ANTIFUTURISME CIMARRÓN

EL FUTUR JA HA PASSAT: ANTIFUTURISME CIMARRÓN

El projecte de la mostra col·laborativa i expositiva «EL FUTUR JA HA PASSAT: ANTIFUTURISME CIMARRÓN», que adopta la idea de Gloria Anzaldúa del treball artístic com a cura, és ideat per la filòsofa descolonial d’origen afrocaribeny Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual d’origen xilè Katia Sepúlveda, les quals en són també les curanderes*. Aquestes autores han convidat un grup d’artistes activistes i comunitaris, individuals i col·lectius, prèviament seleccionats, a formar part d’un procés de creació col·lectiva a partir de reflexionar, des de les seves experiències i diferents llocs enunciatius, una sèrie de textos i contextos que anuncien amb esperança la desaparició d’Europa i el seu projecte de món basat en l’ego conquiro.

El procés complet implica un seminari/laboratori teoricopràctic d’un any de durada, amb sessions virtuals un cop al mes en què reflexionarem, debatrem i imaginarem a partir de les preguntes «Com seria el món si Europa (com a trop) desaparegués?», «Com seria si no hagués existit mai?», «Com ha estat viscut el temps fora del temps històric de la modernitat europea?»

Per a això ens servirem d’una sèrie de textos i obres creatives prèviament seleccionades, però també de les aportacions que el context i l’experiència viscuda de cada participant-creador(a) portin a l’espai col·lectiu. La metodologia és prou oberta a l’esdeveniment i a la sorpresa. Ens proposem de convertir les reunions de treball en un espai de trobada, de reconeixement i de pensar en relació.

Alhora que es realitzin aquestes trobades, els artistes participants aniran pensant, sentint, imaginant, experimentant i produint una obra pròpia, i contribuint a crear una obra col·lectiva que serà resultat de tot el procés d’acompanyament i conversa. Així, doncs, cada sessió de treball serà un laboratori creatiu on els artistes compartiran i s’acompanyaran en les diferents etapes de projecció i creació de les seves obres i de l’obra col·lectiva. La metodologia de cada trobada inclou exercicis creatius i de sintonització energètica, lectura i discussió grupal i experimentació amb un altre llenguatge a més de l’escrit.

Aquest projecte expositiu i d'investigació és una coproducció de La Virreina Centre de la Imatge i Arts Santa Mònica.

Llista d’artistes:

Joiri Minaya (República Dominicana / Estats Units) Artista multidisciplinària dominicano-nord-americana el treball de la qual investiga el cos femení dins de construccions d’identitat, espais socials multiculturals i jerarquies. Nascuda als Estats Units (Nova York), es va criar a la República Dominicana i es va graduar a l’Escola Nacional d’Arts Visuals de Santo Domingo (República Dominicana) (2009), l’Escola de Disseny Altos de Chavón (2011) i la Nova Escola de Disseny Parsons (2013).

Verena Melgarejo (Bolívia / Alemanya) L’artista, curadora, educadora i investigadora Verena Melgarejo Weinandt va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i a la Universitat Nacional de Belles Arts de Buenos Aires. Treballa amb actuacions i instal·lacions de vídeo i fotografia, utilitzant teixits com a instrument per incorporar el coneixement manual en el procés artístic. En formats sovint rituals, utilitza el seu cos i la seva història (ancestral) com a eines per abordar les estructures colonials i patriarcals i buscar formes de guarició individual i col·lectiva per al que ella anomena «arte-sana». Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Contemporani de Salta (Argentina), al nGbk de Berlín (Alemanya), al Festival d’Art Wiener Festwochen (Àustria) i a la BIENALSUR de Cúcuta (Colòmbia).

Yelaine Rodríguez (República Dominicana / Estats Units) Artista, educadora, curadora i organitzadora cultural afrodominicana dels Estats Units. Es va llicenciar a la New School (2013) i va obtenir un màster a la Universitat de Nova York (2021). Rodríguez conceptualitza l’art de vestir i les instal·lacions en llocs específics, dibuixant connexions entre les cultures negres del Carib i els Estats Units a través de la moda, el vídeo, la performance i la fotografia. Les seves narratives interreligioses i internacionals examinen la identitat i la raça.

Moara Brasil (Brasil) Curadora i activista. Les narratives indígenes feministes, l’afirmació de la identitat i la colonització són alguns dels temes recurrents en el seu treball. Va néixer el 1983 a Belém, a l’estat de Pará, i resideix a São Paulo. Va fer la seva primera exposició el 2015 amb dibuixos, i avui dia es mou a través de diversos llenguatges: pintura, fotografia, collage, vídeo i instal·lació. Actualment forma part de l’Associació Multiètnica Wyka Kwara.

