Blog

Durant el segle XIX la transcripció d’obres escèniques i orquestrals de tot tipus per a instrument sol (piano o guitarra) es va convertir en un gènere en si mateix, explotat per compositors, intèrprets i per la puixant indústria musical. Isaac Albéniz, per exemple, tenia a la seva biblioteca personal les simfonies de Beethoven transcrites per a piano per Franz Liszt, o també les obertures Coriolà, Egmont o Leonora transcrites per a piano a quatre mans. Al mercat discogràfic són pocs els pianistes que les hagin enregistrat senceres, aquí podeu veure una llista. Al Museu de la Música conservem aquests exemplars, a més del rotlle de pianola de Coriolà transcrit per a piano i editat per la famosa casa Victoria, ubicada a la Garriga durant les primeres dècades del segle XX.