Escola de pensament
Allò que s'escapa
Del 4 de novembre de 2025 al 9 de juny de 2026
Espai de diàleg, crítica i debat, dinamitzat per Marina Garcés i Albert Lladó, en què les eines de la lectura i el pensament ens serveixen per posar sobre la taula els grans conflictes del present.
Aquesta nova edició, tot recordant que es compleixen 100 anys del naixement de Gilles Deleuze, ens convida a pensar sobre “allò que escapa” i les seves “línies de fuga”.
Una línia de fuga és una proposta d’experimentació més enllà dels codis i patrons de pensament. Amb el seu moviment, desbarata les previsions i les narratives que són causades per les múltiples formes del poder. “Sigues capaç d’estimar sense record, sense interpretació, sense aturar-te a recapitular. Que tan sols hi hagi fluxos, fluxos que unes vegades s’esgoten, es congelen o es desborden, i altres vegades es conjuguen o se separen”, ens diu Deleuze.
La fuga, allò que escapa, és tot menys escapisme. En comptes d’evasió de la realitat, és un compromís amb una vida feta de moltes diferències, en què se’ns invita a crear noves regles de joc.
Com podem inventar un diccionari compartit, fet d’intuïcions i experiències, que no renunciï al nostre món, i que el vinculi, íntimament, amb la vida? Com dir no sense que això sigui renunciar a res ni a ningú? Quin sentit té, per a cadascú de nosaltres, paraules com desertar, radical, salvatge, nòmada o excèntric?
Programació amb reserva prèvia: 15 dies abans de cada sessió s’obrirà la reserva d’entrada.
Escolta: Ramón Andrés
Dimarts, 4 de novembre de 2025, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. Cal inscripció prèvia (a partir de dimarts 21 d'octubre, a les 10 h).
Què escapa a la nostra capacitat d’escolta? És l’oïda un sentit clau, però poc valorat del pensament? Aprendre a pensar és aprendre a escoltar? Què passaria si aprenguéssim a escoltar allò que escapa el que som capaços de pensar?
Nascut a Pamplona el 1955, Ramón Andrés és assagista, poeta i estudiós de la música, autor de nombrosos estudis musicals i literaris. Guardonat amb nombrosos premis, com el Premio Nacional de Ensayo 2021, pel seu llibre Filosofía y consuelo de la música (Acantilado) o el Premio de la Crítica 2020 pel llibre de poesia Los árboles que nos quedan (Hiperión), entre d’altres, és autor d’una obra molt extensa. Entre els volums més recents, Despacio el mundo (Acantilado, 2024) o l’antologia poètica Oír las grietas (Hiperión, 2024).
Sentit: Jordi Oriol
Dimarts 2 de desembre de 2025, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Cal inscripció prèvia (a partir de dimarts 18 de novembre, a les 10 h).
I si les paraules no sempre diguessin el que sembla que diuen? I si entre la fonètica i la semàntica s’escapés alguna cosa del sentit que podem arribar a captar? Hi ha un ritme del cos i de la paraula que són necessaris per entendre el sentit del que passa i poder-ne participar?
Nascut a Barcelona l’any 1979, és actor, músic i dramaturg. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha rebut una àmplia formació tant en l’àmbit musical com teatral. A banda de la seva extensa obra teatral, ha fet de dramaturg de peces de dansa (amb Lali Ayguadé), de circ (amb Circ Cric) o de música (amb la Cobla Sant Jordi, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, o amb grups com Seward). També ha portat la poesia a escena amb Carles Santos, Enric Casasses, Josep Pedrals o Martí Sales. Ha estat membre fundador de les associacions Heliogàbal (1999), AreaTangent (2003) i Indi Gest (2007), el col•lectiu artístic amb el qual crea actualment els seus projectes.
Desertar: Mathias Énard
Dimarts 13 de gener de 2025, a les 18.30 h, a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
On són els límits d’un món? Qui dibuixa les fronteres i qui les pot traspassar? Si no hi ha un enfora de la civilització, on comença la barbàrie? És possible escapar-ne o cal endinsar-s’hi per subvertir-ne les lògiques? Què hi tenen a veure les llengües que ens obren i ens tanquen l’accés a l’altre?
Escriptor i traductor francès, nascut a Niort el 1972. Després dels estudis d'àrab i de persa a l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO) de París i de llargues estades a l'Orient Mitjà, Mathias Énard s'instal•la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Premi Goncourt l’any 2015 per la seva obra Boussole (Brúixola, Empúries, 2016) i Premi Albert Camus 2022, entre d’altres guardons, és autor d’una obra reconeguda internacionalment. Entre els seus llibres més recents, Remontando el Orinoco (Random House Espanya 2025), Desertar (Empúries, 2024) o El banquet anual de la Confraria d’enterramorts (Empúries, 2020).
