Història de la Prosperitat
El barri de la Prosperitat, d'una superfície de 59 hectàrees, està limitat per la Via Júlia, l'avinguda Meridiana, el passeig de Valldaura i la Via Favència. El territori va estar ocupat fins al primer terç del segle XX per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu. Arran de les onades migratòries dels anys vint i quaranta, es va iniciar un poblament barraquista i anàrquic.
Amb la formulació d'un pla parcial d'ordenació urbana el 1957, es va desenvolupar un procés important de creixement d'aquest sector, amb l'edificació de cases de pisos i blocs, que no va anar acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans previstos en aquest pla. En poc més de quinze anys, el barri va patir una transformació profunda amb l’arribada dels immigrants provinents de la resta de l’Estat, que va provocar la construcció especulativa sense equipaments ni serveis suficients. El 1973 encara perduraven els barracons de fusta que RENFE va aixecar al costat del mas de Can Dragó, on vivien els seus ferroviaris en unes condicions pèssimes.
Fins al 1976 no es va urbanitzar la primera plaça, la de la Prosperitat, en terrenys de la Hispano Villiers. En l'època democràtica i fruit de la reivindicació veïnal, es van anar obrint nous espais urbans com la plaça d’Àngel Pestaña, que ha esdevingut un espai central del barri, o el carrer de Pablo Iglesias, que aglutina una important vida veïnal i comercial.
