L’Ángel Martín Somé va néixer i ha crescut al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on encara resideix. Des de ben petit, aquest enginyer informàtic i músic que ara té 31 anys ha fet vida als carrers del barri i ha estat immers en els seus moviments veïnals, ja que la seva mare i el seu pare formaven part del Col·lectiu del Forat de la Vergonya, on ell també va acabar implicant-se en fer-se gran.
- Què et va motivar a participar en aquest òrgan?
He viscut des de petit el conflicte sobre aquest espai. Al meu pare i la meva mare els pegava la policia per reivindicar una plaça en lloc d’un pàrquing i ara ja no hi ha porres, però la gentrificació i l’augment de preus de comerços i lloguers són el que ens posen difícil viure aquí. Procuro estar sempre actiu a tot arreu perquè jo vull viure al barri on he crescut, encara que costi. Per això, penso que participar i unir-se és la manera de fer-nos valer com a veïnat.
- En què consistia el procés i de quina manera hi has participat tu?
Aquest és un conflicte històric en el qual sempre he estat implicat i, en aquesta nova fase iniciada el 2019, també volia ser-hi. La idea i la intenció crec que van ser bones i l’Ajuntament hi ha posat moltes ganes, com també la gent que hem assistit a les sessions. A cada trobada hi havia uns temes concrets a debatre repartits en diferents taules i cadascú s’apuntava on volia i hi havia una dinamització tècnica per facilitar el debat. Al final de cada jornada es feia una posada en comú. En acabar el procés es va fer un recull amb tot el que s’havia parlat i es va fer un retorn a la plaça per explicar què es faria.
- Valores que s’ha complert la teva expectativa?
Valoro molt positivament la voluntat de procurar un procés que recollís les inquietuds i els debats veïnals sobre un conflicte històric, però, alhora, hi ha hagut molts impediments administratius i tècnics que han portat a un resultat final sense massa canvis respecte de la plaça que ja teníem. En alguns casos, jo mateix he canviat d’opinió amb els arguments donats, però en altres penso que es podria haver anat més enllà.
- Part del procés es va dur a terme quan hi havia restriccions a la presencialitat per la pandèmia de la covid-19. Com vas viure els diferents formats de participar-hi?
Es va fer servir el portal Decidim.Barcelona per a algunes enquestes i penso que és una eina útil, i més en aquell context; però, alhora, crec que cal garantir la participació de la gent que no té accés a la tecnologia ni a internet. Sí que existeixen altres vies, però la tendència és derivar la informació a internet. Les trobades presencials es van fer al Convent de Sant Agustí, tot i que penso que, si s’haguessin fet a la plaça sobre la qual estàvem debatent, el procés hauria estat més visible, accessible i obert.
- Creus que aquests espais de participació són efectius per incloure la diversitat de mirades i veus?
Es procura molt i hi ha diverses opinions, però encara en falten moltes. La idea de poder participar és molt bona, però cal arribar més enllà. Per això, no només penso que les trobades haurien d’haver estat a la mateixa plaça, sinó també la difusió: és precisament al lloc sobre el qual estem debatent on es troba la gent que cal que s’hi impliqui. Cal fer-se més visible a peu de carrer.
- Què destaques positivament? Què milloraries?
Destaco molt positivament la bona voluntat i predisposició de fer coses, tant des de l’Ajuntament com des de la gent que hi va participar; però, alhora, crec que hi ha massa traves per tirar-les endavant. Algunes apareixen durant el procés, però d’altres venen de limitacions tècniques, burocràtiques i polítiques que són prèvies i això, quan te n’adones, fa enfadar més encara que no pas si no s’obre la possibilitat de canviar res.
- Què t’ha aportat personalment participar-hi? Algun aprenentatge?
El fet de valorar encara més que abans els processos col·lectius, també amb gent que no pensa igual que jo. És així com els resultats estan més treballats, són més inclusius, duradors i reben més suport perquè tothom n’ha format part. Cal organitzar-se i activar els canvis des del carrer i els moviments socials i alhora és molt positiu que l’Ajuntament hi treballi conjuntament i obri aquests espais per participar-hi.
- Hi tornaries a participar una altra vegada?
Segur que sí, però seria més actiu des del principi; quan arribes a un espai on hi ha molta gent que no coneixes, hi ha molta formalitat i prudència, tant amb la resta de veïns i veïnes com amb els interlocutors de l’Ajuntament, i és quan ja han passat algunes sessions que guanyes confiança i pots parlar més directament. Llavors, de la mateixa manera que ara valoro l’experiència d’haver pogut empatitzar i debatre més que abans amb totes les postures i punts de vista d’una forma més humana i propera, també he après que aquests òrgans existeixen precisament per activar el debat i és per això que procuraria defensar les meves idees d’una manera més clara i directa.
- Per què creus que és important participar-hi?
Si tinc inquietuds i idees sobre com m’agradaria que fossin les coses al lloc on visc, m’he d’implicar perquè, si no, les coses es mouran igualment i, potser, cap a llocs on no estic d’acord. Després em queixaré? No, jo decideixo implicar-m’hi perquè, tot i que cal dedicar-hi temps i esforç, les coses avancen només si ens ajuntem des del carrer i la base i alhora participem en aquests espais institucionals, més enllà de votar cada quatre anys.