22-23 d'octubre a La Farinera del Clot
Les jornades, organitzades amb l'objectiu de promoure el debat sobre la descentralització i la participació en els districtes de Barcelona, van tenir lloc el 22-23 d’octubre a La Farinera del Clot i van estar organitzades per la Regidoria de Participació i Districtes amb el suport tècnic de l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

Objetius

General

Promoure el debat sobre la descentralització i la participació en els districtes de Barcelona

Específics

  • Aportar una visió comparada de l’estat actual de la descentralització municipal
  • Reflexionar sobre les fortaleses i els perills de la descentralització
  • Valorar nous models d’elecció directa, d’organització municipal i de participació ciutadana

Organització

Les jornades van tenir lloc el 22-23 d’octubre a La Farinera del Clot i van estar organitzades per la Regidoria de Participació i Districtes amb el suport tècnic de l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

A les jornades hi van participar representants polítics i tècnics de l'Ajuntament, així com persones convidades, tant acadèmiques com representants d'altres ciutats.

Van constar de ponènciae i taules rodones dividides en quatre àmbits temàtics: descentralització i metròpoli, representació i participaciò als districtes, redistribució territorial i descentralització i treball en xarxa.

A qui van dirigides

Las jornades van obrir-se a la ciutadania, amb inscripció prèvia. També es van orientar cap a representants polítics i tècnics de Barcelona i d'altres municipis metropolitans, així com a representants d'entitats ciutadanes, organitzacions no guvernamentals i xarxes de cooperació de ciutats.

Els resultats

Els vídeos recullen les ponències i els debats de les jornades amb la finalitat d'identificar els elements clau que cal tenir presents per avançar amb la descentralització de la ciutat amb relació amb la governança multinivell, la governança horitzontal, l'elecció dels representants dels districtes i l'enfortiment de la participació territorial.

Dilluns, 22 d'octubre

Benvinguda

9.00 h. Gala Pin, regidora de Participació i Districtes i Eloi Badia, regidor de Presidència

1. Descentralització i metròpoli, contradicció o necessitat?

9.15-11.00 h. Descentralització i metròpoli. És possible aprofundir alhora en la descentralització inframunicipal i la consolidació d’un govern metropolità? En aquesta taula es farà una revisió de l’evolució de la governança multinivell a Barcelona, es presentaran els resultats de l’estudi de l’IERMB sobre els processos de descentralització i metropolització a diferents ciutats europees i s’entrarà amb detall en el cas de Lisboa. Aquesta ciutat ha desenvolupat recentment una important reforma institucional que ha permès, d’una banda, la consolidació institucional de la seva àrea metropolitana i, de l’altra, un nou model de descentralització submunicipal que dota els districtes de més competències i recursos.

+ Mariona Tomàs, Universitat de Barcelona

+ Marc Martí-Costa, IERMB

+ João Seixas, Universidade Nova de Lisboa

11.00-11.30 h. Pausa

2. Descentralització i treball en xarxa

11.30-13.30 h. Descentralització i treball en xarxa. Una dimensió clau en qualsevol procés de descentralització és la reforma del funcionament de l’administració municipal. En aquesta taula es plantegen les preguntes següents: Quins són els elements d’innovació en el treball en xarxa dins d’una administració municipal descentralitzada? Quines formes de relació s’haurien de replantejar entre àrees i districtes per tal d’aprofundir en la descentralització garantint criteris d’eficàcia i
transparència? Quins canvis s’haurien d’introduir en l’àmbit organitzatiu i pressupostari?

