Destierro

Llatinoamèrica es va convertir en una de les principals destinacions d'acollida, i és possible reconèixer dos conceptes que descriuen particularitats d'aquest desplaçament: Transtierro i Exili circular. La primera, referida a aquells exiliats que no tornaran a viure a la seva terra i adoptaran la nova terra. I la segona, associada al doble exili, vinculada en primera instància a la persecució franquista i després a les dictadures militars, principalment a l'Amèrica del Sud dels anys 60 i 70.

L'artista visual xilena Cecilia Zabaleta, néta d'una refugiada que va arribar a Xile amb el vaixell Winnipeg, ens parla a través de les seves obres sobre aquests records de l'exili per revelar aspectes relacionats amb les fractures biogràfiques, la fragilitat humana, les marques del desarrelament, la deconstrucció i la construcció. de significats, la supervivència com a forma de resistència i la possibilitat de reconstruir nous projectes vitals on conviuen absència i presència. Utilitzant per a això els testimonis d'altres exiliats. I ho fa en un moment especialment significatiu, com és la commemoració del 50è aniversari del cop d'estat militar que va iniciar la dictadura de Pinochet a Xile, marcat per la persecució política, la mort i l'exili.

L'artista ens proposa conèixer i comprovar les vivències d'aquest itinerari vital, utilitzant expressivament un llenguatge suggerent basat en creacions a l'oli i tècnica mixta amb fragments documentals, intercalats amb epígrafs de la mateixa autora. Proposta que es reflecteix en composicions de paisatges fracturats, al·legoria d'objectes esquerdats i gestos cartogràfics. Juntament amb l'ús de testimonis dels exiliats, durant el procés creatiu, ens permet posar en diàleg: art i fragment d'una memòria en construcció que transita de les experiències personals a les col·lectives.

Al seu torn, l'exposició ens convida a reflexionar i ens interpel·la a prendre consciència de l'impacte de l'exili en les persones que es veuen obligades a viure'l, i sobre els problemes humanitaris actuals associats a les migracions i els desplaçaments forçats en la societat contemporània.

Roberto Fuertes, comissari

Sobre l'artista

Cecilia Zabaleta articula la recerca de diferents llenguatges artístics a través de testimonis i material d'arxiu de memòria. La memòria i l'exili han estat els eixos temàtics de les seves últimes obres, abordades des de les ruptures vitals, la fragilitat i les empremtes del desarrelament. Això ha donat lloc a projectes expositius com Exile, One-Way Ticket , Migrant Memory i Winnipeg Memory exposats a Santiago de Xile i Espanya (Barcelona, ​​Madrid i Gernika).

"La construcció de llenguatges en l'art pot donar visibilitat i generar connexions molt íntimes al voltant de temes socialment importants, com els relacionats amb la memòria, que cal portar a diferents nivells expositius per convidar a la reflexió i al qüestionament sobre problemes que no s'han resolt, així com promoure una cultura de pau i defensa dels drets humans."

ACTIVITATS DE L'EXPOSICIÓ

• Inauguració de l'exposició

  • 15 de setembre de 2023

• Visita mediada amb artista i comissari

  • 16 de setembre a les 12 h, amb la participació de l'escriptora xilena Thamar Álvarez Vega (Reserva prèvia a través del web: aquí)

  • 22 de setembre a les 18 h (Reserva prèvia a través del web: aquí)

• Taller “Passatges de la memòria”

  • 23 de setembre a les 12 h (Reserva prèvia a través del web, aquí)