Participació ciutadana

Descentralització i metròpoli, contradicció o necessitat?

Mariona Tomàs, de la UB, va exposar la tipologia d'àrees metropolitanes existents i com han evolucionat institucionalment, des de models institucionals tendents a la centralització fins a models basats en la descentralització i la competència entre municipis, i va explicar el model mixt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Marc Martí, de l'IERMB, ha destacat que Barcelona es troba entre un nivell de descentralització feble i un nivell de descentralització mig, i ha apuntat que la ciutat té marge per aprofundir en el seu nivell de descentralització.

Finalment, Joao Seixas, de la Universitat de Lisboa, va explicar el cas de la descentralització del municipi de Lisboa, basat en els principis de proximitat, subsidiarietat, eficiència administrativa, i co-governança amb la societat. Un procés de descentralització que es va definir amb una àmplia implicació social.

Descentralització i treball en xarxa

El regidor Eloi Badia va destacar que el treball compartit, en xarxa, no pot quedar en mans del voluntarisme i va proposar establir protocols clars, no tant per definir qui és responsable de fer què, sinó per definir què fem conjuntament. Per aconseguir aquest objectiu, cal incorporar la dimensió districte a les àrees i introduir la dimensió ciutat als districtes. En relació a les funcions i competències, va diferenciar entre capacitat de decisió i capacitat d'execució, destacant que els districtes poden "voler decidir" sobre una qüestió sense necessitar tenir el control sobre el personal i el pressupost per executar-lo, que es pot mantenir a les àrees.

El gerent de l'Àrea de Drets Socials, Ricard Fernández, va posar l'accent en la importància de les economies d'escala que genera un gran ajuntament com el de Barcelona. Aquesta escala permet oferir uns serveis que no serien possibles a nivell de districte i permeten fer una redistribució de recursos que no seria possible amb uns pressupostos més descentralitzats. Per tant, va proposar que els districtes puguin "decidir" quins serveis són necessaris en els seus territoris, i els instituts i les àrees ofereixin els serveis que responguin a aquestes necessitats.

La regidora de Participació i Districtes, Gala Pin, ha assenyalat que s'ha d'adaptar l'estructura de l'Ajuntament als problemes de la ciutat. I per aconseguir-ho va proposar avançar en una descentralització a la carta, segons les voluntats i capacitats dels districtes, i augmentar el nombre de tècnics municipals que treballen en els districtes. En aquest sentit, va proposar que hi hagi més treballadors municipals de les àrees dedicats funcionalment als districtes, tot i que orgànicament depenguin de les àrees.

Finalment, la gerent del Districte de Sant Andreu, Carme Turégano, va presentar un "Decàleg de requisits del treball en xarxa". En aquest decàleg destaca que fan falta espais de treball amb mixtura de disciplines, saber i organitzacions, amb responsabilitat compartida sobre objectius i resultats. Un model de treball que implica crear projectes compartits en els quals es pugui delegar entre àrees i districtes, i permet el desenvolupament d'un model de governança relacional, sostenible i compartida.

Districtes i redistribució territorial

Sergio Porcel, l'IERMB, va presentar diversos mapes de distribució territorial de la renda en què es mostrava que la desigualtat a l'Àrea Metropolitana s'havia reduït entre 1991 i 2011, reduint les àrees de rendes més baixes i ampliant les àrees de rendes altes. Així mateix, va explicar que la crisi va traslladar als municipis la gestió de la pobresa, creant noves desigualtats territorials. Per revertir aquesta tendència, va presentar una simulació de la Renda Garantida de Ciutadania en base a l'Índex de Suficiència.

El gerent de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Jordi Martí, ha destacat que actualment els nivells de recursos per habitant dels ajuntaments de l'Àrea Metropolitana són molt heterogenis i va concloure que la fragmentació municipal permet menys redistribució. Per tant, cal tenir present que una major descentralització de recursos al municipi de Barcelona comportaria una major desigualtat.