Consciència: Miquel Bassols
Dimarts 3 de febrer de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra
Si la consciència és només una part del que podem saber del nostre jo, fins on arriba tot allò que (se) li escapa? Podem fer una experiència humil i radical del que som que ens obri la porta a explorar el que no som? Quines eines tenim per seguir aquestes línies de fuga i com ho podem fer sense embogir?
Nascut a Barcelona el 1958, és psicoanalista, membre de l’Escuela Lacaniana de Psicoanálisis del Campo Freudiano i de l'École de la cause freudienne. Doctor pel Departament de Psicoanàlisi de la Universitat de París 8, ha estat president de l’Association Mondiale de Psychanalyse. És autor de diversos llibres, d’entre els quals destaquen La interpretación como malentendido (2001), Llull con Lacan. El amor, la palabra y la letra en la psicosis (2010), Lecturas de la página en blanco. La letra y el objeto (2011). Entre els més recents, Autoridad y autoritarismo (RBA, 2022) i Boscúria (Símbol, 2021). També publica textos i lectures de psicoanàlisi i literatura al blog Desescrits.
Fantasmes: Mar García Puig
Dimarts 3 de març de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot
Què ens atrau de les històries de por que ens han explicat des de petits? Com funciona el vincle entre terror i imaginació? De quina manera es configura la idea de comunitat quan el que és sinistre passa dins de casa i no en un lloc estrany i inaccessible?
Llicenciada en Filologia Anglesa i màster en Lingüística, és autora del llibre La història dels vertebrats (La Magrana, 2023), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Nollegiu i el Premi Vanity Fair a l’autora revelació. Publicat també en castellà (Random House, 2023). Editora i traductora de professió, ha col•laborat en mitjans com El País, La Vanguardia, El Periódico, El Diario o Público, i té una secció al programa de Catalunya Ràdio Les dones i els dies. La seva darrera obra és Això tan tenebrós (La Magrana, 2025) / Esta cosa de tinieblas (Debate, 2025).
Cossos: Gabriela Wiener
Dimarts 7 d’abril de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda
L’amor pot esquivar la lògica del consum en un temps en què el capitalisme ho engoleix tot? Com es pot narrar “allò que s’escapa” del relat hegemònic i dels llocs comuns? De quina manera convoquem espais on la sexualitat no sigui segrestada, de nou, pel dogma o l’autoritarisme?
Nascuda a Lima, el 1975, és autora, entre altres llibres, de Sexografías, Llamada perdida, Atusparia i Huaco retrato (tots ells publicats a Penguin Random House). Els seus textos han aparegut en diverses antologies i han estat traduïts a l’anglès, portuguès, polonès, alemany, francès i italià. Va guanyar el Premi Nacional de Periodisme del seu país per un reportatge de recerca sobre un cas de violència de gènere. És creadora de diverses performances literàries que ha posat en escena al costat de la seva família i de l’obra de teatre Qué locura enamorarme yo de ti.
Codis: Ingrid Guardiola
Dimarts 5 de maig de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz
En quin moment el cant a la llibertat s’ha convertit en servitud voluntària? Quines són les escletxes des d’on transformar el temps algorítmic en temps biològic? Com inventar “línies de fuga” davant un món on la burocràcia és la manera d’estar connectats entre persones i institucions?
Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural, ha estat directora del Bòlit-Centre d'Art Contemporani de Girona. L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). Ha publicat els assaigs L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or) i el llibre, escrit amb Marta Segarra, Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat. Recentment ha publicat La servitud dels protocols (tots ells publicats a Arcàdia).
Tradició: Glòria Ribera
Dimarts 9 de juny de 2026, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesc Candel
De quina forma es relacionen herència i innovació? Com portem a escena el passat cultural com alguna cosa viva, i no com una rèmora que no ens deixa avançar? Què ens ofereix el passat que sempre és imprevisible i incontrolable pel poder?
Graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i formada en cant líric, violoncel, clown i escriptura creativa. Combina el treball artístic amb la jove companyia teatral José y sus Hermanas i la seva particular investigació escènica, a partir de la recuperació, la reivindicació i la innovació del llegat de les cupletistes i les varietats. Ha estrenat dos espectacles de cuplets: Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi Gloria i Parné. El 2024 estrena Glòria a la Patrona Princesa de Barcelona, primera part del seu últim projecte, Bomba va, estrenat el 2025.
Segueix i comenta aquest cicle amb #EscolaDePensament
