El 2024 set biblioteques de Barcelona han actualitzat el seu nom i inclouen el nom de set dones rellevants del món del llibre i la cultura o de l’entorn veïnal i associatiu. Elles són la poeta i novel·lista Ana María Moix (1947 – 2014), l’escriptora i periodista Rosa M. Arquimbau (1909 – 1992), l’escriptora Carmen Laforet (1921 – 2004), l’escriptora i bibliotecària Aurora Díaz Plaja (1913 – 2003), l’activista social M. Àngels Rivas (1935 – 1994), la periodista Mària Sánchez (1963 – 2023) i l’oceanògrafa i biòloga Josefina Castellví (1935).

Qui eren aquestes dones?

Ana María Moix Meseguer
(Barcelona, 12 d’abril de 1947 — Barcelona, 28 de febrer de 2014)
Editora, escriptora i poeta. Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada Gauche Divine a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, va conrear diversos gèneres, com la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició.
La seva poesia, en la línia avantguardista europea, va destacar per la utilització del collage: Baladas para el dulce Jim (1969), No Time for flowers (1971). El 1970 va ser l’única veu de dona representada a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles.
Els llibres de relats i les novel·les reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica: Julia (1969), Walter, por qué te fuiste? (1973), Las virtudes peligrosas (1985, premi Ciutat de Barcelona), Vals negro (1995, premi Ciutat de Barcelona).
L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Rosa Maria Arquimbau Cardil
(Barcelona, 27 de març de 1909 — Barcelona, 28 de febrer de 1992)
Narradora, comediògrafa i periodista catalana. D’origen humil, va començar a escriure de molt jove, el 1924 va publicar els primers escrits a la revista Joventut Catalana, firmant com Rosa de Sant Jordi. A partir del 1926 va començar a escriure al setmanari Dona Catalana, on van aparèixer els seus primers textos en prosa, així com alguns poemes. Amb una visió feminista i avançada per l‘època entorn de l’art, l’amor i l’amistat.
Va entrar al món de la narració de la mà de Tres contes breus (1928). Va compaginar la seva feina d’escriptora, periodista i treballadora a l’Ajuntament de Barcelona. Al Teatre Romea es van representar diverses obres seves: Amunt i crits (1936), Les dones sàvies (1936) i Maria la Roja (1938).
En finalitzar la guerra civil (1939) va exiliar-se a París amb el seu marit (el polític Joaquim Girós). El 1945 en tornar de l’exili no va poder recuperar la seva feina estable i va continuar escrivint, va publicar diverses novel·les i escrits, destacant la narració Quaranta anys perduts (1971). Va passar els darrers anys de la seva vida en una residència de Barcelona, on va morir el 28 de febrer de 1992 deixant algunes obres inèdites.

Carmen Laforet Díaz
(Barcelona, 6 de setembre de 1921 – Majadahonda, 28 de febrer de 2004)
Novel·lista nascuda a Barcelona. Als dos anys va anar a viure a les illes Canàries, el 1939 va tornar a Barcelona, on va estudiar filosofia i dret fins el 1941, quan va traslladar-se a Madrid, ciutat on va residir la resta de la seva vida.
Va guanyar reconeixement internacional amb la seva primera novel·la, Nada (1944), que va ser aclamada com una obra mestra de la literatura espanyola del segle XX. Nada va guanyar el Premi Nadal i va captivar als lectors amb la seva narrativa evocadora, retratant la vida quotidiana en la Barcelona de postguerra amb una mirada crítica i profundament humana. Una novel·la que s’ha convertit en un clàssic de la literatura castellana del segle XX.
Laforet va escriure altres obres com: La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (1955) o el llibre de relats La niña y otros relatos (1970).

Aurora Díaz Plaja Contestí
(Barcelona, 7 d’agost de 1913 — Barcelona, 8 de desembre de 2003)
Bibliotecària i escriptora. Durant la seva vida, Díaz Plaja va destacar per la seva incansable dedicació a fomentar el plaer de llegir entre els joves i els infants. Un dels seus primers projectes va ser la col·laboració en l’organització del Bibliobús durant la Guerra Civil, que portava llibres a les zones de conflicte per animar la lectura en temps difícils.
Després de la guerra, va continuar amb la seva tasca de promoció lectora, impulsant la Biblioteca del Port durant la dècada de 1940. Més endavant promouria la creació de biblioteques infantils a diversos parcs de Barcelona, com les biblioteques: Lola Anglada i Josep Folch i Torres. A més, va participar activament en el panorama literari català, col·laborant en publicacions com Serra d’Or i El Món. I també en la creació de textos teòrics sobre biblioteconomia. El 1982 organitzà la primera exposició del Llibre Infantil en Català a la Internationale Jugendbibliothek de Múnic.
Com a escriptora, Díaz Plaja va crear diverses obres destinades al públic infantil, reflectint els valors de la cultura catalana i la seva preocupació per l’educació dels més joves.
Pel seu compromís amb la literatura infantil, va rebre diversos reconeixements, com el premi de Crítica de literatura infantil del Ministeri de Cultura el 1984, la Creu de Sant Jordi el 1998 i la Medalla al mèrit artístic d’or el mateix any. La seva figura continua sent una referència cabdal per a les biblioteques i la lectura a Catalunya.

