Sants-Montjuïc

El cicle d'aquest 2024 a l'Espai 13 de la Fundació Miró és un desig de situar la interdependència, d'explicar-la i compartir-la. Per a la comissària, Irina Mutt, la interdependència ens parla de la nostra relació amb el món, de com l'habitem, dels nostres límits i les nostres vulnerabilitats. Pensar en clau d'interdependència implica desafiar la ficció de l'autonomia i reconèixer fins a quin punt estan entrellaçats els nostres cossos i les nostres vides amb altres cossos i vides. Tots formem part de tot i existim en relació amb altres éssers, estructures i fenòmens. Res no es presenta, funciona ni opera de manera aïllada.

Exposicions del cicle:

2/02-14/04 L’artista Alba Mayol (Barcelona, 1979) plantejarà, a partir del conte d’Octavia E. Butler titulat Bloodchild, un escenari-cos on tots els elements estan interconnectats. Diversos formats, com l’escultura, la instal·lació o el dibuix, generaran una atmosfera o espectre sense límits ni formes definides. Mayol vol recrear una entitat que batega i respira, una presència que es podrà sentir, olorar o tocar. Utilitzant el llenguatge com a matèria elàstica i també com a condició i límit per representar coses i fenòmens, l’artista presentarà una recerca sobre el desig i la impossibilitat de definir-lo amb lògiques absolutes.

26/04-7/07 Inari Sandell (Lahti, Finlàndia, 1991) treballarà a partir de la seva recerca sobre sistemes disciplinaris psiquiàtrics que han marcat els relats sobre la neurodiversitat. Aquest punt de partida li permetrà especular sobre diversos elements sensorials que poden convidar o excloure determinades identitats als o dels espais pels quals circulem diàriament. Aquests elements narratius i formals es creuaran també amb la imatge de la papallona com a símbol de resistència al pensament i a les pautes normatives, ja que amb el seu vol imprevisible i caòtic es protegeix de ser caçada pels depredadors.

19/07-20/10 Danielle Brathwaite-Shirley (Londres, 1995), artista que viu i treballa entre Berlín i Londres, proposarà un espai on instal·lació i videojocs interactius generen diverses històries centrades en les vides de persones negres trans. En l’obra de Brathwaite-Shirley, els visitants passen a ser personatges dels jocs. Les seves decisions o la posició que ocupen en l’escala de privilegis afecten el relat que va sorgint i determinen a quines parts de l’obra accedeixen. En aquesta exposició la responsabilitat individual pot afectar les possibilitats de supervivència o de creació de memòria i comunitat d’altres cossos.

1/11-19/01 Helena Vinent (Barcelona, 1988) plantejarà un espai on ficció i realitat deixen de ser binarismes excloents. Vinent presentarà una banda o colla disca que activarà i reclamarà l’espai, irrompent a la sala d’exposicions o fins i tot desbordant-la. Al mateix temps posarà en circulació idees i conceptes al voltant de l’accessibilitat,el plaer i el desig. Amb la força del grup, més que demanar permís o adaptar-se al sistema, aquest sistema s’assalta, s’interromp. Aquestes accions situades de cossos desitjants i desitjables s’imposen a les expectatives capacitistes hegemòniques. L’Espai 13 esdevé l’escenari possible on els cossos no normatius deixen de ser dòcils i desposseïts d’agenciament per passar a ser un perill, una amenaça que fa trontollar la normalitat.

El cicle es tancarà amb una performance de Teo Ala-Ruona (Kuopio, Finlàndia, 1990) sobre la corporalitat trans presentada com una vivència fantasmagòrica i transcendental.