Descoberta una pedrera romana dels segles II-I aC a la falda de Montjuïc
Una intervenció arqueològica preventiva a les obres de construcció d’un edifici a la cantonada dels carrers dels Ferrocarrils Catalans i de Vilageliu i Gavaldà, a la Marina de Port, ha permès documentar-hi el front d’una de les pedreres romanes més antigues d’Europa, datada entre els segles II i I aC.
La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Les obres no han patit cap endarreriment a causa de la intervenció arqueològica. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llarg, 5 d’alçària i 4,5 d’ample. Aquesta explotació a cel obert mostra clares evidències de tècniques d’extracció romanes, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.
La importància de la troballa ha motivat la conservació d’un tram de 8 metres de longitud i 3 metres d’alçària a la segona planta soterrània de l’edifici d’habitatges en construcció. Paral·lelament, s’hi han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model en 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació.
Una finestra a la Barcelona romana
La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc que, des del període ibèric i especialment durant l’època romana, va esdevenir la font principal de pedra per al pla de Barcelona i altres colònies com Betulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat l’any 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçària.
A més, s’hi ha identificat una seqüència estratigràfica singular: abocaments d’ús domèstic d’època ibèrica (segle III aC) sobre estrats de rebuig de la pedrera romana (segle I aC). Aquesta inversió es pot explicar per l’excavació de nivells ibèrics durant l’explotació romana en cotes més altes, que haurien estat posteriorment abocats sobre les zones ja explotades.
Context històric i geològic
La finca on s’ha fet la troballa es troba al vessant sud-oest de Montjuïc, una muntanya formada per roques sedimentàries dipositades fa 15 milions d’anys. Aquesta zona ha estat històricament un enclavament estratègic, amb presència humana des del període epipaleolític. En època ibèrica, Montjuïc va ser un nucli comercial important, amb sitges documentades molt a prop de la intervenció actual.
Els propers mesos es duran a terme estudis de materials ceràmics i analítiques complementàries que han de permetre confirmar la datació i aportar més dades sobre el paleoambient i les tècniques d’explotació de l’època. Aquest treball exhaustiu permetrà integrar aquest front de pedrera com a peça clau per a la comprensió del desenvolupament urbà de Barcelona en època romana i reafirma la necessitat de continuar protegint i documentant el patrimoni arqueològic de la ciutat.