Marcela Riquelme Huitraiqueo (Wallmapu, Xile) és una artista visual d’origen maputxe. Viu a Lof Wete Rukan, als voltants de Temuco; per tant, la seva obra ha estat profundament influenciada pels relats de la seva comunitat. En els seus treballs tracta de fixar una imatge, una narrativa que respongui a la conservació d’aquestes memòries ancestrals més tradicionals. Realitza pintures de gran format i amb una expressivitat immensa, les quals anomena «talles pictòriques». La forma de ser, la terra i el poble maputxes es revelen a través d’una obra pictòrica potent i desafiadora, que situa aquesta artista en una nova generació d’artistes que treballen de valent per reivindicar la seva cultura ancestral.

Johanné Gómez Terrero (República Dominicana) Cineasta però no només, es va diplomar a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), així com a l’Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya. Entre les seves peces més recents hi ha el documental Caribbean Fantasy, guanyador de diversos premis, com ara el Coral del Festival de l’Havana, La Silla a la República Dominicana, el Cinepoeme al DocsMX, el premi a la Millor Recerca a Nador (Marroc) i una menció especial del jurat a MiradasDoc a Tenerife.

Marissa Lobo (Brasil / Àustria) és artista i curadora independent que ha viscut com a immigrant durant vint anys a Portugal i a Itàlia, on va treballar com a mainadera, cambrera, promotora de supermercat i netejadora. Va estudiar art postconceptual a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i durant uns anys va treballar en l’àrea cultural de l’organització de dones migrants Maiz (www.maiz.at). Actualment és productora artística del programa de beques i ajudes Kültüřgemma! (https://kueltuergemma.at/). Així mateix, treballa en projectes culturals i artístics amb grups de persones racialitzades a Europa. Lobo no idealitza l’experiència de la migració, sinó que eludeix la violència epistèmica que representa Europa i imagina la possibilitat d’espais de cura i afectivitat que vagin més enllà de la supervivència i reinventin la reexistència.

Katia Sepúlveda (Xile / Alemanya) va començar a assistir a tallers dirigits per artistes xilens als quinze anys. Entre 1996 i 2000 va estudiar fotografia a l’Institut ARCOS d’Art i Comunicació a Santiago de Xile i posteriorment va realitzar un curs de postgrau en Direcció Cinematogràfica a la Universitat de Xile. Així mateix, va assistir a classes al Taller 99 a fi de millorar encara més el seu coneixement en tècniques d’impressió gràfica. En obtenir una beca d’arts DAAD, l’any 2004 es va mudar a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia d’Arts i Mitjans de Colònia, on va assistir a classes de Valie Export, Jürgen Klauke, Matthias Müller i Julia Scher. En els seus treballs aborda els feminismes crítics i decolonials. El 2006 va iniciar la seva mestria amb una beca de la Fundació Rosa Luxemburg a l’Acadèmia d’Arts i Mitjans de Colònia, on va acabar els estudis a principis del 2009. Avui dia realitza un doctorat en teoria crítica en el 17, Institut d’Estudis Crítics, a Ciutat de Mèxic. Fou artista seleccionada a la 32a Biennal de São Paulo i la seva obra s’ha exposat al Museu d’Art de São Paulo (MASP) i en altres països d’arreu del món. Viu i treballa a Colònia (Alemanya).

Colectivo Ayllu (Equador, Xile, Argentina, Veneçuela, Madrid-Espanya) Aquest grup col·laboratiu de recerca i acció artisticopolítica està format per agents migrants, racialitzades, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolònies. El col·lectiu Ayllu proposa una crítica a la blanquitud com a ideologia heteronormativa colonial europea i al projecte global de les ciutats multiculturals, les quals funcionen com una estratègia ornamental i simbòlica que instrumentalitza la migració i la condició de refugi com a cortina de fum per amagar els negocis neoliberals, les ONG, la indústria dels drets humans i tota l’estructura racista heteronormativa de les lleis de l’Estat espanyol.

Daniela Ortiz (Perú) Nascuda al Perú, a través de la seva obra l’artista Daniela Ortiz pretén generar narracions visuals en què els conceptes de nacionalitat, racialització, classe social i gènere són entesos de manera crítica per analitzar el poder colonial, capitalista i patriarcal. Els seus projectes i investigacions recents aborden el sistema de control migratori europeu, el seu vincle amb el colonialisme i els mecanismes legals creats per les institucions europees per poder exercir violència contra les poblacions migrants i racialitzades. Així mateix, ha desenvolupat diversos projectes sobre la classe alta peruana i la seva relació d’explotació amb les treballadores domèstiques. Recentment ha tornat a centrar el seu treball artístic en obres eminentment visuals i manuals —ceràmica, collage, dibuix i formats com ara els llibres infantils— amb la intenció d’allunyar-se de les estètiques conceptuals eurocèntriques. A més del seu treball artístic, és mare d’una Waawa de tres anys, fa xerrades i tallers, i participa en diverses discussions i lluites en contra del sistema de control migratori europeu i el racisme institucional.

