Amb molta il·lusió us presentem el nostre projecte “Espais oberts, espais compartits.” Aquest projecte vol donar resposta a totes i cadascuna de les necessitats individuals de tots els infants de l’escola. És un projecte viu, dinàmic, amb continuada transformació però preservant l’estabilitat necessària per a considerar-se un projecte consolidat.
El motiu d'obrir les portes de les classes per a que els infants puguin triar on volen anar a jugar són diversos:
- Multipliquem les propostes de joc. L’oferta és més rica i variada, atenent millor a les necessitats evolutives de cada infant.
- Els infants tenen una curiositat innata i il·limitada per moure’s, mirar, tocar, explorar i experimentar dins de les seves possibilitats amb tot el que l’envolta. Amb aquest projecte s’afavoreix, ja que els nens i nenes escullen el racó on volen jugar.
- Els racons de joc responen a les necessitats que tenen els infants de conèixer als companys, de reviure lúdicament situacions quotidianes i de poder experimentar amb la seva pròpia activitat diferents rols que hi ha al seu voltant.
- L’infant té més capacitat d’autonomia en el joc.
- S’afavoreix el joc més individualitzat i petit grup.
- L’ambient és més relaxat.
- Es multipliquen les possibilitats de relacionar-se de l’infant. L’infant es relaciona amb nenes i nens d’altres grups i edats, esdevenint espais de respecte, de cura cap als més petits, d’admiració cap als més grans... L’infant coneix a totes les mestres de l’escola i a molts mares i pares, adults....
- La mestra es converteix en una observadora, acompanyant el joc i l’aprenentatge de l’infant, posant-se al seu costat.
- Les arribades dels infants a l’escola pel matí esdevenen molt tranquil·les. Els infants van entrant i es van incorporant al joc de forma natural i espontània. I l’adult que acompanya a l’infant, també participa activament d’aquest moment. Les famílies que ho volen s’hi queden per explicant contes, jugar amb els infants... Aquesta entrada flexible afavoreix la relació entre infant i mares i pares, ajuda a que les entrades siguin més esgraonades poden atendre a cada infant que arriba d’una manera individual, tranquil·la i de qualitat...
Com engeguem el projecte?
- Les portes s’obren durant el curs de manera gradual. Al començament de curs, durant l’adaptació, només s’ofereix la lliure circulació entre els dos grups d’infants de les mateixes edats i un petit espai del passadís, el just per a comunicar-se entre classe i classe. Mica en mica anem ampliant fronteres. No tenim una data fixada, només un criteri: Quan considerem que els infants ja se senten prou segurs en el propi espai de referència, amb la seva mestra i els veiem prou adaptats.
- El grup de lactants, de moment no s’hi afegeix. Ho fa a partir del moment que es comencen a desplaçar, quan senten la curiositat de sortir de la seva estança per anar a “descobrir món”. És aleshores, quan s’afegeix al projecte. Tot i així, molt sovint els més grans de l’escola es mostren amb curiositat d’anar a veure el més petits. Quan passa això, la mestra de lactants obre la porta de la seva classe i els convida, amb unes premisses clares i petites normes com descalçar-se, què es pot fer i què no, dins aquella estança...
- Mica en mica, l’oferta d’espais es va ampliant. Obrir portes implica a l’equip mantenir una coherència en la pràctica educativa, prendre decisions, tenir cura de la seguretat física i emocional dels infants, transmetre els mateixos missatges… Esdevé una corresponsabilitat de tots els infants. Tot l’equip educatiu vetlla pel benestar i l’educació de tots els infants de l’escola. D’aquesta manera la nena i el nen també és observat i acompanyat des de diferents mirades.
- A cada espai (estances, passadissos, altres espais) trobem definides diferents temàtiques (joc simbòlic, material inespecífic i experimentació, llenguatge plàstic, musical, matemàtic i verbal, espai de construccions, de moviment, racó de la llum i la imatge...)
Valoracions finals.
El resultat esdevé una proposta carregada d’il·lusió, d’entusiasme i motivació. De respecte infinit cap a l’infant, cap al seu ritme i evolució, d’acompanyament viu i quotidià...
La pedagogia viva, la innovació i una metodologia activa son pilars del projecte a través dels quals hem dirigit els nostres acords i les decisions.
Hem viscut moments de reflexió i de crítica que ens han portat al moment en que estem aquí i ara.
Hem après a mirar a través dels ulls de l’infant i de la mestra creant una praxis que combina la realitat educativa. L’estètica i l’harmonia dels diferents materials és fonamental per crear espais i racons atractius.
Empatia, dedicació, creativitat, unió i responsabilitat son valors essencials que ens han ensenyat a anar millorant...
Mica en mica, anem construint!
