Història del Turó de la Peira
Antigament anomenat “el turó del Montarell”, el turó de la Peira, amb una alçada de 133 metres, és un dels set turons que envolten el pla de Barcelona. Es tractava d'una elevació amb una pineda natural frondosa amb gran abundància de caça, recorreguda per petites rieres i torrents que regaven els petits conreus i les vinyes de les masies veïnes, com ara Can Peguera, Can Mir, Can Manent, Ca La Peira, Can Platat, Can Bonet, Can Garibaldi, Can Sabastida, Can Gaig, Can Vilasaló, Can Costa, Can Sabadell, Ca n'Artés, Can Basté, Can Carreras, etcètera. L'any 1936 es va convertir en un dels primers parcs públics de la ciutat i, durant la Guerra Civil, en la reserva de llenya dels barris del voltant.
Durant els anys cinquanta i setanta, l’especulació urbanística descontrolada derivada de la necessitat de satisfer la demanda d'habitatges per l'allau d'immigració a Barcelona, va fer desaparèixer la majoria de les masies de la contrada, que es van substituir, als vessants del turó, per alts edificis pantalla característics per les seves files simètriques de finestres, la falta d'elements decoratius a les façanes i la construcció de mala qualitat; així, el barri va arribar a una població de 25.000 habitants. D'altres van desaparèixer amb l'arribada de la línia cinc del metro a Vilapicina, i amb la continuació del passeig de Fabra i Puig. Sortosament, les demandes veïnals van aconseguir que es conservés part del parc original al cim del turó.
L'any 1990 es va ensorrar un edifici del carrer del Cadí a causa de l'ús de ciment alumínic en bona part del barri. Aquest fet va ser el tret de sortida del procés de reforma que es va dur a terme enderrocant illes senceres d'habitatges, consolidant bona part dels pisos del barri, construint nous blocs, creant nous espais urbans i jardins, recuperant edificis històrics i restaurant-ne el magnífic parc.
Assentament de Santa Eulàlia de Vilapicina, format pel santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, del segle X; Can Basté, del segle XVII (amb el seu pont del segle XVIII) i l'hostal de Ca n'Artés, del segle XV.
