Infancia

La periodista i escriptora Eliane Brum comissaria un cicle de converses amb les activistes i líders indígenes Ehuana Yaira Ianomami, Patricia Gualinga i Txai Suruí, i l’arqueòleg Eduardo Neves per parlar de les lluites a l'Amazònia avui.

Som en territori desconegut. La nostra casa-planeta s’escalfa, desapareixen espècies, esdeveniments extrems empitjoren i es tornen més freqüents, i cada vegada hi ha un nombre més gran de refugiats i de morts climàtics. La qualitat de vida de les persones humanes i de la majoria de les altres espècies és cada vegada pitjor, i, si no es fa res, en poques dècades o potser en pocs anys les noves generacions viuran en un ambient hostil. Aquells que alteren el paisatge de la Terra tenen noms i cognoms, són majoritàriament blancs i homes, i estan associats a les grans corporacions transnacionals i als governs i parlaments que les serveixen amb les seves pràctiques colonials capitalistes. No pararan de consumir el planeta, ells. Només nosaltres els podem aturar. Per a això ens cal desplaçar les centralitats del poder, transformar-nos en una altra mena d’humans i crear uns altres models de societats molt ràpidament, perquè la corrosió de la Terra és cada vegada més accelerada.L’escriptora i periodista brasilera Eliane Brum, que viu a la Selva Amazònica, fa anys que defensa que la nostra única possibilitat és recentralitzar el món. L’Amazònia i els altres enclavaments de Natura que mantenen encara la vida, com els oceans i la resta de biomes, són els legítims centres d’un món en mutació climàtica provocada per una minoria d’humans devoradors de mercaderies. El centre és allà on és la vida – i no allà on són els mercats.Per comprendre altres maneres de ser i d’estar a la casa-planeta, l’Eliane convida tres dones indígenes de l’Amazònia, els pobles els quals no s’han separat mai de la Naturalesa. Al contrari, els seus ancestres van plantar part del bosc tropical més gran del planeta i viuen en relació amb tots els éssers del bosc, visibles i invisibles. De llocs diferents de la selva, tenen en comú que lluiten per rexistir –resistir per existir— els atacs cada vegada més intensos contra el cos-Bosc — els seus cossos: la Patricia Gualinga, de l’Equador, l’ Ehuana Yaira Ianomami i la Txai Suruí, del Brasil. També convida el brasiler Eduardo Neves, un dels arqueòlegs més importants que es dediquen a auscultar el passat de l’Amazònia, per a una conversa sobre la recentralització dels valors a partir de l’experiència ancestral. Rescatant la memòria del bosc, l’arqueologia demostra que un altre món és possible —perquè d’altres mons han estat possibles i perquè molts d’ells resisteixen encara.

«La selva és dona» és un cicle comissariat per Eliane Brum en el marc de Resident CCCB, el  programa de residències internacionals del CCCB en col·laboració amb la UOC i amb el finançament de la Fundació Privada MIR-PUIG.

18 de novembre: ' Dones gegants', amb Ehuana Yaira Ianomami

25 de novembre: ' Bosc viu', amb Patricia Gualinga

2 de desembre: ' Posposar la fi del món', amb Txai Suruí

9 de desembre: ' Memòria salvatge', amb Eduardo Neves