MUOJUÏC Residència 0, 20” i COSSOC

El Moujuïc arrenca a 18h al jardí dels tarongers amb Residencia 0, del col·lectiu Llego tarde.

Residència 0 és una reflexió sobre la creació. En un espai de prova i error, dos éssers comparteixen un viatge iniciàtic a través de l’art. Descobreixen el seu moviment i es modelen a si mateixos mentre creen el seu propi món, un lloc diminut, ferm però fràgil, que augura la complicitat dels cossos. Al llarg del camí, ple de d’encontres i contrarietats, transiten la vulnerabilitat, l’alliberació i la fortalesa que radica en el reinici d’un mateix. La peça posa en valor el gest i la capacitat generadora de l’ésser humà i convida a l’espectador a formar part d’aquest ritual catàrtic i a pressentir en el temps el potencial del buit i la seva capacitat expansiva.

A les 19h el protagonisme el prendrà el col·lectiu Symbiosi, que presentarà la càpsula escència 20” al pati d’armes.

20” ens parla sobre abraçar.  Abracem per retrobar-nos, abracem per sentir, per curar, abracem perquè si, abracem molt fort, abracem d’un costat, per davant, per darrera, abracem ràpid, a vegades lent.… Abracem per dir-nos adéu, fins després, abracem per sempre, abracem durant quants segons??

Volem estrènyer i a la vegada acariciar, per fer-nos escoltar i viure amb la sensació de que estem junts en aquest món. Abracem per demanar perdó, per donar pau a la nostre ànima, per poder estimar-nos i fer-nos costat o per allunyar-nos…

L'abraçada és vital per l'ésser humà, és una carícia als sentits, el tacte, la olor, la mirada, estan immersos en aquest acte, on dos cossos o més, s'entrellacen amb els braços.

Finalment a les 20h, a la terrassa del pati d’armes COSSOC, d’ Anamaria Klajnšček i Magí Serra tancarà el primer dia de festival.

COSSOC és una coreografia hipnòtica plena d'imatges suggerents del que poden fer dos cossos en constant equilibri. Un moviment de recerca sobre la complexitat i la simplicitat d'una relació. Una finestra d'observació i curiositat per l'espectador, frontera entre un espai públic i privat. Establint una relació íntima, els dos intèrprets creen una connexió forta, des d’on poder  interpel·lar l'entorn i integrar-se amb l'espai. La peça porta al públic per un camí de calma i escolta. Potser la peça no és res més que la recerca d'un lloc on trobar-se amb tranquil·litat.