Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte

Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte

Activitats de gener a març al Bibliolab Ciència

..
22/12/2024 - 13:32 h
Dimarts, 14 de gener, a les 18:30 h.
TARDES DE CIÈNCIA. L’Antàrtida un paradís de gel on la vida mai s’atura
Per què hi anem a l’Antàrtida? Per què es un lloc diferent i bonic inabastable per molta gent? Els científics anem a l’Antàrtida perquè volem saber com funciona el Planeta a través d’un ambient “encara” relativament pristí, on la vida fa el seu camí tot i que és inhòspit pels humans. Proposo fer un viatge plegats mentre duem a terme la nostra recerca a bord del Vaixell oceanogràfic Hesperides, a través d’un paradís glaçat d’una gran bellesa i ple de vida.
A càrrec de Dolors Vaqué, farmacèutica i biòloga, investigadora científica de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Lloc: Bibliolab (2a planta). Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Dijous, 16 de gener, a les 18:30 h.
TARDES DE CIÈNCIA. Aconseguirem curar l’Alzheimer?
Aquest any la malaltia d’Alzheimer ha estat al punt de mira dels principals mitjans de comunicació, però, saps per què? Acompanya’ns en aquesta xerrada per conèixer com la recerca permet continuar avançant en el coneixement per prevenir, diagnosticar i, potencialment, curar aquesta malaltia. Veurem en què consisteix, que li passa al cervell quan apareixen els símptomes, en quin punt ens trobem pel que fa al tractament i alguns dels últims avenços científics que s’han fet als laboratoris de l’Institut de Recerca Sant Pau. A més, podràs veure i tocar models 3D de cervells reals de tres etapes diferents del cicle vital: la infància, l’edat adulta i la tercera edat. Seràs capaç d’esbrinar quin correspon a cada etapa i quin mostra signes de la malaltia? Activa les teves neurones i vine a descobrir-ho amb nosaltres!
A càrrec de Danna Perlaza i Laia Lidón, investigadores de la Unitat de Memòria Sant Pau.
Lloc: Bibliolab (2a planta). Cal inscripció prèvia. Activitat gratuïta.
Dilluns, 27 de gener, a les 18:30 h.
XIX CICLE DE FILOSOFIA. Crònica d’una societat intoxicada: consideracions sobre el cos hipermedicat
Des de la biopolítica, la relació entre medicació i biopoder és una constant tant positiva com negativa. Una ullada a la filosofia sobre el cos i l’ètica ha d’incorporar l’ús acceptat de manera acrítica sobre els medicaments. En aquest sentit, és fonamental la conversa que Francis García Collado tindrà amb Joan-Ramon Laporte sobre com copsem l’ús dels medicaments i sobre els aspectes lligats tant a l’ús abusiu dels medicaments com al paper que té la indústria farmacèutica en el control de la sanitat pública.
A càrrec de Joan-Ramon Laporte, metge i catedràtic emèrit de farmacologia, autor de Crònica d’una societat intoxicada. Cicle coordinat per Francis García Collado.
Lloc: Sala d’actes Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Dilluns, 3 de febrer, a les 18:30 h.
VISIONS DE LA CIÈNCIA.  L’àtom i els secrets quàntics. Espectacle: Un viatge atòmic
L’àtom és el centre de tot, totes les coses estan fetes d’àtoms. Des de temps passats, la seva història ens ha fascinat. Aquest espectacle, que combina ciència i música, explora la història dels àtoms i la vincula amb la història de la música. Tot això acompanyat d’imatges de microscopis potents ampliades que ens revelen tot un món invisible i sorprenent.
A càrrec de Josep Lluís Viladot (Lubrizol i associació Bach) i Jordi Díaz-Marcos (microscopista, professor i comunicador científic—IN2UB/CCiTUB, Universitat de Barcelona— i ACCC)
Lloc: Sala d’actes Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Hi col·labora: Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Institut de Química Teòrica i Computacional (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Dimarts, 11 de febrer, a les 18:30 h.
TARDES DE CIÈNCIA. Què comparteixen les activitats científiques i artístiques
Lluny de ser camps oposats, la ciència i l’art han conviscut històricament com a maneres complementàries d’entendre i transformar el món. A través d’exemples concrets, s’analitzen les sinergies entre els dos àmbits, com ara l’ús de tècniques científiques en l’art contemporani, les representacions artístiques de conceptes científics, o com els avenços tecnològics impulsen noves formes d’expressió artística. També es reflexiona sobre el paper de la creativitat en la ciència, sovint considerada exclusiva de l’art, però que és essencial en la resolució de problemes i en la formulació de teories científiques.
A càrrec de Jaume Bertranpetit, biòleg, antropòleg i catedràtic emèrit de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut d’Estudis Catalans