Taula rodona

+ Eloi Badia, regidor de Presidència

+ Gala Pin, regidora de Participació i Districtes

+ Ricard Fernández, gerent de l’àrea de Drets Socials

+ Carme Turégano, gerent del Districte de Sant Andreu

Modera: Ismael Blanco, professor de ciència política i investigador a l’IGOP, Universitat Autònoma de Barcelona

3. Districtes i redistribució territorial

16.00-18.00 h. Descentralització i redistribució. Un dels potencials perills de la descentralització és crear o aprofundir les desigualtats socioterritorials. A partir d’una anàlisi de l’evolució de les desigualtats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la ciutat de Madrid, en aquesta taula es debatrà sobre els diferents mecanismes de redistribució territorials existents en aquestes dues ciutats. Així doncs, la pregunta al voltant de la qual es vol articular el debat en aquesta taula és la següent: Quins mecanismes de redistribució són necessaris perquè els processos de descentralització no aprofundeixin, o fins i tot disminueixin, les desigualtats territorials existents?

+ Sergio Porcel, investigador de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l'IERMB

+ Jordi Martí, gerent de l’Ajuntament de Barcelona

+ Nacho Murgui, Coordinació Territorial i Cooperació Público-social, Ayuntamiento de Madrid

Modera: Helena Cruz, investigadora de l’IERMB i de l’IGOP, Universitat Autònoma de Barcelona

 

Dimarts, 23 d'octubre

4. Representació i participació en els districtes

9.00-11.00 h. Elecció directa dels/les consellers/es
de districte.
Amb el marc legal actual és possible l’elecció directa dels consellers de districte a la ciutat de Barcelona? Quin sistema electoral podria ser el més adient? En aquesta taula s’explorarà quin podria ser el sistema electoral més adient, es debatran les possibilitats que ofereix el marc legal vigent a fi d’avançar amb formes d’elecció directa dels consellers/es de districte i es valoraran les experiències d’elecció directa a les parròquies rurals de Saragossa i Vitòria.

Ponència

+ Agustí Bosch, professor de Ciència Política, Universitat Autònoma de Barcelona

Taula rodona

+ Fernando Pindado, comissionat de Participació Ajuntament de Barcelona

+ Miren Fernández, presidenta de l’Associació de Consells de Vitòria

+ Dª Mª José Benito Tomás, Coordinadora General de l’Àrea de Participació, Transparència i Govern Obert Ayuntamiento de Zaragoza

Modera: Esther Pano, professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i membre de la Fundació Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals

11.00-11.30 h. Pausa

11.30-13.30 h. Avenços i reptes de la participació en els barris i districtes. És possible aprofundir la participació ciutadana amb l’actual nivell de descentralització política? En aquesta taula es reflexionarà sobre la participació ciutadana als districtes i la relació d’aquesta participació amb la governança urbana, a partir de l’experiència de ciutats italianes. En el cas de Barcelona s’exposarà l’avaluació dels òrgans existents en els districtes, així com les propostes de millora per al seu funcionament. Finalment també es volen incorporar les reflexions de diferents entitats de la ciutat en relació amb els avenços i els reptes de la participació ciutadana en l’àmbit de districte amb el nivell de descentralització
actual.

Ponència

+ Antonella Bruzzese, Consellera al Districte 3 de Milà i professora de disseny urbà al Politecnico di Milano

Taula rodona

+ Òscar Esteban, Tot Raval

+ Ana Menéndez, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

+ Associació Àgora

Modera: Roger Barres, investigador de l'IERMB

16.00-17.45 h. Elecció directa dels consellers i conselleres de districte. Aquesta taula pretén facilitar una discussió entre els diferents grups polítics municipals per valorar la posició de cadascú sobre la conveniència d’avançar cap a l’elecció directa dels consellers i conselleres i les seves conseqüències en el govern dels districtes i de la ciutat en el seu conjunt.

+ Gala Pin, Grup Municipal de BComú

+ Carmen Andrés, Grup Municipal del PSC

+ Berta Clemente, Grup Municipal del PDeCAT

+ Jordi Corones, Grup Municipal d'ERC

+ Santiago Alonso Beltran, Grup Municipal de Cs

+ Óscar Zayas Sadaba, Grup Municipal del PP

+ Maria Rovira Torrens, Grup Municipal de la CUP-Capgirem Barcelona

+ Gerard Ardanuy Mata, regidor no adscrito

+ Juanjo Puigcorbé Benaiges, regidor no adscrito

Modera: Meritxell M. Pauné, periodista a La Vanguardia

Clausura

17.45-18.00 h   Jaume Asens, Ajuntament de Barcelona, i Ricard Gomà, IERMB

Llegeix menys

Sessions del 22 d'octubre

Descentralització i metròpoli, contradicció o necessitat?

