Emmanuel Alloa
Dimecres 15 i dijous 16 de març, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat

Afirmar que la multiplicació proliferant d’imatges en el nostre món contemporani és inversament proporcional a la nostra facultat per dir a què corresponen gairebé sembla un lloc comú, així com parlar del cansament de la mirada que, davant el torrent frenètic d’imatges, ja no pot habilitar una capacitat crítica des d’on poder mirar.

En aquestes sessions a càrrec d’Emmanuel Alloa es proposa de tornar a posar en qüestió aquestes inquietuds, però no des de la impotència, sinó reformulant la pregunta mateixa sobre què és una imatge. Insistir-hi semblaria ja una manera d’estar desorientat, perquè “les imatges tendeixen a pul·lular, a declinar en formes plurals, a multiplicar-se en un flux que evadeix immediatament la Unitat”. Així mateix, es tracta de retornar al concepte de lectura que, en contacte amb les imatges, toca el seu propi límit.

Les imatges teixeixen relacions entre espais distants i el lloc en el qual s’exposen; construeixen aquests vincles. El cas és que sovint les imatges que veiem són un vincle trencat. En aquestes sessions ens agradaria aprofundir en el fet que, precisament gràcies a la seva estructura, també són la potència d’un vincle per construir.

Dimecres 15 de març, 19 h. Virreina LAB
El poder de la representació: antropologies de la imatge 
Què és representar? Una tradició tenaç considera que les representacions són coses secundàries, que vénen a redoblar el que és real. Tanmateix, la genealogia del concepte permet de recuperar un altre sentit, el de la representació com a intensificació. Fins a quin punt les representacions visuals no són tant una reduplicació del que és real com la seva intensificació? Podem trobar en la “passió antropològica per la imatge” un indici d’una altra manera de concebre el que és viu?, un context de la discussió actual sobre l’antropologia de les imatges, que permet d’obrir noves perspectives sobre la relació entre les formes de vida i la vida de les formes?

Dijous 16 de març, 19 h. Virreina LAB
Armar les mirades o com (no) llegir les imatges?
Les imatges contemporànies no manquen de visibilitat, sinó que pateixen una falta de llegibilitat. Tot i que estiguem sobrealfabetitzats, encara som incapaços d’estar totalment preparats per desxifrar les noves realitats visuals que determinen, més que mai, les nostres vides. Com rearmar la mirada i fer de la lectura una eina crítica del present? A partir de les reflexions de Bertolt Brecht i Walter Benjamin, però també de l’herència semiòtica i iconològica, es tracta de repensar l’emancipació davant de l’espectacle de les imatges, per inventar noves formes de produir el sentit.

Emmanuel Alloa és filòsof i professor de Teoria Cultural i Filosofia a la Universitat de St. Gallen, Suïssa. També fa classes a Viena i París. Els seus llibres, que han estat traduïts a diverses llengües, tracten sobre la filosofia contemporània, la fenomenologia i les relacions entre estètica i política. Entre les seves publicacions traduïdes a l’espanyol destaquen el llibre La resistencia de lo sensible (2009) i l’article “La tiranía de la transparencia y el derecho a la opacidad”. A més, ha dirigit la publicació dels tres toms de la sèrie titulada Penser l’image I-III (2010-2017).