Biomedicina: recerca per millorar el demà

És possible redissenyar la biosfera?

Dilluns, 14 d'octubre, a les 18.30 h, a la B. El Clot - Josep Benet. A càrrec de Víctor Maüll, investigador predoctoral al Grup de Recerca en Sistemes Complexos del MELIS-UPF i l’Institut de Biologia Evolutiva.

Som en un punt d'inflexió climàtic. Les pluges torrencials sobtades i les sequeres prendran el lloc als cicles constants als quals les societats s'han acostumat. La desertització i la pèrdua de biodiversitat augmenten acceleradament. Una de les cares ocultes del problema és que l'avenç de l'emergència climàtica és més ràpid que la capacitat d'adaptació dels ecosistemes que sustenten les nostres societats. Davant aquest fet ens preguntem: són suficients les polítiques de conservació? Podem revertir la pèrdua de biodiversitat? La bioenginyeria i les matemàtiques poden ajudar-nos? Podem redissenyar la biosfera? Hi som a temps?

El desenvolupament dels sentits: d’una cèl•lula a un ventall de sensacions 

Dilluns, 21 d'octubre, a les 18.30 h,  a la B. Camp de l’Arpa - Caterina Albert. A càrrec de Berta Alsina, investigadora responsable del Grup de Neurobiologia dels Sistemes Sensorials del MELIS-UPF.

Els animals responem al nostre entorn i ens hi comuniquem gràcies als sentits. Com apareixen les neurones sensorials d'una cèl•lula mare del fetus? Què fa que les neurones de l'oïda siguin diferents de les del gust o del tacte? Com transmeten la informació al cervell? Quines són les causes de la sordesa? Totes aquestes són preguntes que intentem resoldre al laboratori estudiant models animals i el cultiu de miniòrgans humans.

La influència de la microbiota intestinal en la salut mental

Dilluns, 28 d'octubre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Mireia Vallès Colomer, investigadora responsable del Grup de Recerca en Microbioma del MELIS-UPF.

En els nostres intestins hi habita una comunitat de microorganismes que és essencial per a la nostra salut. Aquests microorganismes produeixen una gran varietat de neurotransmissors (com serotonina, dopamina o GABA), que a través de l'eix intestí-cervell poden influir en el funcionament del nostre cervell. En els últims anys hem observat que condicions com depressió, autisme o Alzheimer estan associades amb alteracions en la composició de la microbiota intestinal, i també que les relacions socials promouen l'intercanvi d'aquests microorganismes. Podem modificar la microbiota per millorar la nostra salut?

Estudis sobre medicaments que van més enllà d’una única empresa farmacèutica

Dilluns, 11 de novembre, a les 18.30 h, a la B. El Clot - Josep Benet. A càrrec de Ferran Sanz, investigador responsable del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica Integradora del MELIS-UPF.

Vivim en un moment d'expansió de l'ús de la intel•ligència artificial. Un element clau per obtenir bons resultats amb aquestes tecnologies és disposar d'una gran quantitat de dades adequades i de bona qualitat. La indústria farmacèutica i les institucions sanitàries generen una gran quantitat de dades que poden ser reutilitzades en els projectes de desenvolupament de nous medicaments i per generar nou coneixement sobre els efectes dels medicaments quan s'utilitzen per part dels malalts. Integrar dades de diverses organitzacions és una manera d'estendre el nombre de dades disponibles, però cal gestionar adequadament aspectes com la protecció de les dades personals o de la propietat intel•lectual.

Resolt el trencaclosques de p53: com funciona el gen més famós contra el càncer?

Dilluns, 18 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Camp de l’Arpa - Caterina Albert. A càrrec d’Ana Janic, investigadora responsable del Grup de Recerca en Biologia del Càncer del MELIS-UPF.

El càncer afecta una de cada tres persones en algun moment de la seva vida. Més de la meitat dels càncers es produeixen perquè la proteïna p53 no funciona correctament. Aquesta proteïna és crucial per prevenir el càncer, però, fins ara, no se sabia com actuava. En els darrers anys, s'ha descobert que un grup de gens de reparació de l'ADN són clau per al bon funcionament de la p53, cosa que desafia la idea que la proteïna p53 impedeix el càncer ordenant la mort de cèl•lules, i demostra que el secret està en la reparació de l'ADN. Una troballa que ajudarà a desenvolupar tractaments anticancerígens més segurs i eficaços.

Els virus: àngels o dimonis?

Dilluns, 25 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Juana Díez, investigadora responsable de la Unitat de Virologia del MELIS-UPF.

Els virus són partícules que comporten una dualitat. D'una banda, representen una amenaça constant amb la seva capacitat de generar noves pandèmies per a les quals no estem preparats. Però també existeix una altra vessant desconeguda: són essencials per a la vida a la Terra i poden oferir solucions revolucionàries contra el càncer i la resistència a antibiòtics. En aquesta xerrada explorarem aquestes dues facetes fascinants i comprendrem el veritable paper dels virus al nostre món.

Llegint i escrivint ADN: com la biologia sintètica pot transformar la salut humana i del planeta?

Dilluns, 2 de desembre, a les 18.30 h, a la B. Camp de l'Arpa - Caterina Albert. A càrrec de Marc Güell, investigador responsable del Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional del MELIS-UPF.

La biologia sintètica està experimentant un creixement exponencial gràcies als avenços en la lectura i l'escriptura de l'ADN. Fites com les teràpies gèniques basades en CRISPR i la reprogramació del sistema immunitari per combatre el càncer ja són una realitat. A més, podem modificar el genoma del porc per generar òrgans compatibles per a trasplantaments en humans. Tot i això, encara queda molt per aprendre de la naturalesa, que ens inspira amb organismes que resisteixen el càncer i la radiació. La intel•ligència artificial també està revolucionant aquest camp, i permet la creació de parts sintètiques que mai no han existit. Aquestes innovacions prometen no només noves teràpies sinó també processos de fabricació més respectuosos amb el planeta.

Què ens ensenyen els genomes de primats sobre conservació i malalties humanes?

Dilluns, 16 de desembre, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia - Rosa M. Arquimbau. A càrrec de Tomàs Marquès Bonet, investigador responsable del Grup de Genòmica Comparativa del MELIS-UPF i l’Institut de Biologia Evolutiva.

Els estudis genòmics contribueixen a la conservació dels primats i a la comprensió de la nostra pròpia història evolutiva. Repassant conceptes generals d’evolució i biodiversitat, es presentaran noves tècniques de recerca i els seus beneficis per a projectes de conservació global, així com els últims avenços recents en genòmica i la seva rellevància per a la salut humana.

Segueix i comenta aquest cicle amb #VisionsCiència
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).