Barxiluna برشلونة | (Des)memòria del passat i present islàmic: Història i patrimoni
Una taula rodona en clau historiogràfica i de gestió del patrimoni que desentranya la vinculació històrica i present de l'islam amb la ciutat de Barcelona.
El passat 13 d'octubre de 2022, en el marc de la +Biennal de Pensament 2022 i la nova línia de treball Barxiluna برشلونة | (Des)memòria del passat i present islàmic organitzada de forma conjunta entre l'Espai Avinyó i l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR), presentem a la Casa de les Altures, una taula per posar en valor el llegat islàmic de Barcelona i així donar compte de la seva realitat plural i diversa de la ciutat.
De l'any 718 al 801 dC, durant gairebé un segle, Barcelona va formar part d'Al-Ándalus i va ser coneguda llavors com برشلوzنة (Barshilūna o Barxiluna). Les persones d'origen andalusí i de religió musulmana van romandre en la península Ibèrica i malgrat la poca presència de vestigis materials andalusins a la ciutat no es pot negar la influència que han tingut en el patrimoni històric i cultural de la ciutat.
En aquest sentit, l'arqueòleg i doctor en història medieval Bilal Sarr assenyala un fet i una tendència historiogràfica que es repeteix en tot l'Estat espanyol: "El passat andalusí en tota la península Ibèrica ha deixat un llegat irrefutable i indeleble", alguna cosa que no es correspon "quan estudiàvem història medieval d'Espanya, la part de l'islam era residual, el territori a conquistar, el negatiu de la foto en la construcció identitària espanyola".
¿Quina és la correlació entre la forma en què s'ha explicat la història i com s'ha gestionat el patrimoni islàmic a Espanya i la forma en què s'ha fet en el context català i de la ciutat de Barcelona? Abdennur Prado, assagista, poeta i cineasta i Camila Opazo- Sepúlveda, arqueòloga, màster en Gestió del Patrimoni i Museologia i doctoranda del programa Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona, ens aporten algunes troballes reveladores i claus d'anàlisi crítica sobre aquest tema.
El diàleg va estar dinamitzat per l'escriptora, professora i coordinadora de projectes de l'Associació Sobre els Marges, Fátima Charkaoui, del qual destaquem les següents reflexions:
- Bilal fa un recorregut per la importància del llegat patrimonial islàmic, andalusí i amazigh en tota la península Ibèrica, en el seu paisatge, arquitectura, infraestructures hídriques, llengües i en la quotidianitat del passat i el present. Davant la invisibilització de la història islàmica en contrast amb l'obsessió per la hipervisibilització de la història romana d'Espanya, ens convida a pensar que: "Som el resultat del tot, un conglomerat heretat i no solament l'última capa de negació de l'anterior".
- Així mateix, Abdennur exposa part del seu treball del llibre El retorn de l'islam a Catalunya, en el qual identifica una sèrie de narratives de la historiografia catalanista de la Renaixença que demostren que: "Els musulmans solament apareixen en la nostra historiografia com a comparses d'una història del poder, de la vindicació dels comtes de Barcelona", diu. A parer seu, la història i el discurs patrimonial catalanista estan fortament esbiaixats per un prejudici interpretatiu gruixut que explica una "narrativa maniquea que separa a musulmans-àrabs i a catalans-cristians en dos bàndols uniformes i enfrontats" i que alhora, es fonamenta en la idea que existeix una continuïtat ètnica entre la població de Catalunya abans i després de l'arribada de l'islam, i que, per tant, la conquesta carolíngia va implicar, de fet, una "restauració", és a dir, subscriu acríticament el mite de la "reconquesta".
- L'aproximació de Camila a la gestió del cementiri islàmic - l'enterrament de 16 cossos enterrats sota el ritu islàmic i amb grillons, trobats el 1991 en el jaciment de l'antic Mercat del Born (actualment El Born CCM) -, ens convida a preguntar-nos què ha passat amb la no inclusió d'aquesta troballa en la narrativa històrica i la gestió patrimonial de la ciutat per les institucions encarregades: "Per què alguns patrimonis s'activen, com el de Barcelona de 1700, mentre que uns altres s'ometen, com el del cementiri islàmic?", es pregunta.
- A propòsit, Camila proposa estratègies col·laboratives per a la recreació d'una identitat plural de la ciutat que tingui en compte la vinculació de les i els barcelonins musulmans del present amb el passat a través de la participació activa de les comunitats de referència en la investigació i exposició del seu llegat i és "no tan sols de manera crítica, sinó un espai de coneixement transparent", comenta.
En aquest <<enllaç<< podeu veure el vídeo resum.
