Blog

Les possibilitats tecnològiques ens han impulsat a provar i comprovar amb noves tecnologies com es poden replicar alguns dels instruments més emblemàtics del Museu de la Música de Barcelona i imprimir-los en 3D. Ho podem diferenciar clarament d’una còpia facsímil, que és una obra d’artesania única i un acostament quasi perfecte a l’original, però amb fustes i materials diferents –ni que sigui per l’antiguitat-, i  ens ajuda a  entendre els processos de construcció i també el so d’un instrument.

En el cas de la impressió en 3D, l’objectiu és analitzar l’estructura interna i externa d’un instrument amb una altíssima precisió i arribar a veure les cavitats interiors, que altrament serien impossibles de visualitzar. Els arxius que s’obtenen de l’escaneig es treballen per arribar a l’arxiu que es durà a imprimir: l’STL. Aquest format permet la impressió en 3D, però no només d’una còpia, sinó de tantes com es vulgui. L’objectiu del projecte, inclòs en el marc de les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (anteriorment FEDER) i el Programa d'Inversions Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, és reproduir sis instruments emblemàtics del Museu  de la Música de Barcelona tant físicament (objecte) com sonora (possibilitat d’ús musical) mitjançant tècniques d’impressió 3D. Això ens permet fer accessible el patrimoni musical mitjançant la manipulació i l’ús musical dels facsímils impresos de l’instrument i, alhora en el futur, posar a disposició del públic una oferta de les reproduccions que permetin al visitant endur-se un instrument musical com a facsímil d’un dels grans instruments de la col·lecció a un preu competitiu.

La tria dels instruments la va fer l’equip del Departament de Col·leccions, tenint en compte uns punts bàsics:

• Que l’instrument formés part de l’exposició permanent del museu
• Que l’instrument fos emblemàtic i representatiu de la col·lecció
• Que es representessin diverses famílies organològiques

Seguint aquests punts, en una tria inicial hi havia una guitarra, però aquesta, per mida, superava les possibilitats de l’escàner i es va descartar. El mateix va passar amb dues cornetes. Així, la selecció final que ha viscut tots els processos ha estat: una flauta travessera (MDMB 816), una xeremia (MDMB 608), una ocarina (MDMB 1078), unes castanyoles (MDMB 157), un charango (MDMB 1437) i un violí (MDMB 1058).

Aquest projecte s’ha desenvolupat els darrers mesos gràcies a la Fundació Eurecat, amb tot el seguiment, l’anàlisi, creació i impressió gràcies a la Irene Ràfols, l’Enric Rovira i el seu equip. També hem comptat amb la col·laboració de la lutier Blandine Galy, tant en l’assessorament de les possibilitats constructives, com en la creació de tots els acabats finals de pintura (vegeu la rèplica espectacular de les castanyoles!) i, també, l’assessorament puntual d’Áurea Domínguez, de la Universitat de Basilea.

Un cop finalitzat el projecte, veiem com la semblança entre rèpliques i originals és força impactant a  nivell estètic. Les possibilitats sonores, tanmateix, són desiguals: així com els aeròfons són molt creïbles en l’aparença, els cordòfons, al tenir una base plàstica i no de fusta, guanyen en pes i perden en sonoritat.

Pel que fa als usos i als futurs desenvolupaments, els prototips impresos tenen un gran potencial educatiu que ens permetrà desenvolupar activitats pedagògiques, avançar en l’accessibilitat del museu (per exemple, oferint visites tàctils a col·lectius amb diversitat funcional), ampliar el nombre d’instruments disponibles per a l’ús per part del públic, i teixir complicitats amb institucions educatives (començant per la col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya).