Escola de pensament. Pensar a les palpentes

Llums. Gala Hernández.

Dimarts, 5 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Gabriel García Márquez. Les inscripcions començaran dimarts 22 d'octubre, a les 16 h.
Es poden crear imatges a partir del que no veiem? Quines comunitats creixen a l’ombra de les noves tecnologies? I el cine com pot aportar una mirada crítica que ens ajudi a pensar?
Cineasta i investigadora, la seva obra té com a característica perseguir una comprensió de com vivim més enllà del que normalment veiem. Nascuda a Múrcia l’any 1993, viu entre Berlín i París. L’any 2024 va ser la primera autora espanyola a ser guardonada a un premi Cèsar de l’Acadèmia Francesa de Cinema per la seva obra La mecánica de los fluidos, que és part d’una trilogia sobre la qual està investigant.

Por: Patricia Simón

Dimarts, 3 de desembre, a les 18.30 h, a la B. Vilapicina i la Torre Llobeta - Carmen Laforet. Les inscripcions començaran dimarts 19 de novembre, a les 10 h.
Com combatre les falses percepcions, i les mentides, més enllà de les xifres? De quina manera podem ajudar a posar el focus en un problema sense caure en la retòrica de l’impacte? Aprendre a escoltar és, avui, una forma de resistència?
Periodista, escriptora i professora, està especialitzada en relacions internacionals i enfocada en els drets humans i la perspectiva de gènere. Ha documentat les protestes a l’Iraq i Cuba per a la revista La Marea, l’incendi del camp de refugiats de Lesbos, les eleccions presidencials dels Estats Units i de Colòmbia, l'auge del gihadisme a Moçambic, la desforestació il•legal a Sierra Leone i la guerra a Ucraïna, entre altres esdeveniments. La seva trajectòria va ser reconeguda el 2013 amb el Premi de l’Associació Espanyola de Dones dels Mitjans de Comunicació. És autora de Miedo (Debate, 2022) i Lo que la guerra transforma (Flash, 2022).

Ombres: Alberto Conejero i Xavier Bobés

Dimarts, 14 de gener, a les 18.30 h,  a la B. Zona Nord – Mària Sánchez 
Com ens podem apropar a un món que està construït per mantenir la distància? Quin paper tenen els objectes i les mans a l’hora de descobrir una realitat que se’ns escapa? Hi ha espai per a una paraula que no sigui una forma de desconsol?
Alberto Conejero és dramaturg i poeta. Nascut a Vilches el 1978, viu entre Girona i Madrid, on en els darrers anys ha estat el director del Festival de Otoño. Les seves obres de teatre més recents són El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai (2022) y En mitad de tanto fuego (2023). Entre moltes altres distincions, va ser premi Nacional de Literatura Dramàtica l’any 2019.
Xavier Bobés és creador escènic i investigador. Es defineix com a autodidacta i apassionat per la poètica dels objectes, cosa que l’ha dut a ser un dels referents  principals del teatre d’objectes i a fundar, el 2015, el col•lectiu de detectius d’objectes El Solar. Entre molts altres projectes, va crear, junt amb Alberto Conejero, la peça El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai , sobre el mestre Antoni Benaiges.

Fantasia: Laura Hernández

Dimarts, 4 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Bonnemaison - La Cuina
De quina manera podem mirar un món ple de reclams burocràtics, i zones grises, com si fos un lloc privilegiat per a la fantasia? Entre la foscor i la incertesa, la imaginació és un punt de fuga o una reivindicació d’altres realitats possibles? La millor manera de deixar de tenir por als monstres és narrant la seva pròpia història?
Escriptora i periodista. És autora, entre altres llibres, de Bienvenidos a Welcome (Elipsis, 2008), Wendolin Kramer (Seix Barral, 2011), La Chica Zombie (Seix Barral, 2013), El Show de Grossman (Aristas Martínez, 2013), Connerland (Literatura Random House, 2017) i La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House, 2021), títol amb el qual va ser reconeguda amb el premi El Ojo Crítico de Narrativa. Recentment ha publicat Hay un monstruo en el lago, el mundo como lugar fantástico.

Malenconia: Clara Ramas

Dimarts, 4 de març, a les 18.30 h, a la B. Montserrat Abelló.
Què s’amaga dins aquesta promesa del retorn a un passat millor? La nostàlgia és una trampa, una excusa, un bàlsam davant un futur incert, o una mirada reaccionària? Té sentit voler “recuperar el temps perdut” en un món d’acceleració constant i obsolescència programada?
Professora de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, investiga el problema de la modernitat i el final des de l’obra de Marx, Hegel i Schmitt.  És autora de l’assaig El tiempo perdido. Contra la edad dorada, una crítica del fantasma de la melancolia en política y filosofía (Arpa, 2024).  També ha publicat, entre altres títols, la monografia Fetiche y mistificación capitalistas. La crítica de la economía política de Marx (Brill, 2024). Ha estat diputada a l’Assemblea de Madrid.

Bogeria: José Valenzuela

Dimarts 1 d’abril, a les 18.30 h, a la B. Sarrià – J. V. Foix
Com podem parlar, avui, de la bogeria sense crear-ne un estigma? De quina manera interacciona la pròpia biologia amb l’entorn en el qual ens formem com a persones? Podem fer un “elogi de la diferència” sense caure en la romantització de la malaltia?
Enginyer i doctor en Humanitats. És expert en neurociència, literatura i realitat virtual. Treballa al Brainlab de la Universitat de Barcelona i escriu a Jot Down Magazine. La seva primera tesi doctoral es titula Hacia tierras lejanas. Emoción y cognición en la lectura de ficciones literarias. Un análisis de la narrativa de J. M. Coetzee. És autor del llibre Todos nacemos locos. 50 títulos esenciales sobre el trastorno mental (Editorial UOC, 2019). Recentment, ha publicat el còmic Locura. Un elogio de la diferencia (Norma Editorial, 2023), juntament amb el dibuixant Alfredo Borés.

Secrets: Anna Pacheco

Dimarts, 6 de maig, a les 18.30 h, a la B. Bon Pastor –Josefina Castellví 
Quins secrets fan funcionar la societat que veiem normal? Com es pot investigar a l’ombra de l’actualitat mediàtica? I quines aliances són necessàries per fer-ho?
Periodista i escriptora, ha dedicat la seva activitat a investigar temàtiques socials des d’un punt de vista de classe i feminista. Nascuda a Barcelona el 1991, és coneguda per les seves col•laboracions a diferents mitjans i pel seu pòdcast, junt amb Andrea Gumes, Ciberlocutorio. Entre les seves obres, cal destacar la seva novel•la Listas, guapas y limpias (2019) i l’assaig Estuve aquí y me acordé de nosotros (2024), on s’infiltra com a treballadora en la indústria turística per desvelar-ne els secrets.

Passió: Blanca Llum Vidal i Joana Gomila

Dimarts, 3 de juny, a les 18.30 h, a la  B. Gabriel García Márquez
La passió és un deixar-se anar, o una forma de compromís diferent i indomesticable? Quins són els camins que transformen un perill en una nova possibilitat de relacionar-se amb els altres? Quins són els escenaris de vida per sentir i pensar “a les palpentes”?
Blanca Llum Vidal és poeta, filòloga i treballadora social. Ha publicat els poemaris La cabra que hi havia (2009), Nosaltres i tu (2011), Punyetera flor (2014), Aquest amor que no és u (2018) i Amor a la brega (2018). També les proses poètiques Homes i ocells (2012); la crònica Maripasoula: crònica d’un viatge a la Guaiana francesa (2015) i l’àlbum per a infants Visca! (2012), il•lustrat pel pintor Rafel Joan. Entre els seus llibres recents, destaquen La princesa sou vós (Club Editor, 2022) i No cometràs adulteri (Fragmenta Editorial, 2024).
Joana Gomila és música, cantant, compositora i codirectora del centre de creació Suralita. En els seus projectes discogràfics (Folk Souvenir, Paradís i Així Deçà), el material sensible de la tradició n’ha estat el motor inspirador, juntament amb la improvisació, l’experimentació i el pensament com a actitud vital i musical. Ha rebut els premis Altaveu (2020), Ciutat de Palma (2017 i 2020), Enderrock de la crítica (2020) i Bartomeu Rosselló Pòrcel de l’OCB (2018).

Segueix i comenta aquest cicle amb #EscolaDePensament