Cos, ànima i moral

Ànima, matèria i moral

Dijous 9 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Gabriel García Márquez. Diàleg entre Ricard Solé i Francis García.

Plató va situar l’ànima com la seu del nostre comportament i, a més, com allò que havia de determinar el nostre lloc a la societat. Segles després, el determinisme genètic ha fet una cosa similar. Però, què més hi ha entre Plató i aquesta mirada reduccionista?

Ser o no ser. El suïcidi des d'un punt de vista filosòfic

Dilluns 13 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A càrrec d’Oriol Ponsatí-Murlà, doctor en filosofia per la Universitat de Girona i professor lector d'història de la filosofia antiga i medieval i història de la ciència i la cultura.

Cada dia moren per suïcidi 2.200 persones arreu del món. Només a Catalunya, la xifra s'eleva a més de 600 persones anualment. No hi ha cap altra causa de mort no natural que tingui un impacte tan elevat, un impacte que afecta de manera severa i irreversible, també, un entorn ampli de família i amistats. Al llarg dels últims anys, la sensibilitat social arran del problema del suïcidi s'ha fet cada vegada més evident, però continuem afrontant-lo de manera gairebé exclusiva com un problema de salut mental. Què hi té a dir, la filosofia, davant d'una realitat que no és nova, sinó que s'ha fet present en tots i cadascun dels moments de la història? Quina resposta pot donar, la filosofia, a un problema que, com deia Albert Camus, és el principal problema filosòfic?

En qui (o en què) ens estem convertint? Reflexionant al voltant de Rosi Braidotti i Donna Haraway

Dijous 16 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró. A càrrec de Belén González-Barros, professora de la UNED i d'educació secundària.

Rosi Braidotti i Donna Haraway exploren el feminisme des de perspectives posthumanistes i materialistes. Braidotti desafia les dicotomies tradicionals de naturalesa/cultura i proposa entendre el subjecte en termes de fluïdesa i connexions amb allò no-humà. Haraway, amb el seu concepte de cíborg, ja va criticar en els anys vuitanta les dualitats essencials i planteja un feminisme que fusioni la tecnologia i les xarxes híbrides, diluint els límits entre el que és humà, el que és animal i la màquina. Repensant les dues autores, analitzarem en què i en qui s'està convertint el cos i l'ànima de les dones.

Què fa un heroi? Del cos a l’ànima i del símbol a l’acte

Dilluns 20 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. A càrrec d’Emma Grau, llicenciada en filosofia i filologia clàssica a la UB.

Les històries d’herois d’avui dia tracten sobre forces i bondats extraordinàries. Però entre les capacitats del cos i la puresa de l’ànima, què és més definitori de l’heroisme? Partint dels herois homèrics i la religiositat antiga, parlarem de com ha canviat la noció d’heroi juntament amb les de cos, ànima, bé i mal al llarg de la història de les idees, i ens preguntarem què defineix els herois que veiem als mitjans de comunicació, les sèries, els videojocs o altres pantalles contemporànies.

Risc existencial, superintel•ligència i ètica: repensar Nick Bostrom 

Dimecres 22 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Joan Miró. A càrrec de Joan Morro, professor de filosofia a la UNED, doctor en humanitats.

Nick Bostrom és un reconegut acadèmic que planteja que l'ésser humà tal com l'hem conegut fins ara, aviat deixarà d'existir. La raó, diu, la trobem en el curs actual de les noves tecnologies; particularment, en les aplicacions obertes de la intel•ligència artificial. El que proposem en aquesta sessió és exposar els seus arguments i fer-ne una valoració filosòfica.

Crònica d'una societat intoxicada: consideracions sobre el cos hipermedicat

Dilluns 27 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. Francis Collado dialoga amb Joan-Ramon Laporte, metge i catedràtic emèrit de farmacologia, autor de Crònica d’una societat intoxicada.  

Des de la biopolítica, la relació entre medicació i biopoder és una constant tant positiva com negativa. Una ullada a la filosofia sobre el cos i l’ètica ha d’incorporar l’ús acceptat de manera acrítica sobre els medicaments. En aquest sentit, és fonamental la conversa que Francis García Collado tindrà amb Joan-Ramon Laporte sobre com copsem l’ús dels medicaments i sobre els aspectes lligats tant a l’ús abusiu dels medicaments com al paper que té la indústria farmacèutica en el control de la sanitat pública.

Cultivar la humanitat: ètica i política en Martha Nussbaum

Dimarts 28 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz. A càrrec de Carla Carreras, doctora en filosofia per la Universitat de Girona i professora.

Nussbaum afirma que el tema comú de la seva obra és la vulnerabilitat humana. Hi ha formes “bones” de vulnerabilitat? Quines cal promoure i quines hauríem de tractar d’eliminar? Per Nussbaum, la reflexió sobre aquestes qüestions enllaça de manera natural i necessària amb la filosofia política.

Els grinyols de la màquina: el debat sobre la consciència animal

Dijous 30 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot. Diàleg entre Max Tassi i Alba Padrós

Farem un recorregut per la història del debat sobre la consciència animal i altres qüestions que hi estan vinculades: des dels animals màquina de Descartes fins a les consideracions contemporànies sobre la seva consciència i benestar, passant per les crítiques a l’antropomorfisme que van marcar el segle XX. Com s'ha entès la cognició animal? Quin paper hi té el llenguatge? Com podem avaluar la seva capacitat de patir, i potser també de gaudir?