Lloc: Bibliolab (2a planta). Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Dijous, 20 de febrer, a les 18:30 h.
TARDES DE CIÈNCIA. L’apetit del cervell: la neurobiologia de la conducta alimentària
El cervell juga un paper molt important pel que fa a la relació que mantenim amb allò que mengem. Concretament, és qui s’encarrega de controlar l’apetit i la sensació de sacietat  a través de senyals que regulen la nostra conducta alimentària. Una conducta, però, també influenciada per factors emocionals, socials i psicològics que poden alterar la resposta natural del nostre cervell donant lloc a patologies com l’obesitat i l’anorèxia. Acompanya’ns en aquesta xerrada per conèixer com la recerca ens permet descobrir que li passa al cervell en aquestes situacions de desajust. Veurem com es regulen aquests circuits cerebrals i quins tractaments existeixen per contrarestar els desajustos, remarcant la importància de tractar aquestes conductes amb un enfocament integral que promogui una relació més saludable amb el menjar.
A càrrec de Romina Miranda-Olivos, investigadora postdoctoral del grup de recerca en endocrinologia, diabetis i nutrició de l’IR Sant Pau.
Lloc: Bibliolab (2a planta). Cal inscripció prèvia. Activitat gratuïta.
Dilluns, 24 de febrer, a les 18:30 h.
VISIONS DE LA CIÈNCIA. L’àtom i els secrets quàntics. La revolució quàntica
Va ser un trencament radical amb la intuïció física forjada durant milers d’anys d’observació de la natura. Tot i que, un segle després del seu descobriment, hi ha aspectes de la teoria quàntica que encara no entenem, les seves sorprenents prediccions des de l’escala de les partícules fonamentals fins a la cosmològica mai no han fallat. A més, han conduït a innombrables desenvolupaments tecnològics, com ara els làsers, la microelectrònica, la nanotecnologia, els discos durs d’alta densitat, la memòria flaix, les tècniques espectroscòpiques, la microscòpia d’efecte túnel, la criptografia quàntica i la computació quàntica.
A càrrec de Juan C. Paniagua, professor de Química (UB)
Lloc: Sala d’actes Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Hi col·labora: Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Institut de Química Teòrica i Computacional (UB) i Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Dimarts, 11 de març, a les 18:30 h.
TARDES DE CIÈNCIA. Models amb equacions matemàtiques
Moltes equacions matemàtiques representen situacions de la física, la química, la biologia, l’economia etc. I les representen d’una manera només aproximada, però útil. Aquest operació de convertir problemes de la vida real en equacions matemàtiques en diem “modelització”. Això no és nou d’ara, sempre ha sigut així, però si que és cert que actualment la modelització és mes útil que abans, per la gran facilitat de càlcul que donen els ordinadors actuals.
La modelització matemàtica, com a punt de connexió entre la matemàtica i altres ciències, ha fet que els matemàtics s’interessin cada cop mes a conèixer coses d’altres ciències, i també que els científics que no son matemàtics s’interessin a millorar les seves capacitats matemàtiques.
En aquesta xerrada descriurem aquest tipus de qüestions a través d’exemples i pensant en un públic general, no necessàriament amb formació matemàtica. També veurem com els nous models generen noves preguntes purament matemàtiques i estimulen que siguin analitzades des del punt de vista teòric.Moltes equacions matemàtiques representen situacions de la física, la química, la biologia, l’economia etc. I les representen d’una manera només aproximada, però útil. Aquest operació de convertir problemes de la vida real en equacions matemàtiques en diem “modelització”. Això no és nou d’ara, sempre ha sigut així, però si que és cert que actualment la modelització és mes útil que abans, per la gran facilitat de càlcul que donen els ordinadors actuals.
La modelització matemàtica, com a punt de connexió entre la matemàtica i altres ciències, ha fet que els matemàtics s’interessin cada cop mes a conèixer coses d’altres ciències, i també que els científics que no son matemàtics s’interessin a millorar les seves capacitats matemàtiques.
En aquesta xerrada descriurem aquest tipus de qüestions a través d’exemples i pensant en un públic general, no necessàriament amb formació matemàtica. També veurem com els nous models generen noves preguntes purament matemàtiques i estimulen que siguin analitzades des del punt de vista teòric.
A càrrec de Joan Solà-Morales, matemàtic, catedràtic a la UPC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans
Lloc: Bibliolab (2a planta). Cabuda limitada. Activitat gratuïta.
Totes les activitats són gratuïtes i amb cabuda limitada.