París va esdevenir, especialment al tombant del segle XX, un del centres musicals de referència per a intèrprets i compositors. L'any 1911 Frederic Mompou viatja a París, se li desvetlla la vocació per la composició i comença a compondre “Impressions íntimes”, un conjunt de peces ja definitòries del seu estil. Set anys abans, el guitarrista Miquel Llobet havia pres contacte amb el ric món musical parisenc, fet que li havia permès donar un impuls definitiu a la seva carrera. També el 1949 un jove Narcís Bonet que convergeix amb Mompou per l’ús d’un discurs harmònicament molt ric i original que va a la recerca de la simplicitat i que recurrentment mostra el seu afecte pel cançoner.
A partir del disc “Impressions íntimes”, el guitarrista Bernat Padrosa ens proposa viatjar al bullici cultural de la ciutat de les arts agermanant la música de Mompou amb la d’Heitor Villa-Lobos i descobrint-nos les cançons populars catalanes de Bonet que suposen una revisitació plena d'originalitat i innovació de les melodies populars que va utilitzar Llobet per les seves cançons.
Activitat en col·laboració amb l'Associació Joan Manén, inclosa en l'11è cicle “Els teus clàssics”.
PROGRAMA
Miquel Llobet, Dues cançons populars catalanes
- La cançó del lladre
- El noi de la mare
Frederic Mompou, Impressions íntimes
(transc. Bernat Padrosa)
- Lent (plany I)
- Dins la sombra d’una preocupació (plany II)
- Senzill i simple (plany III)
- Por en el bosc (plany IV)
- Ocell trist
- La barca petita
- Breçol
- Secret
- Gitano
Heitor Villa-Lobos, Quatre estudis
- núm. 1 “Prélude”
- núm. 2 “Très animé”
- núm. 3 “Un peu animé”
- núm. 4 “Un peu moderé”
Agustí Grau, Faula
Petita tragèdia imaginària entre dues mosteles
Narcís Bonet, Dotze cançons populars catalanes (selecció)
(transc. Jaume Torrent)
- La filla del marxant
- El mestre
- El testament d’Amèlia
- La cançó del lladre
- El noi de la mare
- El fill del Rei
- La presó de LLeida
- La pastoreta