Districte de Sants-Montjuïc

A la Bordeta, es reconeix el nom del Parc de Can Batlló, obert al novembre passat després de la reforma de l’antic recinte fabril entre els carrers de la Constitució, de Mossèn Amadeu Oller, la Gran Via de les Corts Catalanes i la part del darrere dels edificis amb números parells del carrer de Parcerisa.

La cantonada del carrer de la Constitució amb el de Mossèn Amadeu Oller, un dels accessos a Can Batlló, passa a denominar-se plaça de Josep Xarles, en reconeixement a l’activista sociocultural, fundador i primer president del Centre Social de Sants, que va morir al març del 2017. Figura fonamental en la reivindicació, per exemple, dels usos i la gestió veïnal de les antigues fàbriques de Muñoz Ramonet, va estar també molt vinculat a l’activitat social de la Parròquia de Sant Medir, situada just al costat de la plaça que durà el seu nom.

També molt a prop d’allà, entre el carrer del Mossèn Amadeu Oller i la façana monumental de la gran nau de Can Batlló que ha d’acollir l’Arxiu de la Ciutat, hi haurà la plaça d’Anselm Cartañà. Nascut el 1929 i traspassat al 2017, va participar activament de la dinamització veïnal dels barris de Sants i de la Bordeta, amb una llarga trajectòria en l’associacionisme de base. Anselm Cartañà fou nomenat Arxiver Honorari del Districte i l’any 1997 se li va atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona, per la seva valuosa col·laboració amb l’Arxiu Històric de Sants i la preservació de la memòria local.

En un altre extrem de la Bordeta, més enllà de la rambla Badal, entre l’avinguda del Carrilet i el carrer de Quetzal, dins del nou interior d’illa urbanitzat com a jardí, s’ubica el nou passatge d’Assumpta Gonzàlez. Escriptora valenciana, nascuda a Borriana el 1917, va morir a Barcelona el 2003. Va tenir un paper destacat en la vida cultural de Sants, on vivia. Va publicar a la revista Sants, va dirigir l’Orfeó de Sants, l’Escola d’Art Dramàtic i va escriure poesia i teatre.

Al barri de la Marina de Port, la Ponència de Nomenclàtor aprova el nom del Parc del Tren de la Potassa, triat a partir d’un procés participatiu comunitari per donar nom al nou parc urbà de més de 24.000 m2 entre Can Clos i la Vinya, entre el carrer de les Diligències i el dels Ferrocarrils Catalans. Obert al febrer després de tres anys d’obres de transformació, el parc es va inaugurar dissabte passat. El nom del parc també fa referència al ferrocarril, en aquest cas al que durant un segle va transportar sal de potassi des de les mines de Súria fins al port de Barcelona. Després d’una llarga lluita veïnal per reclamar-ne la desviació de les vies, el 1985 es va evitar el seu pas pels barris de la Marina del Port i del Prat Vermell.

Plaques i faristols de memòria

La Ponència de Nomenclàtor també aprova la col·locació de faristols i plaques de memòria en record d’entitats i personalitats de la ciutat. La darrera sessió va aprovar la proposta del Districte de Sants–Montjuïc, a partir del treball fet amb les escoles del barri, per instal·lar davant del número 23 del carrer de Vilardell, un faristol de memòria que recordarà els Bombardejos d’Hostafrancs durant la Guerra Civil. El primer atac aeri nocturn va arribar la matinada del 29 de maig de 1937. Les bombes, tot i no provocar víctimes mortals, van causar ferits i van afectar cases del carrer de la Creu Coberta i del Príncep Jordi. Diversos atacs més es van succeir en els anys següents i van destruir-hi fàbriques i edificis.

A la Bordeta es posarà una placa al carrer de la Constitució, número 52, per recordar que aquí es trobava, entre els anys 1949 i 1960, la primera església de Sant Medir, que ja des de llavors, abans de la construcció de l’església actual i de tots els edificis parroquials que l’envolten, era un eix vertebrador de la vida del barri.

A Montjuïc, a l’avinguda de l’Estadi, 42, al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, un altre faristol recordarà la ubicació de la Torre de Suècia, una construcció que va formar part del pavelló d’aquest país a l’Exposició Internacional de 1929. El pavelló de fusta, en forma de caixa, anava acompanyat d’una torre piramidal amb tres cercles del mateix material en la part més alta anomenada Funkis, abreviatura de “funcionalisme” en suec. El 1932, l’Ajuntament de Barcelona va obrir un concurs públic dirigit als consistoris catalans perquè el pavelló es convertís en una escola d’alta muntanya per a infants amb necessitats socials. Berga va guanyar i l’edifici i la torre s’hi van traslladar. Durant tres anys va servir d’escola laica i gratuïta, però amb l’inici de la guerra es va transformar en caserna militar i, a mitjans anys 60, va ser derruït.