Naomi Rincón Gallardo (Mèxic / Estats Units) Artista visual i treballadora cultural, viu i treballa a Ciutat de Mèxic. Des d’una perspectiva queer descolonial, el seu treball produeix contramons impulsats pel desig i la desobediència enfront de processos contemporanis de desposseïment heteropatriarcal en contextos neocolonials. En una pràctica que descriu com un «surrealisme mítico-polític», Naomi aplega els seus interessos per les epistemes mesoamericanes, la ficció especulativa, els vídeos musicals, els jocs teatrals, les festivitats vernacles i l’elaboració manual d’attrezzo i vestuari. És doctora amb el PhD in Practice Program de l’Academy of Fine Arts Vienna. Va obtenir el mestratge en el programa Education: Culture Language and Identity, a la Goldsmiths University of London. Va fer els seus estudis de llicenciatura a l’Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat «La Esmeralda».

Futuñeras és un col·lectiu artístic interdisciplinari de persones migrades a Viena que mira d’intervenir en espais públics i ocupar-los per obrir possibilitats de comunicació i crítica a les pràctiques colonials i patriarcals. L’aplegament de diverses disciplines tant artístiques com de la crítica acadèmica afavoreixen l’intercanvi de coneixements i sabers. Intervenint en espais públics mitjançant representacions artístiques, Futuñeras reimagina els coneixements de pobles indígenes que al llarg de la història han lluitat i lluiten contra una hegemonia opressora i violenta.

Evel Romain (Haití) És membre del col·lectiu d’artistes conegut com a Atis Rezistans i d’un moviment més ampli conegut com a Sculpteurs de la Grand’Rue, i es va formar amb Jean Hérard Celeur. Gran part de l’obra d’Evel reflecteix la seva herència africana amb el seu ús de formes mínimes i detalls de corda. Evel ha estat participant i organitzador de la Ghetto Biennale des que va ser creada el 2009.

Ajchowen (Guatemala) Ajchowen («artista» o «aquell que fa art» en l’idioma kaqchikel) és un col·lectiu de dones maies integrat per set actrius i ballarines i una ajq’ij (comptadora del temps). Procedeixen de les comunitats lingüístiques maies k’iche’, kaqchickel i mam, i estan acompanyades per un home mestís, Víctor Barillas, dramaturg i director escènic. Fins avui han presentat tres obres de teatre col·lectives i vuit monòlegs. Les obres d’aquestes artistes es basen en els principis i els valors de la cosmovisió maia, i tenen l’objectiu de guarir consciències, promoure la cultura, la lluita i l’empoderament de les dones maies, així com denunciar problemàtiques socials en el seu context. Han presentat les seves obres a festivals de teatre nacionals i internacionals, així com a diverses organitzacions i comunitats.

Imayna Caceres (Perú) Desenvolupa el seu treball com a artista i activista mitjançant la recerca col·laborativa amb entitats no humanes i ecosistemes locals i en resposta a qüestions espirituals i ecopolítiques. La seva obra inclou dibuix, pintura, trobades i rituals, projectes en espais públics, dibuix digital i vídeo. Mostra interès en les accions comunitàries i està compromesa en formes de coneixement diferents de les hegemòniques. Viu i treballa prop de la riba del riu Danubi i forma part dels col·lectius Trenza i Antikoloniale Interventionen de Viena, que s’organitzen entorn de qüestions vinculades amb l’ecofeminisme. És llicenciada en Belles Arts i en Ciències Artístiques i Culturals, així com en Sociologia i Ciències de la Comunicació. Actualment prepara el doctorat en Filosofia a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena.

Yoel Diaz Vazquez (1973, l’Havana) És un artista d’origen cubà l’obra del qual s’ha mostrat en nombroses exposicions arreu del món. Viu i treballa a Berlín des de 2006. Es va diplomar com a escultor a l’Acadèmia de Belles Arts San Alejandro de l’Havana el 1997 i com a editor de vídeo i videògraf al SAE Institute de Berlín el 2014. La pràctica de Diaz Vazquez abraça diversos mitjans, com l’escultura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació. La seva obra explora les respostes individuals i col·lectives al qüestionament del poder, així com l’imaginari simbòlic dels seus respectius contextos socials i polítics.

 

*Utilitzem el concepte «curanderisme» en sintonia amb la idea de Gloria Anzaldúa, la qual, reprenent la tradició espiritual del poble asteca, veu el camp artístic com un procés creatiu creador de realitat que, igual que el xaman o el curandero, serveix per a guarir la ferida colonial i d’aquesta manera els fins de la descolonització.