ATURAR-SE PER PAIR
Aturar-se…
Respirar…
Pair…
Mirar enfora…
I mirar endins…
D’entre el moviment imparable de l’aula observem la gran necessitat de recollir-se. Sovint passa desapercebuda, però quan parem atenció durant uns instants, ens sorprenem en veure que parar, deixar reposar el cos i recuperar l’espai propi i individual es transforma en una acció de pur plaer. Aturar-se i badar doncs, es converteix en una manera de retrobar-se amb un mateix i amb les emocions i experiències viscudes; una manera de passar de l’emoció viscuda en el cos a la incorporació i assimilació dels aprenentatges.
“Quan badem el cervell aprofita per reorganitzar tot el que hem fet abans [...] perquè tot s'integri bé una altra vegada.”
(David Bueno)
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pararse...
Respirar...
Digerir...
Mirar afuera...
Y mirar adentro...
Entre el movimiento imparable del aula observamos la gran necesidad de recogerse. A menudo pasa desapercibida, pero cuando prestamos atención durante unos instantes, nos sorprendemos al ver que parar, dejar reposar el cuerpo y recuperar el espacio propio e individual se transforma en una acción de puro placer. Pararse y embobarse pues, se convierte en una manera de reencontrarse con un mismo y con las emociones y experiencias vividas; una manera de pasar de la emoción vivida en el cuerpo a la incorporación y asimilación de los aprendizajes.
“Cuando nos embobamos el cerebro aprovecha para reorganizar todo lo que hemos hecho antes [...] para que todo se integre bien otra vez.”
(David Bueno)