Mariona Tomàs, de la UB, va exposar la tipologia d'àrees metropolitanes existents i com han evolucionat institucionalment, des de models institucionals tendents a la centralització fins a models basats en la descentralització i la competència entre municipis, i va explicar el model mixt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Marc Martí, de l'IERMB, ha destacat que Barcelona es troba entre un nivell de descentralització feble i un nivell de descentralització mig, i ha apuntat que la ciutat té marge per aprofundir en el seu nivell de descentralització.

Finalment, Joao Seixas, de la Universitat de Lisboa, va explicar el cas de la descentralització del municipi de Lisboa, basat en els principis de proximitat, subsidiarietat, eficiència administrativa, i co-governança amb la societat. Un procés de descentralització que es va definir amb una àmplia implicació social.

Descentralització i treball en xarxa

El regidor Eloi Badia va destacar que el treball compartit, en xarxa, no pot quedar en mans del voluntarisme i va proposar establir protocols clars, no tant per definir qui és responsable de fer què, sinó per definir què fem conjuntament. Per aconseguir aquest objectiu, cal incorporar la dimensió districte a les àrees i introduir la dimensió ciutat als districtes. En relació a les funcions i competències, va diferenciar entre capacitat de decisió i capacitat d'execució, destacant que els districtes poden "voler decidir" sobre una qüestió sense necessitar tenir el control sobre el personal i el pressupost per executar-lo, que es pot mantenir a les àrees.

El gerent de l'Àrea de Drets Socials, Ricard Fernández, va posar l'accent en la importància de les economies d'escala que genera un gran ajuntament com el de Barcelona. Aquesta escala permet oferir uns serveis que no serien possibles a nivell de districte i permeten fer una redistribució de recursos que no seria possible amb uns pressupostos més descentralitzats. Per tant, va proposar que els districtes puguin "decidir" quins serveis són necessaris en els seus territoris, i els instituts i les àrees ofereixin els serveis que responguin a aquestes necessitats.

La regidora de Participació i Districtes, Gala Pin, ha assenyalat que s'ha d'adaptar l'estructura de l'Ajuntament als problemes de la ciutat. I per aconseguir-ho va proposar avançar en una descentralització a la carta, segons les voluntats i capacitats dels districtes, i augmentar el nombre de tècnics municipals que treballen en els districtes. En aquest sentit, va proposar que hi hagi més treballadors municipals de les àrees dedicats funcionalment als districtes, tot i que orgànicament depenguin de les àrees.

Finalment, la gerent del Districte de Sant Andreu, Carme Turégano, va presentar un "Decàleg de requisits del treball en xarxa". En aquest decàleg destaca que fan falta espais de treball amb mixtura de disciplines, saber i organitzacions, amb responsabilitat compartida sobre objectius i resultats. Un model de treball que implica crear projectes compartits en els quals es pugui delegar entre àrees i districtes, i permet el desenvolupament d'un model de governança relacional, sostenible i compartida.

Districtes i redistribució territorial

Sergio Porcel, l'IERMB, va presentar diversos mapes de distribució territorial de la renda en què es mostrava que la desigualtat a l'Àrea Metropolitana s'havia reduït entre 1991 i 2011, reduint les àrees de rendes més baixes i ampliant les àrees de rendes altes. Així mateix, va explicar que la crisi va traslladar als municipis la gestió de la pobresa, creant noves desigualtats territorials. Per revertir aquesta tendència, va presentar una simulació de la Renda Garantida de Ciutadania en base a l'Índex de Suficiència.

El gerent de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Jordi Martí, ha destacat que actualment els nivells de recursos per habitant dels ajuntaments de l'Àrea Metropolitana són molt heterogenis i va concloure que la fragmentació municipal permet menys redistribució. Per tant, cal tenir present que una major descentralització de recursos al municipi de Barcelona comportaria una major desigualtat.

