El futur ja ha passat: antifuturisme cimarrón
María Loreto Moreno Rayman, Loreto Millalén Iturriaga, Luciara Ribeiro
22.09.2022
El seminari/laboratori de la mostra El futur ja ha passat: antifuturisme cimarrón convoca la seva quarta sessió oberta el dijous 22 de setembre a partir de les 20.00 h (Espanya). En aquesta ocasió ens acompanyaran les artistes d’origen maputxe Maria Loreto Moreno Rayman i Loreto Millalén Iturriaga de Wallmapu i comptarem amb la curadora brasilera Luciara Ribeiro.
Ambdues artistes i la curadora són convidades a respondre les preguntes que ens plantegen: com s’imaginen que hauria estat el món si Europa (com a trop i com a projecte) no hagués existit mai?, com s’imaginen el món si Europa (com a trop o com a projecte) desaparegués? Ens interessa saber com deconstrueixen la narrativa moderna eurocentrada des del seu treball artístic i comissarial.
Reflexionarem sobre el paper de l’art dins de les ontoepistemologies maputxes i des de la perspectiva comissarial del Brasil, la seva concepció i experiència del temps i la manera com aquesta concepció del temps antagonitza amb el temps lineal i finit de la modernitat.
Maria Moreno Rayman. Neyen. Maputxe zomo del lof Chukauco, comunitat Ignacio Moreno (Wallmapu), zamife (teixidora vegetal), artista-investigadora, gestora cultural i sabatera-costurera que escriu i crea des del seu cos territori per a subjectivitats multiverses.
Loreto Millalén Iturriaga. Maputxe i teixidora, tintorera i filadora per herència familiar i comunitària, artista visual i gravadora professional de la Universitat de Xile, diplomada en Polítiques Públiques Indígenes de l’Institut IDEA de la Universitat de Santiago, diplomada en Ecologia Social i Política de l’Institut Heinrich Böll Stiftung i Universitat de Santiago. És creadora de l’obra Tejido-Escuela: "Escuela de Arte Textil Mapuche Ad Llallin" 2008-2022; creadora expositora d’exposicions col·lectives tèxtils itinerants com «Ñimin: Dibujo de la Tierra», «Chañuntuko: Estallido Ondulante de la Tierra», «Wixal ka Mapu» i «Ñimikan», entre d’altres, i recentment «Abyayala en Wallmapu» al Museu Nacional de Belles Arts de Santiago de Xile; creadora de les Trobades de Tèxtils d’Abya Yala a Wallmapu i Willimapu: «Arte textil y medicina» (2017), «Tiempo, espacio y color» (2020) i «Conocimientos y Comunidad» (2022); així com coordinadora nacional de la trobada de dones artistes tèxtils «Asát´ap», organitzada pel Ministeri de les Arts, Cultures i Patrimoni (2017). Així mateix, ha participat com a creadora, expositora i relatora a trobades tèxtils a Argentina, Xile, Japó i Mèxic. Durant el procés constituent ha presentat una norma relacionada amb la protecció de les creences col·lectives i les formes de generar coneixements dels pobles originaris d’extractivismes epistèmics, pirateria i apropiació indeguda.
Luciara Ribeiro. Educadora, investigadora i comissària independent. Té un màster en Història de l’Art per la Universitat de Salamanca (USAL, Espanya, 2018) i el postgrau en Història de l’Art de la Universitat Federal de São Paulo (UNIFESP, Brasil, 2019). És llicenciada en Història de l’Art per la UNIFESP (2014) i té un curs tècnic de Museologia per l’Escola Tècnica de l’Estat de São Paulo (ETEC/SP, 2015). Ha format part de l’equip d’educació de la Biennal de São Paulo, del Museu de la Ciutat de São Paulo i del Museu Afrobrasiler, entre d’altres. Així mateix, ha format part de l’equip d’educació i comissariat de l’Institut Tomie Ohtake (2018/2020). Va encarregar-se de la direcció de continguts de Diáspora Galería (2020/2021). Ha comissariat diverses mostres, com ara «Diálogos e Transgressões» (Sesc Santo Amaro, 2017), «É preciso ser presente» (Diáspora Galeria, 2020), «Tomie Ohtake - A cor do invisível» (Institut Tomie Ohtake, 2020), «72 Salão de Abril» (SECULT/Fortaleza, 2021) i 30ª Mostra de Arte da Juventude (Sesc Ribeirão Preto, 2022), entre d’altres. Va ser comissària adjunta de l’exposició «Carolina Maria de Jesus, um Brasil para os brasileiros» (Institut Moreira Salles, 2021). És autora de diversos articles publicats a revistes d’art, com Artes Brasileiros!, Select, Artshock (Xile) i Artafrica (Sud-àfrica), entre d’altres. És membre de la Xarxa de Recerca i Formació en Comissariat d’Exposicions —UFMG, UEMG, MAMAM, UFPE i UNILAB—, on desenvolupa una cartografia del comissariat negre i indígena brasiler. És membre de l’Associació Brasilera de Crítics d’Art (ABCA). És col·laboradora de la revista Contemporary and Latin America i de la plataforma virtual Projeto Afro. És membre de l’Associació Brasilera de Crítics d’Art. Així mateix, és professora del Departament d’Arts Visuals de la Faculdade Santa Marcelina.