L'exposició, present al Castell del 2 de març al 30 de juny del 2014, mostra un recorregut pel període de la postguerra a través de més de 250 documents, entre gràfics, textuals, hemerogràfics i fotogràfics, des de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 26 de gener de 1939 fins el final del mandat de l’alcalde franquista Miquel Mateu i Pla, el 1945.
Barcelona en postguerra, 1939-1945 és una revisió dels anys més durs i foscos de la ciutat en tot el segle XX. Com la resta de Catalunya, la capital del país va ser sotmesa a un règim d’ocupació i repressió que, pràcticament, no tenia precedents en la història recent. Els paràmetres d’actuació del nou poder es van desplegar a partir de tres grans eixos: l’espanyolització de la ciutadania, la implantació d’un feixisme a l’espanyola i el readoctrinament catòlic, en la seva versió més integrista.
A partir del 26 de gener de 1939, la ciutat va començar a viure una nova etapa, feta de misses de campanya, repressió, afusellaments i empresonaments, exaltacions religioses i espanyolització. El nou ajuntament, encapçalat per Miguel Mateu Pla, es va afanyar, amb màxima diligència i esperit de servei a la dictadura, a rentar la cara a la ciutat: la runa dels bombardeigs italians i franquistes va ser discretament recollida; les grans places i avingudes de la ciutat es van convertir en altars a l’aire lliure per mostrar l’expiació i el penediment de la ciutat roja i separatista; es van acollir amb els braços oberts els nous amics —nazis alemanys, feixistes italians, col·laboracionistes francesos—; es van pagar totes les factures de les visites del comte feixista Galeazzo Ciano i, naturalment, també les del Reichsführer Heinrich Himmler. De la mà dels governadors civils —primer, Wenceslao González Oliveros i després Antonio Correa Véglison— es va espanyolitzar tot el que era possible: des dels rètols comercials fins a la Feria del Libro, i des de la Fiesta de las Letras a les escoles municipals. Fins i tot els nous plans de reforma urbana —l’obertura de l’anomenada Avenida del Caudillo, la construcció del Barri Gòtic, etc.— es feien sota els nous criteris ideològics de la dictadura, i partint sempre de la condemna més absoluta i despietada del passat catalanista, democràtic, obrerista i republicà de Barcelona.
L’exposició Barcelona en postguerra, 1939-1945 s’ha construït a partir dels documents (gràfics, textuals, hemerogràfics i fotogràfics) curosament conservats als centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Materials en part inèdits i en part molt poc vistos que ofereixen una visió oficial, però a la vegada molt real, del que van ser els primers anys de la postguerra a la ciutat.
Francesc Vilanova i Vila-Abadal i Mireia Capdevila i Candell Fundació Carles Pi i Sunyer. Comissariat de l’exposició.