Les relacions de poder entre persones directives o cos tècnic i esportistes que poden propiciar l’AAS

La fase més vulnerable de l’esportista, en la que l’AAS apareix més sovint, és el que s’anomena la fase d’èxit imminent. Depenent de l’edat propícia d’especialització de cada esport aquesta fase té lloc en esportistes més o menys joves. Per exemple, en gimnàstica l’edat d’especialització per l’alt rendiment comença molt més d’hora que en bàsquet o tenis taula. Això no vol dir que en gimnàstica passi més, el que vol dir és que les gimnastes són vulnerables al poder de directives i cossos tècnics en edats més primerenques.

A mesura que anem baixant el nivell d’exigència de l’esport d’alta competició, el poder de les persones adultes que envolten el nen, nena, noi o noia esportista va disminuint, però tot i així continua existint. Pensem en aquell entrenador que pot decidir qui juga i els minuts que juga cada un dels membres del seu equip. O d’aquell altre que pot decidir si algú acaba anant o no a uns Jocs Olímpics, pels quals s’ha estat entrenant més de mitja vida.

Des d’una vessant biològica es podria explicar l’AAS com una necessitat fisiològica d’un adult per satisfer les seves necessitats sexuals. Aquesta visió és prou creïble i la gent que no ha reflexionat mai sobre aquesta qüestió podria arribar a explicar-ne l’existència des d’aquesta perspectiva. Amb tot, és molt errònia.

Ja fa dècades que des de teories constructivistes i sociològiques es reconeix que l’AAS respon a un abús de poder, a una traïció de la confiança que les i els joves dipositen en les persones adultes que els envolten a l’esport per arribar al màxim de les seves capacitats, per desenvolupar-se com esportistes. Aprofitar-se d’aquesta confiança, sovint cega que els i les joves dipositen en la figura de l’entrenador és, en definitiva, una manca de respecte per la integritat de les persones. Això explica el perquè de l’èmfasi en el respecte d’algunes campanyes i associacions que treballen per eradicar l’abús sexual a menors.

Per exemple, el febrer del 2015 va tenir lloc el congrés de clausura del projecte europeu Sport Respects your Rights en el que es buscava elaborar campanyes innovadores, adreçades a joves esportistes, de sensibilització sobre l’AAS. De la mateixa manera, Sheldon Kennedy va fundar una Grup anomenat Respect Group – Respect: Learn it. Live it. Pass it On, on s’emfatitza el respecte com la base per combatre l’abús, el bullying, l’assetjament i la discriminació dins i fora de l’esport.

A banda, cal tenir en compte que l’actuació davant de l’AAS no s’acaba a partir de la identificació de l’agressor i de les mesures de càstig que es puguin emprendre. De fet, la clau és empoderar la gent que veu coses i no actua. I no és que siguin còmplices o que no ho vegin, sinó que molt sovint no saben on anar, a qui dir-li, què fer, com actuar. Per això és necessari crear polítiques, codis i protocols d’actuació des de les institucions; i també, proveir eines i, sobretot, afavorir plataformes de conversa entre l’esportista, el club i les famílies. Espais on les famílies puguin preguntar obertament sobre els procediments dels clubs i les entitats esportives si  algun cas d’abús sexual, físic, psicològic o bullying té lloc en els seus equipaments.