‘‘La llum
del futur no cessa un sol instant
de ferir-nos: és aquí, ens crema
en cada nostre acte quotidià,
angoixa fins en la confiança
que ens dona vida.’’
—‘El plany de l’excavadora’, Pier Paolo Pasolini, 1956

‘‘Observava com, curiosament, les dones situades en fila, inclinades una mica endavant i amb el vent modelant-los els cossos amb la roba, formaven siluetes que semblaven estàtues nues. Sobre el seu pedestal terrenal tenien un aire desconegut i honorable.’’
—‘The Voyage Out’, Virginia Woolf, 1915

‘‘Què deia Sander als seus retratats abans de fotografiar-los? I com els ho deia perquè tots el creguessin igual?
Els devia dir simplement que els seus retrats passarien a la història? I quan es referia a la història, ho feia de manera que la seva vanitat i la seva vergonya s’esvaïen?’’
—‘Mirar’, John Berger

‘‘La memòria és el mitjà d’allò viscut, igual que la terra ve a ser el mitjà en el qual les velles ciutats estan sepultades. I qui vulgui acostar-se al que és el seu passat soterrat ha de comportar-se com un home que excava. I, sobretot, no ha de tenir inconvenient a tornar una vegada i una altra al mateix assumpte, a anar-lo regirant i escampant tal com es regira i s’escampa la terra.’’
—‘Excavar i recordar’, Walter Benjamin

‘‘No hi ha cap més font de bellesa que la ferida, singular, diferent per a cada persona, oculta o visible, que cadascú guarda dins seu’’
—Jean Genet

‘‘M’oferiren l’oficina, m’oferiren la botiga.
Deien que agafés qualsevol cosa que em donessin.
Vols fer el te a la BBC?
N’estàs segur, que vols ser poli?

La veritable oportunitat mai no te la donaran.
Cada feina que et proposen és per treure-se’t del davant.’’
—‘Career Opportunities’, The Clash

‘‘Soc un monstre, dius. No, soc el poble. No, soc tothom. Tu ets l’excepció. Tu ets l’engany, jo soc la realitat.’’
—Gwynplaine a ‘L’Homme qui rit’, Victor Hugo

‘‘El fotògraf ha de convertir la precisió facsimilar de les aparences, pròpia de la càmera, en metàfora d’altres llenguatges imprecisos, densos i secrets que enllacen en les coses les dimensions del temps i de l’espai, de l’imaginari i del que és real.’’
—Nelly Schnaith

‘‘Les imatges pobres són els condemnats de la pantalla contemporanis. Testimonien la dislocació, la transferència i el desplaçament violents d’imatges: l’acceleració i la circulació d’aquestes a l’interior dels cercles viscosos del capitalisme audiovisual. Les imatges pobres mostren les coses extraordinàries, òbvies i increïbles, sempre que encara siguem capaços de desxifrar-les.’’
—Hito Steyerl

‘‘Si de tant en tant els temes s’apaguen, és per tornar una mica més endavant, més ferms i aproximadament idèntics. No obstant això, aquestes repeticions, aquestes íntimes variants, aquests talls i aquestes tornades cap enrere poden donar lloc a modificacions que, malgrat que amb prou feines siguin sensibles, a la llarga condueixen molt lluny del punt de partida.’’
—Alain Robbe-Grillet

‘‘La polis, pròpiament parlant, no és la ciutat estat en la seva situació física; és l’organització de la gent tal com sorgeix d’actuar i de parlar junts, i el seu veritable espai s’estén entre les persones que viuen juntes amb aquesta finalitat, independentment del lloc on siguin’’.
—Hannah Arendt, ‘La condición humana’ (La condició humana).

‘‘El somni d’amor que ha condicionat les dones a dur a terme la tasca de tenir cura del marit i els fills es transforma avui en la tasca de cura que els treballadors del coneixement exerceixen sobre el cos de l’empresa a través de la relació sentimental que tendeixen a desenvolupar amb els seus projectes (recerques, pàgines, fotografies, dibuixos, paraules, filmacions, etc.).’’
—Cristina Morini