Nacho Murgui, delegat de coordinació territorial de l'ajuntament de Madrid, ha explicat que Madrid ha apostat per una "descentralització asimètrica" ​​amb l'objectiu d'apropar els recursos allà on són necessaris. Els districtes han prioritzat inversions encara que fossin implementades per les àrees i la redistribució de recursos s'ha produït a través d'un nou instrument, el "Fons de reequilibri territorial" i els plans integrals de barri.

Sessions del 23 d'octubre

Elecció directa dels/les consellers/es de districte

Agustí Bosch, professor de Ciència Política de la UAB, va presentar una proposta d'elecció directa dels consellers de districte adaptant a Barcelona el sistema de "representació proporcional personalitzada", un sistema electoral mixt que inclouria l'elecció directa dels consellers de barri i la elecció de la resta de consellers per llista electoral de districte. Els elegits de manera directa en cadascun dels barris serien elegits directament membres del Consell de Districte i la resta serien elegits segons una distribució proporcional als vots obtinguts per cadascuna de les llistes electorals.

María José Benito, coordinadora general de l'àrea de Participació i Transparència de l'Ajuntament de Saragossa, va explicar el sistema d'elecció dels alcaldes de barri dels 14 barris del districte rural de la ciutat. L'elecció d'alcaldes i vocals de cada barri es fa a través d'una consulta popular entre els veïns i veïnes majors d'edat empadronades i per ser candidat es requereix un nombre d'avals equivalent al 10% de la població del barri.

Miren Fernández, presidenta de l'Associació de Consells de Vitòria, va explicar el funcionament dels "concejos" rurals del municipi de Vitòria, assemblees veïnals que prenen decisions a mà alçada i que trien una Junta Administrativa que executa les decisions, i un "Fiel de Fedón" que fa les funcions de secretari.

Finalment, el comissionat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Fernando Pindado, va presentar les característiques que hauria de tenir el sistema d'elecció dels consellers de districte a Barcelona. El nou sistema d'elecció hauria de permetre articular la relació entre barri i districte; obrir la participació d'espais que no siguin necessàriament els grups polítics, a través d'un sistema d'avals; i establir un sistema de seguiment i control de la feina dels consellers i conselleres, a través d'una iniciativa revocatòria, per exemple.

Avenços i reptes de la participació en els barris i districtes

Antonella Bruzzese, professora de la Universitat de Milà i vicepresidenta del districte 3 de Milà, va explicar l'organització territorial de la ciutat de Milà, amb 9 districtes. Cada un dels 9 districtes té un "Consell de zona" de 31 membres (president i consellers) que es trien de forma directa. Per coordinar els districtes s'ha creat una Conferència permanent dels Presidents de Districte i un "Observatori dels Districtes" encarregat de supervisar el procés de descentralització.

D'altra banda, Laia Forné, assessora de la regidoria de Participació i Districtes, va proposar pensar en models de descentralització partint de la realitat participativa de la ciutat i adaptada als diferents districtes. En aquest sentit, ha apuntat que no hi hauria un sol model, sinó diferents processos de descentralització. Per tant, caldrà pensar en ritmes diferents d'assumpció de competències.

Finalment, van intervenir aportant les seves propostes sobre com avançar en el sistema de participació en els districtes, Óscar Esteve, de Tot Raval, Ana Menéndez, de la FAVB, i representant de l'Associació Àgora.

Elecció directa dels consellers i conselleres de districte. Grups municipals

En l'última taula de la jornada es van presentar les posicions dels diferents grups polítics municipals per debatre la posició de cada un d'ells sobre la conveniència d'avançar cap a l'elecció directa dels consellers i conselleres.

Van participar les regidores Gala Pin (BEC), Carmen Andrés (PSC) i Maria Rovira (CUP), els regidors Jordi Corones (ERC), Santiago Alonso (C 's), Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé, i el conseller de districte Óscar Zayas (PP).