Maria Àngels Rivas Ureña
(Targist (Marroc), 1935 – Barcelona, 1994)
Activista veïnal, als anys seixanta va arribar a Barcelona amb els seus dos fills després de viure al Marroc, Tànger i Suïssa.
Veïna de Nou Barris. Va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya, on va treballar intensament per millorar la realitat social del seu districte, La construcció d’habitatges i d’un barri dignes per a la gent treballadora van ser els eixos principals de la seva acció comunitària. Gràcies a les protestes veïnals es va aconseguir que es modifiqués el planejament urbanístic de la ronda. El seu lideratge la va portar a ser presidenta de l’Associació de Veïns de la Guineueta i va implicar-se a fons en les reivindicacions del nou barri de Canyelles, edificat durant els anys setanta. El 1976 va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Va ser la primera presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Canyelles.
L’any 2004 el districte barceloní de les Corts va inaugurar la convocatòria del Premi per la Igualtat de les Corts: M. Àngels Rivas Ureña. L’Ajuntament de Barcelona li va dedicar un carrer el 2010.

Mària Sánchez Ledesma
(Barcelona, 8 d’abril de 1963 – Barcelona, 16 de març de 2023)
Mària Sánchez Ledesma va ser periodista als Serveis Informatius de RTVE Catalunya. Ha estat tot un referent periodístic i personal per als companys de professió i per a la resta de professionals que van treballar amb ella durant els seus 35 anys de carrera a RTVE Catalunya.
La seva trajectòria professional ha estat vinculada a la informació social i municipal de Barcelona durant més de 20 anys. La seva mirada comunicativa sempre va posar el focus en l’àmbit social, en els veïns, els turistes, la gent, en definitiva, en les persones.
L’any 1996, va capitanejar l’equip que va crear El Escarabajo Verde, un programa que es va avançar a la seva època, dedicat a l’ecologia, el medi ambient i els seus habitants.
Junt amb Manel Lucas va escriure el llibre La República que vam viure (2003).
Va destacar per la seva lluita per la defensa de la qualitat informativa i de servei públic de la professió, tot això, sense perdre l’empatia i la generositat vers els altres.

Josefina Castellví
(Barcelona, 1 de juliol de 1935)
Oceanògrafa i biòloga, va ser la primera espanyola a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida, juntament amb Marta Estrada. També va ser la primera dona a dirigir la Base Antàrtica Espanyola de l’illa Livingston entre el 1989 i el 1997. A prop d’on es va instal•lar la Base Antàrtica, on Castellví va participar el 1986, hi ha el pic Castellví, anomenat així en honor seu.
Després del seu pas per la Base Antàrtica Espanyola, va ser gestora del Programa nacional d’investigació a l’Antàrtida i responsable de la coordinació dels projectes científics internacionals que es van dur a terme en aquest territori.
El 1994 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i el 2003 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Va ser la primera científica que va rebre la Medalla August Pi i Sunyer de la Facultat de Medicina de la UB el 2015. Des del 2019, a l’Institut de les Ciències del Mar, on va ser directora entre els anys 1994 i 1995, hi ha una placa en reconeixement de la seva trajectòria científica.
Josefina Castellví, a més de participar en 36 campanyes oceanogràfiques, va ser delegada del CSIC a Catalunya l’any 1984 i directora de Coordinació de la Presidència del CSIC el 1986.

Totes elles donen nom a les següents biblioteques:
Biblioteca Fort Pienc – Ana María Moix
Biblioteca Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau
Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta – Carmen Laforet
Biblioteca Nou Barris – Aurora Díaz Plaja
Biblioteca Canyelles – M. Àngels Rivas
Biblioteca Zona Nord – Mària Sánchez
Biblioteca Bon Pastor – Josefina Castellví

Un total de catorze biblioteques de la xarxa tenen nom de dona. Les altres set són:
Biblioteca Francesca Bonnemaison
Biblioteca Sofia Barat
Biblioteca Montserrat Abelló
Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot
Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda
Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet
Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert