IMPASSE, Instal·lació artística de Júlia Calvo

La instal•lació IMPASSE, obra de Julia Calvo per al Castell de Montjuïc, presenta una reinterpretació artística en clau contemporània dels calabossos construïts al s.XVIII, avui museïtzats. Aquests espais van empresonar a personatges considerats subversius en cadascuna de les diverses etapes en què el Castell va exercir a la ciutat de Barcelona de fortalesa coercitiva, simbòlica i material.
IMPASSE és fruit de la col·laboració entre el Castell de Montjuïc i l'Escocesa, centre de producció artística multidisciplinar

Enmig del pati d'armes, espai central de pas i circulació, dos reproduccions dels calabossos originals a escala actuen de monument, de passatge, de contenidor estetitzat de qüestions que remeten a la reclusió, a la mirada i a la disposició del cos pensant i subjecte a totes aquestes accions coercitives.

Les reproduccions, però, no mimetitzen l'element primordial del calabós, el mur de contenció que aïlla el cos de la circulació, que reclou els elements considerats forans o traïdors d'un sistema determinat, que els torna invisibles als ulls dels altres, dels altres subjectes reglamentats que, acatant les normes, s'inscriuen dins del sistema. Al contrari, les parets de policarbonat transparent sostreuen al mur de la seva condició i, en fer-ho, traslladen la problemàtica de la reclusió  cap al règim contemporani de la mirada.

IMPASSE remet, ja en la seva formulació inicial, a una transició espacial i a una altra temporal. Concebut com una obra efímera, un monument de material lleuger i fràgil ens allunya del discurs canònic de la inamovibilitat de la història que cal conservar, la patrimonial, i ens aproxima a un temps en constant renovació, reinterpretable, restituible.  A la vegada, IMPASSE remet al propi passatge interromput en sentit espacial, a la forma en què aquest actua dins d'un sistema. El passatge connecta i interromp subreptíciament, just al contrari que els carrers oficials d'una estructura determinada, que connecten i s'entrecreuen mitjançant un camp semàntic compartit. L'impasse apareix, doncs, definit per la diferència de naturalesa amb allò que connecta, per la seva construcció específicament antagònica a la superfície sistèmica. La funció de l'impasse, el pas interromput a través d'ell, implica llavors un abordatge als entreteixits de l'estructura imperant per part de qui ho circula, que passa a compartir el caràcter subterrani del paisatge. Actua, en aquest sentit, com un forat de cuc, truncant la continuïtat d'un sistema en traslladar la mirada cap a un altre ordre d'interrogants.

Reserva
No es necesario reservar