Els canvis de context sobtats, on a més de l’espai i/o materials hi ha un canvi de referents, poden despertar en els infants situacions d’enuig, tristesa, intranquil•litat i/o desconnexió. En l’inici de l’escola bressol, gairebé sempre, l’infant pateix la seva primera separació de l’entorn familiar, és a dir, d’aquell entorn que li dona seguretat.
Els familiars deixen en mans de professionals, normalment desconeguts/es per a ells/es, allò que més aprecien, les seves criatures. Tots/es i cadascun/es dels membres de l’equip educatiu participem en crear i potenciar les relacions afectives i positives amb tots/es i cadascun del infants de l’escola i llurs famílies. Les criatures són els principals protagonistes d’aquest procés, on hauran d’assolir majors reptes com: adaptar-se a un context nou, establir vincles amb altres adults/es fins ara desconeguts/es, relacionar-se amb altres nens i nenes, compartir l’espai, les/els adultes/s i els materials, i acceptar que aquests adults/es els cobreixin les necessitats bàsiques.
L’entrevista inicial és el primer contacte que l’infant tindrà amb l’escola. Es tracta d’un moment íntim on s’estableix un primer lligam entre els dos agents educadors: família i escola. Un cop iniciem el curs, entre l’escola i la família aconsellem i pactem unes pautes per a què aquest inici d’escolarització sigui el màxim de flexible i respectuós amb les necessitats de l’infant.
Així doncs, l’objectiu principal és que família i escola estableixin una actuació pactada per ajudar a l’infant a viure amb normalitat aquest procés d’adaptació. D’aquesta manera, procurem ajudar-lo a superar l’angoixa de la separació i mica en mica se senti capaç d’anar adquirint interès per aquest nou entorn que és l’escola bressol.