Institut Municipal d'Urbanisme

Les obres d’urbanització d’aquesta primera fase, que tot just finalitzen, han creat una gran àrea renovada (entre la Gran Via de les Corts Catalanes, i els carrers de la Constitució, Mossèn Amadeu Oller i Parcerisa) que s’estén en 29.098 m² de superfície. En conjunt, una ‘porta oberta’ al barri de La Bordeta i, per extensió, a la ciutat, afegint-se als espais ja recuperats fa un temps per iniciativa ciutadana i que fa valdre el passat històric d’aquest recinte.

Després de tres anys exactes de treballs, aquesta setmana s’han donat per acabades les obres d’urbanització de la zona verda que embolcalla l’antic recinte industrial de Can Batlló, al barri de La Bordeta del districte de Sants-Montjuïc.

Un àmbit renovat que inclou zones  per a l’esbarjo, lleure i activitats esportives, i que està ubicat entre la Gran Via de les Corts Catalanes  i els carrers de la Constitució, Mossèn Amadeu Oller i Parcerisa; tot plegat, millorant l’espai urbà en uns 29.000 m² de superfície.

Unes obres que també han arranjat la part final de l’interior del recinte, perquè aquest pugui millorar les comunicacions dins del barri (La Bordeta) i, per extensió, cap al sector de la Gran Via, i reforçant a la vegada el sistema d’espais verds de la ciutat.

Un recinte, que estava semiobert a la ciutadania -des de 2011-, però sense acabar d’urbanitzar.

Fent teixit urbà per al confort del ciutadà

Els  29.098 m² de nova creació han quedat distribuïts en Jardineria, Superfícies complementàries i arbrat; a més de les Àrees de Joc, de gossos, de pícnic i horts urbans: Verd (gespa, arbust, vivaç, enfiladissa i arbrat); Tou (sauló, sorra, graves, SUD, encoixinat i cautxú); Utilització (paviment dur i espais poliesportius). Així com també en Àrees d’ús (Àrees jocs infantils, àrees de gossos i horts urbans).

Un àmbit renovat de l’interior de Can Batlló, amb camins principals i secundaris que tenen una amplada d’entre 3,5 i 5 metres.

Aquests són alguns dels espais de nova creació a destacar:

• Espai dedicat a molts usos esportius i que està situat al sector sud-oest d’aquesta zona verda. Aquest és l’anomenat Bloc 9, cobert –parcialment- amb sistemes de policarbonat transparent i, on en un futur, inclourà plaques fotovoltaiques. Abasta 1.900 m² de superfície i, en un sol nivell, es distribueix en una àrea, que inclou sis cistelles de bàsquet per a la pràctica d’aquest esport, a més d’usos variats; i una altra que incorpora aparells per a la pràctica de la cal·listènia. Es tracta d’un espai interior, però alhora exterior, on s’han respectat els forats de la façana, oberts per a facilitar la ventilació. En aquestes façanes interiors i pilars s’hi poden veure plantes enfiladisses. A més, i en el perímetre exterior s’ha col·locat gespa artificial per a reduir l’impacte del so produït i alleugerir les possibles molèsties causades als veïns.  A la part externa també hi trobem quatre taules de ‘ping-pong’.
• Zona de jocs infantils: bona part d’aquest àmbit (Bloc 12) ja es va obrir al públic la primavera de 2023; i que ara es completa i s’estén fins al perímetre que ja toca a un dels camins de ronda de nova creació.
• Zona d’horts urbans: a tocar de l’antiga Masia de Can Bruixa, i té una posició privilegiada respecte de l’assolellament. Són 1.200 m² on trobem jardineres de cultiu i els recorreguts interiors per al seu accés i manteniment.
• Un prat de forma circular a tocar del bloc 9.
• El ‘camí de l’aigua’, que de forma sinuosa, travessa l’interior de l’àmbit.
• Un pipicà davant del bloc 11.

Pel que fa als elements de mobiliari urbà, al llarg de l’àmbit general, hi trobem més d’un centenar de nous bancs (sumant banc doble, banc senzill, o banc tipus cadira). Les papereres, com en la gran majoria d’altres àrees que s’urbanitzen a la ciutat, són del tipus ‘simple’, d’acer, de 70 l de volum.

Tot l’espai també incorpora aparcament (36 unitats) per a bicicletes.

Fonts d’aigua potable: n’hi ha quatre (del tipus ‘Atlàntida’ en llocs d’ús públic general, i una (del tipus Terrier, en l’àrea de gossos).

Jardineria, reg i enllumenat

Pel que fa a l’arbrat, en trobem de nova plantació; àrees de plantació d’arbustives vivaces, enfiladisses i pradera amb gespa natural. La instal·lació de reg consta d’escomesa d’aigua provinent del freàtic. A més, un sistema de reg amb anells de degoteig d’arbrat: àrees de reg per degoteig superficial; i àrees de reg per aspersors o difusors.

El nou enllumenat públic compta amb columnes Plus de 5 metres d’alçada (amb llums LED) per als camins principals i secundaris; columnes Prim d’11 metres d’alçada (amb llums LED) per als grans espais oberts. I, a les façanes, sistemes d’ancoratge a 4 metres (també del tipus LED).

De Can Mangala a Can Batlló; cent cinquanta anys de progrés agermanat amb la indústria i el comerç

Des del seu naixement, l’any 1878, als terrenys de Can Mangala, annexos a l’antiga “Carretera del Llobregat”, el recinte de Can Batlló i el barri de la Bordeta han evolucionat en paral·lel al creixement i transformació de la ciutat de Barcelona. Un Can Batlló que, per cert, aprofitava les vies de comunicació que tenia al voltant per a relacionar-se amb la resta de la Península Ibèrica. A més del port, que també tenint-lo relativament a prop, servia de punt d’entrada/sortida de matèries primeres.

Serà l’any 1880 quan comença a funcionar –sota la raó social de ‘Sobrinos de Juan Batlló’- com a fàbrica tèxtil.

Així, després d’una llarga evolució, que inclou des de la construcció dels successius blocs amb l’auge de l’activitat industrial (on bàsicament es van fer tots els processos del ram del tèxtil: filats, estampats, sintètics…), que va durar fins ben entrats els anys setanta del segle XX i fins a la recent autogestió de part del recinte, la voluntat d’obrir Can Batlló a la Gran Via i al barri que l’envolta, ha estat una realitat urgent i prioritària.

L’11 de juny de 2011 és la data de l’entrada popular per part de veïns i entitats al recinte;  i a partir d’aquell moment, es treballa braç a braç amb una comissió de veïns que porten la gestió dels primers locals del Bloc 11. Alhora es presenta -per part de la plataforma de Can Batlló- un ventall d’avantprojectes de propostes d’utilització de les diverses naus de la zona.
Les primeres activitats que estan funcionant de manera autogestionada són, una biblioteca, un auditori per a concerts i un espai-punt de trobada, mentre s’estan adequant altres locals, per a possibilitar altres usos a projectes que es van consensuant.

La plataforma de Can Batlló aglutina gairebé a 200 persones  i de manera assembleària decideixen les actuacions a fer i a plantejar a l’Ajuntament. A tall d’exemple, un dels projectes importants que s’ha desenvolupat és el ‘Projecte Espai per Iniciatives d’Economia social’ amb l’assessorament de Barcelona Activa (l’anomenat Espai Coopolis).

A la vegada, durant l’any 2013 es van fer els primers enderrocs i es va impulsar –per part de l’antic Patronat Municipal de l’Habitatge- la construcció de la primera tanda de pisos de protecció oficial (UP4 i UP8) els quals ja han finalitzat la seva construcció. En total, sumen una cinquantena d’habitatges de protecció oficial. Mentre que la UP6, amb 33 habitatges, la va construir Sogeur (actual ‘Solucions’); i la UP7 la va tirar endavant la cooperativa La Borda. Tots aquests edificis també són acabats i en ús.

Per a tenir una idea global de l’àmbit, Can Batlló s’ha dividit en 3 sectors: el sector 1 (el que s’ha pogut desenvolupar més amb projectes autogestionats pel teixit associatiu); el sector 2 –on el bloc 8 (nau central) és la ‘joia de la Corona’  -urbanísticament parlant-, ja que en un futur hi podria anar destinat l’edifici de l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona; i el sector de Magòria, on hi ha previst desenvolupar tota la zona esportiva projectada.

En l’actualitat, el bloc 11 del complex de Can Batlló és ja una realitat i a la vegada una mostra de què amb la voluntat d’entitats i associacions amb capacitat d’elaborar, presentar i gestionar projectes en benefici de la comunitat, conjuntament amb un fort compromís d’una Administració local decidida a fer realitat allò que fa anys era un simple somni; aconseguir la tan desitjada reforma urbanística (PERI de Can Batlló) amb un model de gestió consensuat i treballat coordinadament amb el teixit associatiu dels barris.

Les obres d‘urbanització de l’interior del recinte de Can Batlló van començar l’octubre de 2021, i al llarg dels dos primers anys de treballs, hi va haver dos episodis que van fer alentir aquestes obres: d’una banda, l’estudi i tractament detallat de terres, les quals presentaven diferents nivells de contaminació produïts per les diferents activitats industrials que s’havien desenvolupat en aquest àmbit ; i de l’altra, les importants  troballes arqueològiques aparegudes al costat del bloc 9 d’aquest mateix recinte, fet que va dur que les obres d’urbanització s’adaptessin al ritme dels arqueòlegs i permetre l’estudi exhaustiu i posterior catalogació de les restes arqueològiques trobades.

El conjunt d’ambdues circumstàncies, va obligar l’Ajuntament a adaptar el ritme de les obres en execució i permetre cercar la millor solució urbanitzadora envers la urbanització d’aquest important parc de la ciutat.

L’actuació urbanística a Can Batlló ha tingut un cost total de 23,8 M€; dels quals 11.531.750 euros corresponen al cost de la urbanització de la superfície. Aquest import total  també inclou el cost dels enderrocs totals o parcials de diverses naus del complex (1.200.408 €), als blocs 12 i 9 ara hi ha els jocs infantils i l’espai esportiu del nou parc. A causa del passat ús industrial de l’espai, també ha calgut afrontar la descontaminació del sòl que ha tingut un cost de 8.592.485 €. En el transcurs dels treballs es van trobar importants restes arqueològiques que han permès documentar que era un espai agrícola i d’enterrament i culte en època romana, aquestes feines han tingut un cost de 1.269.019 €. Finalment, el parc disposa d’un gran dipòsit d’aigua de la xarxa freàtica de la ciutat que ha suposat una inversió  d’1.268.699 €.