Antifuturisme Cimarrón

EL FUTUR JA HA PASSAT: ANTIFUTURISME CIMARRÓN
Seminari - laboratori

16.10.2021 – 15.10.2022


El projecte de la mostra col·laborativa i expositiva «EL FUTUR JA HA PASSAT: ANTIFUTURISME CIMARRÓN», que adopta la idea de Gloria Anzaldúa del treball artístic com a cura, és ideat per la filòsofa descolonial d’origen afrocaribeny Yuderkys Espinosa-Miñoso i l’artista visual d’origen xilè Katia Sepúlveda, les quals en són també les curanderes*. Aquestes autores han convidat un grup d’artistes activistes i comunitaris, individuals i col·lectius, prèviament seleccionats, a formar part d’un procés de creació col·lectiva a partir de reflexionar, des de les seves experiències i diferents llocs enunciatius, una sèrie de textos i contextos que anuncien amb esperança la desaparició d’Europa i el seu projecte de món basat en l’ego conquiro.

El procés complet implica un seminari/laboratori teoricopràctic d’un any de durada, amb sessions virtuals un cop al mes en què reflexionarem, debatrem i imaginarem a partir de les preguntes «Com seria el món si Europa (com a trop) desaparegués?», «Com seria si no hagués existit mai?», «Com ha estat viscut el temps fora del temps històric de la modernitat europea?»

Per a això ens servirem d’una sèrie de textos i obres creatives prèviament seleccionades, però també de les aportacions que el context i l’experiència viscuda de cada participant-creador(a) portin a l’espai col·lectiu. La metodologia és prou oberta a l’esdeveniment i a la sorpresa. Ens proposem de convertir les reunions de treball en un espai de trobada, de reconeixement i de pensar en relació.

Alhora que es realitzin aquestes trobades, els artistes participants aniran pensant, sentint, imaginant, experimentant i produint una obra pròpia, i contribuint a crear una obra col·lectiva que serà resultat de tot el procés d’acompanyament i conversa. Així, doncs, cada sessió de treball serà un laboratori creatiu on els artistes compartiran i s’acompanyaran en les diferents etapes de projecció i creació de les seves obres i de l’obra col·lectiva. La metodologia de cada trobada inclou exercicis creatius i de sintonització energètica, lectura i discussió grupal i experimentació amb un altre llenguatge a més de l’escrit.

 

Llista d’artistes:

Joiri Minaya (República Dominicana / Estats Units) Artista multidisciplinària dominicano-nord-americana el treball de la qual investiga el cos femení dins de construccions d’identitat, espais socials multiculturals i jerarquies. Nascuda als Estats Units (Nova York), es va criar a la República Dominicana i es va graduar a l’Escola Nacional d’Arts Visuals de Santo Domingo (República Dominicana) (2009), l’Escola de Disseny Altos de Chavón (2011) i la Nova Escola de Disseny Parsons (2013).

Verena Melgarejo (Bolívia / Alemanya) Artista, curadora, educadora i investigadora. Les seves obres han estat exposades al Museu d’Art Contemporani de Salta (Argentina), a la nGbK de Berlín (Alemanya), a la Wiener Festwochen d’Àustria i a la Bienalsur de Cúcuta (Colòmbia).

Yelaine Rodríguez (República Dominicana / Estats Units) Artista, educadora, curadora i organitzadora cultural afrodominicana dels Estats Units. Es va llicenciar a la New School (2013) i va obtenir un màster a la Universitat de Nova York (2021). Rodríguez conceptualitza l’art de vestir i les instal·lacions en llocs específics, dibuixant connexions entre les cultures negres del Carib i els Estats Units a través de la moda, el vídeo, la performance i la fotografia. Les seves narratives interreligioses i internacionals examinen la identitat i la raça.