Pierre Hadot: La filosofia com a exercici espiritual

Dimarts 4 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau. A càrrec de Luís Roca, catedràtic de filosofia jubilat, autor d'Ejercicios espirituales para materialistas. El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault (2017). 

Pierre Hadot (1922-2010) va ser un filòsof francès que va defensar la idea que la filosofia es va constituir com una forma de viure, és a dir, com una pràctica transformadora de la manera de percebre, pensar i fer el món.

Phobiopolítica: ètica, democràcia i control mediàtic en l’opinió pública

Dimecres 5 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Francis García Collado, autor del llibre. Professor d’Ètica i de Psicologia a la UdG, ESRP-UB, UVic-UCC i i a la UIC. Presenta: Oriol Rosell, crític de literatura i assaig.

A les societats occidentals predominen tres idees sobre la nostra forma de govern: vivim en un règim democràtic, les eleccions de representants a través de partits polítics són la seva “festa” i l'Estat garanteix aquesta suposada millor convivència política. Però, i si res d'això fos cert? I si els nostres sistemes representatius fossin un simple oxímoron? Sabem realment sota quina estructura vivim? 
Conferència i presentació del llibre Phobiopolítica. Democracia, psicologia y ética en la era neoliberal, Madrid: Catarata, 2024.

Crisi ecològica: ens pot ajudar l'estètica a reconnectar amb la natura? 

Dijous 6 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Montserrat Abelló. A càrrec de Marta Tafalla, doctora en filosofia, professora a la UB.

La crisi ecològica es pot entendre com una guerra contra la biosfera, però és una guerra autodestructiva, perquè la nostra civilització depèn dels altres éssers vius i dels ecosistemes per continuar existint. Resoldre la crisi ecològica implica reconciliar-nos amb les altres espècies, i des de l'ètica s'han proposat moltes idees al respecte d'això. Però, l'apreciació de la bellesa natural també podria ajudar-nos en aquesta reconciliació? Explorarem les intuïcions de T. W. Adorno i les propostes de Ronald Hepburn, Allen Carlson i Yuriko Saito. 

Jean-Marie Guyau: és possible pensar una ètica sense obligació ni sanció?

Dijous 13 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec de Jordi Riba, professor de filosofia a la UAB i investigador a la Universitat París 8.

Jean-Marie Guyau proposa, des de la lectura dels clàssics del pensament ètic Epicur, Aristòtil, Kant i Stuart Mill, una lectura diferent de l’ètica fonamentant-la en la vida. D'aquesta manera de pensar-la, se'n faran ressò autors posteriors, com Bergson, Nietzsche o Kropotkin.

L'Abraham de Søren Kierkegaard o com defensar allò que és absurd

Dimarts 18 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. A càrrec de Begonya Saez Tajafuerce, doctora en filosofia amb la tesi Søren Kierkegaard: La seducció ètica (1997).

L'experiència de l'absurd és avui, en molts àmbits de la vida, una experiència quotidiana. Sovint ens hi referim per descriure situacions que no ens fan sentit, que ens pertorben, que ens treuen de polleguera. L'absurd no resulta només incomprensible, sinó que ens du al límit d'allò que podem i volem suportar. D'aquí que sembli impossible defensar-lo ni en termes ètics ni en termes morals. Tanmateix, l'absurd esdevé la xifra d'una dimensió tant de l'existència com de la subjectivitat que determina la relació amb l'altri i sense la consideració de la qual l'amor es veu reduït a mer càlcul.

El cos com a presó de l'ànima urbana

Dijous 20 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Marino Pérez Álvarez, psicòleg, acadèmic i assagista.

Mentre que antigament el cos era la presó de l’ànima, als nostres dies és l’ànima qui s’erigeix com la presó del cos. Més enllà de la biopolítica exercida pel poder, els mateixos individus sotmeten lliurement els seus cossos a cirurgies estètiques, dietes, gimnàs, ""selfies"" i tatuatges. L’ànima de la ciutat (la imatge, la presentació davant els altres, la marca com cadascú es ven) passa a ser la presó voluntària del cos. El cos esdevé el camp de batalla de malestars i patiments (autolesions, disfòria de gènere, trastorns de l’alimentació) que no tenen l'origen en el cos, sinó a la ciutat, a la societat i a l’esperit dels temps.

De Zhuangzi a Nishida: sobre la unitat cos-ment i l’acció sense agent

Dijous 27 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Nou Barris – Aurora Díaz Plaja. A càrrec de Raquel Bouso, doctora en humanitats i professora de pensament i religions d’Àsia a la UPF.

Diverses tradicions asiàtiques han considerat les implicacions ètiques de formes d’acció sense agent. En diàleg amb noves aproximacions al problema cos i ment de la fenomenologia i les ciències cognitives, explorarem algunes formes de consciència que suggereixen el desinterès com una de les possibilitats més elevades de l’ésser humà en relació amb el món.

El jo més enllà de la pell: la individualitat des de la filosofia de la biologia

Dijous 6 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. A càrrec d’Alba Padrós, doctoranda en filosofia de la ciència per la Universitat d'Oviedo.

La filosofia de la biologia ens convida a redefinir els marges del jo: ens endinsarem en diverses visions extenses de l'organisme, integrant-hi relacions simbiòtiques, la influència dels mateixos organismes sobre els seus entorns i la possibilitat d'entendre la cognició sense limitar-la als límits del cervell.

Segueix i comenta aquest cicle amb #CicleFilosofia
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).