Nacho Murgui, delegat de coordinació territorial de l'ajuntament de Madrid, ha explicat que Madrid ha apostat per una "descentralització asimètrica" ​​amb l'objectiu d'apropar els recursos allà on són necessaris. Els districtes han prioritzat inversions encara que fossin implementades per les àrees i la redistribució de recursos s'ha produït a través d'un nou instrument, el "Fons de reequilibri territorial" i els plans integrals de barri.

Elecció directa dels/les consellers/es de districte

Agustí Bosch, professor de Ciència Política de la UAB, va presentar una proposta d'elecció directa dels consellers de districte adaptant a Barcelona el sistema de "representació proporcional personalitzada", un sistema electoral mixt que inclouria l'elecció directa dels consellers de barri i la elecció de la resta de consellers per llista electoral de districte. Els elegits de manera directa en cadascun dels barris serien elegits directament membres del Consell de Districte i la resta serien elegits segons una distribució proporcional als vots obtinguts per cadascuna de les llistes electorals.

María José Benito, coordinadora general de l'àrea de Participació i Transparència de l'Ajuntament de Saragossa, va explicar el sistema d'elecció dels alcaldes de barri dels 14 barris del districte rural de la ciutat. L'elecció d'alcaldes i vocals de cada barri es fa a través d'una consulta popular entre els veïns i veïnes majors d'edat empadronades i per ser candidat es requereix un nombre d'avals equivalent al 10% de la població del barri.

Miren Fernández, presidenta de l'Associació de Consells de Vitòria, va explicar el funcionament dels "concejos" rurals del municipi de Vitòria, assemblees veïnals que prenen decisions a mà alçada i que trien una Junta Administrativa que executa les decisions, i un "Fiel de Fedón" que fa les funcions de secretari.

Finalment, el comissionat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Fernando Pindado, va presentar les característiques que hauria de tenir el sistema d'elecció dels consellers de districte a Barcelona. El nou sistema d'elecció hauria de permetre articular la relació entre barri i districte; obrir la participació d'espais que no siguin necessàriament els grups polítics, a través d'un sistema d'avals; i establir un sistema de seguiment i control de la feina dels consellers i conselleres, a través d'una iniciativa revocatòria, per exemple.

Avenços i reptes de la participació en els barris i districtes

Antonella Bruzzese, professora de la Universitat de Milà i vicepresidenta del districte 3 de Milà, va explicar l'organització territorial de la ciutat de Milà, amb 9 districtes. Cada un dels 9 districtes té un "Consell de zona" de 31 membres (president i consellers) que es trien de forma directa. Per coordinar els districtes s'ha creat una Conferència permanent dels Presidents de Districte i un "Observatori dels Districtes" encarregat de supervisar el procés de descentralització.

D'altra banda, Laia Forné, assessora de la regidoria de Participació i Districtes, va proposar pensar en models de descentralització partint de la realitat participativa de la ciutat i adaptada als diferents districtes. En aquest sentit, ha apuntat que no hi hauria un sol model, sinó diferents processos de descentralització. Per tant, caldrà pensar en ritmes diferents d'assumpció de competències.

Finalment, van intervenir aportant les seves propostes sobre com avançar en el sistema de participació en els districtes, Óscar Esteve, de Tot Raval, Ana Menéndez, de la FAVB, i representant de l'Associació Àgora.

Elecció directa dels consellers i conselleres de districte. Grups municipals

En l'última taula de la jornada es van presentar les posicions dels diferents grups polítics municipals per debatre la posició de cada un d'ells sobre la conveniència d'avançar cap a l'elecció directa dels consellers i conselleres.

Van participar les regidores Gala Pin (BEC), Carmen Andrés (PSC) i Maria Rovira (CUP), els regidors Jordi Corones (ERC), Santiago Alonso (C 's), Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé, i el conseller de districte Óscar Zayas (PP).