“Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre. Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar, experimentar. Aprèn a superar dificultats, aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient constància”. Emmi Pikler
Des del naixement, els infants tenen totes les capacitats necessàries (genèticament estan preparats) per desenvolupar la seva motricitat per sí mateixos. Si l’adult posa l’infant en postures que per sí sol encara no sap fer, el pot privar del plaer de descobrir el món que l’envolta al seu ritme i connectat amb les seves sensacions corporals. Fent allò que el seu cos està preparat per fer en cada moment. Així doncs, respectar el ritme del nen/a, sense anticipar-se als seus moviments, sense presses, no esperant el següent pas sinó gaudint del procés pot oferir a l’infant que es visqui competent des del principi.
El benefici de respectar la seva evolució es nota en l’harmonia dels seus moviments. L’infant per sí mateix arriba a diferents postures (panxa amunt, panxa avall, gateig, assegut, en peus...) i això li permet tornar amb seguretat, amb un moviment fluid, a la postura anterior. Tot el que ha après està en el seu registre personal i ho pot trobar sempre que ho necessiti. Amb els moviments anirà coneixent el seu cos, els seus límits i farà madurar el seu cervell. Amb els seus desplaçaments ampliarà el coneixement de l’espai i les seves possibilitats.
Per moure’s en llibertat, l’infant necessita un espai ampli i protegit amb un terra sòlid, roba còmoda i algunes joguines al seu abast que li agradin. La presència d’un adult que permeti a l’infant moure’s i explorar sense interferir, que no s’anticipi als seus moviments i que posi paraules a les accions del nen/a. En definitiva, un adult que li permeti el seu desenvolupament amb respecte, paciència i confiança en el seu procés.
Seguint aquesta línia, us deixem un enllaç amb un document centrat en el desenvolupament motriu en les primeres edats.
https://drive.google.com/open?id=1c2WUqyBuJRxNArsG-4cUc7suhkL_kc0x
“La base del descobriment d’Emmi Pikler és que quan al bebè no se li fan fer moviments determinats, però al mateix temps se li asseguren les condicions per ser realment actiu des del naixement, ell els aconseguirà per sí mateix, sense problemes, recorrent a totes les etapes del desenvolupament motriu”
Agnès Szanto