Moara Brasil (Brasil) Curadora i activista. Les narratives indígenes feministes, l’afirmació de la identitat i la colonització són alguns dels temes recurrents en el seu treball. Va néixer el 1983 a Belém, a l’estat de Pará, i resideix a São Paulo. Va fer la seva primera exposició el 2015 amb dibuixos, i avui dia es mou a través de diversos llenguatges: pintura, fotografia, collage, vídeo i instal·lació. Actualment forma part de l’Associació Multiètnica Wyka Kwara.

Marcela Riquelme Huitraiqueo (Wallmapu, Xile) Artista visual d’origen maputxe. Viu a Lof, a les rodalies de Temuco, de manera que el seu treball ha rebut una gran influència dels relats de la seva comunitat, i la seva pràctica tracta de fixar una imatge, una narrativa que respongui a la conservació d’aquestes memòries ancestrals més tradicionals. Treballa la pintura de gran format i amb immensa expressivitat; l’ésser, la terra i el poble maputxe es despleguen a través d’una obra pictòrica potent i desafiant, pertanyent a una nova generació d’artistes que treballen amb fervor reivindicant la seva cultura ancestral.

Johanne Gómez Terrero (República Dominicana) Es va diplomar a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), així com a l’Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya. Entre les seves peces més recents hi ha el documental Caribbean Fantasy, guanyador de diversos premis, com ara el Coral del Festival de l’Havana, La Silla a la República Dominicana, el Cinepoeme al DocsMX, el premi a la Millor Recerca a Nador (Marroc) i una menció especial del jurat a MiradasDoc a Tenerife.

Marissa Lobo (Brasil / Àustria) Activista i artista negra migrant nascuda a Bahia (Brasil). Va coordinar el treball cultural dins de l’organització de dones migrants MAIZ (www.maiz.at), dedicada a l’educació artística crítica relacionada amb les lluites antiracistes o antisexistes. La seva crítica es dirigeix ​​als règims hegemònics de cossos sexualitzats i racialitzats des d’una perspectiva queer de color. El seu objectiu és descolonitzar la teoria queer i intervenir en aquesta narrativa de supremacia blanca, i estudia les pràctiques d’art postconceptual a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena.

Katia Sepúlveda (Xile / Alemanya) Artista visual, feminista anticolonial i antiracista. Per a ella, l’art és un mitjà d’experiència crítica; és a dir, l’artista és un investigador per al qual el procés de realització de l’obra és un laboratori epistemològic situat. En aquest procés es revelen les diferents interseccionalitats de la modernitat colonial. Des del 2004 viu i treballa a Colònia (Alemanya).

Colectivo Ayllu (Equador, Xile, Argentina, Veneçuela, Madrid-Espanya) Aquest grup col·laboratiu de recerca i acció artisticopolítica està format per agents migrants, racialitzades, dissidents sexuals i de gènere provinents de les excolònies. El col·lectiu Ayllu proposa una crítica a la blanquitud com a ideologia heteronormativa colonial europea i al projecte global de les ciutats multiculturals, les quals funcionen com una estratègia ornamental i simbòlica que instrumentalitza la migració i la condició de refugi com a cortina de fum per amagar els negocis neoliberals, les ONG, la indústria dels drets humans i tota l’estructura racista heteronormativa de les lleis de l’Estat espanyol.

Daniela Ortiz (Perú) Nascuda al Perú, a través de la seva obra l’artista Daniela Ortiz pretén generar narracions visuals en què els conceptes de nacionalitat, racialització, classe social i gènere són entesos de manera crítica per analitzar el poder colonial, capitalista i patriarcal. Els seus projectes i investigacions recents aborden el sistema de control migratori europeu, el seu vincle amb el colonialisme i els mecanismes legals creats per les institucions europees per poder exercir violència contra les poblacions migrants i racialitzades. Així mateix, ha desenvolupat diversos projectes sobre la classe alta peruana i la seva relació d’explotació amb les treballadores domèstiques. Recentment ha tornat a centrar el seu treball artístic en obres eminentment visuals i manuals —ceràmica, collage, dibuix i formats com ara els llibres infantils— amb la intenció d’allunyar-se de les estètiques conceptuals eurocèntriques. A més del seu treball artístic, és mare d’una Waawa de tres anys, fa xerrades i tallers, i participa en diverses discussions i lluites en contra del sistema de control migratori europeu i el racisme institucional.

Naomi Rincón Gallardo (Mèxic / Estats Units) Artista visual i treballadora cultural, viu i treballa a Ciutat de Mèxic. Des d’una perspectiva queer descolonial, el seu treball produeix contramons impulsats pel desig i la desobediència enfront de processos contemporanis de desposseïment heteropatriarcal en contextos neocolonials. En una pràctica que descriu com un «surrealisme mítico-polític», Naomi aplega els seus interessos per les epistemes mesoamericanes, la ficció especulativa, els vídeos musicals, els jocs teatrals, les festivitats vernacles i l’elaboració manual d’attrezzo i vestuari. És doctora amb el PhD in Practice Program de l’Academy of Fine Arts Vienna. Va obtenir el mestratge en el programa Education: Culture Language and Identity, a la Goldsmiths University of London. Va fer els seus estudis de llicenciatura a l’Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat «La Esmeralda».

Futuñeras Aquest col·lectiu establert a Viena està compost per Dafne Moreno, Miguel Arizmendi, Cortina López, LiaKastiyo- Spinósa, Valentina Viera, Marisel Bongola, Marissa Lobo, Bassano Bonelli i Topok.

Evel Romain (Haití) És membre del col·lectiu d’artistes conegut com a Atis Rezistans i d’un moviment més ampli conegut com a Sculpteurs de la Grand’Rue, i es va formar amb Jean Hérard Celeur. Gran part de l’obra d’Evel reflecteix la seva herència africana amb el seu ús de formes mínimes i detalls de corda. Evel ha estat participant i organitzador de la Ghetto Biennale des que va ser creada el 2009.

Ajchowen (Guatemala) Grup femení de teatre Ajchowen, que en kaqtxikel significa «artistes», porta a terme presentacions en les quals barreja l’art amb la tradició, i la lluita social i política de les dones indígenes.

Imayna Caceres Garrido (Perú) El seu treball d’artista i activista creix a través de la recerca col·laborativa amb entitats no humanes i ecosistemes locals i en resposta a preocupacions espirituals i ecopolítiques. Inclou dibuix, pintura, pràctiques relacionals i rituals, projectes en l’espai públic, així com dibuix digital i vídeo. S’interessa per les maneres de fer acció comunitària i es compromet amb formes de coneixement diferents de les hegemòniques. Forma part dels col·lectius Trenza i Antikoloniale Interventionen de Viena, que s’organitzen al voltant de qüestions ecofeministes. Viu i treballa a prop dels marges del riu Donau, i el seu treball s’ha compartit localment a Viena, Berlín, Kassel, Graz, Singapur, Frankfurt, Londres i Copenhaguen. És llicenciada en Belles Arts i en Ciències Artístiques i Culturals, així com en Sociologia i en Ciències de la Comunicació, i actualment prepara el doctorat en Filosofia a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena.

Yoel Diaz Vazquez (1973, l’Havana) És un artista d’origen cubà l’obra del qual s’ha mostrat en nombroses exposicions arreu del món. Viu i treballa a Berlín des de 2006. Es va diplomar com a escultor a l’Acadèmia de Belles Arts San Alejandro de l’Havana el 1997 i com a editor de vídeo i videògraf al SAE Institute de Berlín el 2014. La pràctica de Diaz Vazquez abraça diversos mitjans, com l’escultura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació. La seva obra explora les respostes individuals i col·lectives al qüestionament del poder, així com l’imaginari simbòlic dels seus respectius contextos socials i polítics.

 

*Utilitzem el concepte «curanderisme» en sintonia amb la idea de Gloria Anzaldúa, la qual, reprenent la tradició espiritual del poble asteca, veu el camp artístic com un procés creatiu creador de realitat que, igual que el xaman o el curandero, serveix per a guarir la ferida colonial i d’aquesta manera els fins de la descolonització.